El Dia Internacional de la Solidaritat Humana, celebrat cada 20 de desembre, destaca la importància d’unir esforços per afrontar els desafiaments globals actuals. En un moment marcat per les desigualtats econòmiques, la crisi climàtica, els conflictes internacionals i la polarització social, la solidaritat es presenta com un element fonamental per garantir els drets humans i la cohesió social. Tot i les dificultats derivades de la cultura individualista dominant en moltes societats occidentals, hi ha exemples que demostren que la solidaritat segueix sent una força transformadora. 

Aquest article escrit per Berta Marí Pla, exposa el paper de la solidaritat per l’Organització de les  Nacions Unides, adversitats per la solidaritat en l’actualitat i Iniciatives solidàries que ens donen esperança per  seguir treballant amb compromís col·lectiu per la construcció d’un futur més just i solidari per a tots.

El greenwashing és un concepte utilitzat per expressar la pràctica de falsificar o magnificar les credencials verdes, ecològiques, sostenibles per obtenir beneficis comercials i publicitaris. Aquesta pràctica s’ha estès àmpliament en tots els sectors des de fa dècades i inclou moltes accions diferents, des de l’ús de certs colors, etiquetes, o ometre informació per generar la impressió que el producte és sostenible. 

Aquest informe, escrit per Berta Marí Pla, presenta els motius pel qual les empreses utilitzen aquesta pràctica i quines repercussions socials i pel planeta té. Així mateix, s’exposen diferents casos de greenwashing en sectors empresarials diferents i quins recursos tenim per combatre’l. 

El greenwashing és un concepte utilitzat per expressar la pràctica de falsificar o magnificar les credencials verdes, ecològiques, sostenibles per obtenir beneficis comercials i publicitaris. Aquesta pràctica s’ha estès àmpliament en tots els sectors des de fa dècades i inclou moltes accions diferents, des de l’ús de certs colors, etiquetes, o ometre informació per generar la impressió que el producte és sostenible. 

Aquest informe, escrit per Berta Marí Pla, presenta els motius pel qual les empreses utilitzen aquesta pràctica i quines repercussions socials i pel planeta té. Així mateix, s’exposen diferents casos de greenwashing en sectors empresarials diferents i quins recursos tenim per combatre’l. 

El passat 12 de desembre al Palau Robert i com cada any, l’Associació per a les Nacions Unides va organitzar la lectura pública de la Declaració Universal de Drets Humans en ocasió del dia dels Drets Humans i de l’aniversari de la Declaració Universal que aquest any va celebrar els seus 76è aniversari des de que fos proclamada el dia 10 de desembre de 1948 per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Un cop més els encarregats de la lectura dels articles de la Declaració que van donar veu als drets humans més fonamentals, va anar a càrrec de representants d’institucions, organitzacions, amigues, amics, tots ells i ells molt propers a l’ANUE, que ens han acompanyat durant aquests 62 anys de la nostra trajectòria de treball constant a la promoció i defensa dels drets humans i de donar suport als principis i objectius de les Nacions Unides.

L’acte inaugural va estar presidit per la Sra. Eulàlia Pascual, presidenta de l’Associació per a les Nacions Unides, la Sra. Lorena Elvira, secretària general del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya i el Sr. Antoni Montseny, director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona.

Tot els representants de la taula presidencial, van coincidir que després del devastador panorama mundial del 1945 ocasionat per la II Guerra Mundial, la comunitat internacional es va implicar profundament en el desenvolupament d’un instrument el qual pogués garantir el respecte pels drets humans per tal de no tornar a presenciar la crueltat patida. No obstant això, avui dia, el món continua sent escenari d’innombrables injustícies, cosa que va ser emfatitzada pels ponents que van posar especial èmfasi en la situació de l’Orient Mitjà i el conflicte entre Israel i Palestina o la guerra a Ucraïna, però també en aquells conflictes que ens són més llunyans.

És per això que hem de confiar en el valor Declaració Universal de Drets Humans i la importància de difondre i educar sobre la seva tasca amb l’esperança d’aconseguir la màxima implicació en la defensa dels valors; la igualtat, dignitat, llibertat i justícia.

Després dels discursos inicials, es va iniciar la lectura dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Els nostres lectors en aquesta edició:

Art.1 Clelia Colombo, Directora General d’Afers Multilaterals, Generalitat de Catalunya

Art.2 Gina Pol i Noa Monràs, Secretària d’igualtat i Directora General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans , respectivament, del Dpt. Igualtat i Feminisme, Generalitat de Catalunya.

Art. 3 David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona

Art. 4 Sònia Güell, Professora de Dret Internacional Públic, Universitat Autònoma de Barcelona

Art.5 Marga Barceló, Cap de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona

Art 6. Sandra Jabalquinto, Responsable de Relacions Institucional, Ajuntament de Barcelona

Art.7 Jordi Samsó, President del Casal Lambda

Art.8 Maria Teixidor, Membre de la Junta Directa  d’ONU Mujeres-Espanya

Art.9 Irma Albibabic, Estudiant de Dret de la Universitat de Liubliana-Slovenia

Art.10 Esther Jiménez-Salinas, Síndica de Greuges de Catalunya

Art.11 Llibert Ferri, Periodista i escriptor

Art.12 Joan Solà, President de l’Associació de Micropobles de Catalunya

Art.13 Salwa L’Aoujai El Gharbi, Jurista experta en temes de diversitat i immigració i política

Art.14 Aloma Garcia, Directora del Comité d’ACNUR-Catalunya

Art.15 Mireia Vilar, Pintora

Art.16 Enric Masllorens, President Fundipau

Art.17 Christian Baez, Co-fundador i vice-president d’ANUEC (Associació per a les Nacions Unides a Ecuador)

Art.18 Huma Jasmed, Presidenta de ACESOP.Colectivo Mujeres Pakistanesas

Art.19 Alicia Olivé, Periodista i membre del Grup de Participació Internacional  del Consell Nacional de Dones de Catalunya

Art.20 Laura Martín, Presidenta UNSA-Barcelona

Art.21 Ernest Montserrat, President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Art.22 Ramón Tobella, Vice-President de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya

Art.23 Carlos De Pablo Torrecilla, Advocat i Secretari de Política Institucional d’UGT Catalunya

Art.24 Pooja Baharmani, Filóloga i estudiant del Màster d’estudis internacionals (CEI)

Art.25 Anna Alós, Cap de secció de projectes de Cooperació, Diputació de Barcelona

Art.26 Martí Zamora, Cap de projectes  CATESCO

Art.27 Amilcar Vargas, Responsable de Patrimoni Mundial a la Casa Batlló

Art.28 Grace Whittinghill, Estudiant de Dret i Global Governance d’ ESADE

Art.29 Cristina Sánchez, Dra. en Sociologia i Secretària General de la Universitat de Girona

Art.30 Pamela Robledo, Linceciada en Relacions Internacionals
 

El passat 3 de desembre, Corea del Sud es va veure immersa dins d’una crisi política després de l’aplicació unilateral del govern de la llei marcial. Aquesta implica una limitació i restricció dels drets i llibertats civils, d’acord amb la incrementació del poder militar com a força dins l’Estat. La situació ha despertat una ona de manifestacions i protestes públiques en contra del govern i sota la crida de la dimissió del president Yoon.

En aquest article de Cristina Puig, es presenta l’escenari polític sud-coreà i es divaga sobre aquest tipus de polítiques autoritàries que atempten en contra dels drets humans de la població.

Aquest informe, escrit per Grace Irean Whittinghill Martinez, explora el paper transformador que exerceixen els sistemes agroalimentaris en la lluita contra el canvi climàtic, centrant-se en les iniciatives de Colòmbia liderades pel govern colombià, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i la Agricultura (FAO) i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
Programes com SCALA i Visió Amazònia han abordat amb èxit desafiaments crítics com les emissions agrícoles, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat, promovent la gestió sostenible de la terra i solucions impulsades per les comunitats. La seva escalabilitat comprovada ressalta l’immens potencial per a la seva adopció global i ofereix perspectives crucials per abordar els diversos desafiaments ecològics i socioeconòmics a tot el món.

En aquest article, Pamela Robledo ofereix un resum general de l’Informe Mundial 2024 de l’ONG Human Rights Watch, que abasta els esdeveniments més significatius de l’any 2023. A través d’una anàlisi general de l’informe, es destaca les principals problemàtiques de drets humans en l’àmbit global, amb un enfocament particular en alguns països seleccionats.

L’article subratlla la contínua violència, la repressió política i la falta de rendició de comptes, a més de fer un anomenat a l’acció urgent per part de la comunitat internacional per a abordar aquests desafiaments.

El Dia dels Drets Humans, què es celebra cada 10 de desembre, commemora la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), creada per garantir drets universals, inalienables i indivisibles. Tot i no ser vinculant, ha inspirat nombrosos tractats i lleis internacionals. La implicació de dones com Eleanor Roosevelt va ser decisiva en la redacció, promovent inclusió i equitat. Abordant des del dret a la vida fins a la llibertat, la Declaració continua sent un pilar fonamental, tot i que es requereixen actualitzacions per afrontar els reptes d’una societat global en evolució.

Aquest article, escrit per Berta Marí Pla, exposa el recorregut històric de la creació de la Declaració Universal dels Drets Humans, i posa en relleu el paper de les dones en aquest procés.

Després d’haver superat els mil dies de conflicte, la incertesa envers el futur d’aquest incrementa amb la recent victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials estatunidenques. La crisi humanitària, els presumptes crims de guerra, i la situació dels nens, continuen sent factors agreujants que afecten a la població civil ucraïnesa; sent necessària una major atenció i col·laboració internacional per atendre a la fi del conflicte.

En aquest article de Cristina Puig, es reflexiona sobre la situació actual del conflicte i quines podrien ser les expectatives futures que acompanyin el retorn de Trump al Despatx Oval. Amb la seva política exterior dels ’Estats Units primer’, mostra fermesa en la seva convicció i capacitat per portar el conflicte a la seva fi.

La passada Cimera del G-20 del 2023 a Rio de Janeiro es va centrar a abordar desafiaments globals com la pobresa, el canvi climàtic i la desigualtat. Els líders es van comprometre a accelerar l’acció climàtica, combatre la fam, millorar l’accés a la salut i la tecnologia digital, i reformar les institucions globals per atorgar més representació als països en desenvolupament, incloent-hi la incorporació de la Unió Africana com a membre ple.

En aquest article d’Irma Alibabić s’analitza quines són les prioritats que durant la cimera es van establir amb l’objectiu d’avançar més ràpidament en els objectius globals i enfortir la cooperació per garantir un futur just i sostenible per a tothom.