Transformant els sistemes alimentaris per a canviar el món

Ahir es va celebrar la tercera Tarda de Drets Humans amb la sessió sobre “Canviar l’alimentació, canviar el món: Transformant els sistemes alimentaris” per Anna Pallí, coordinadora de desenvolupament i estratègia de l’Institut de recerca i tecnologies agroalimentària. En la sessió es va parlar des de la vigilància tecnologia i les estratègies científiques, els nous reptes de l’alimentació, els límits biofísics del planeta i la fam.

Els problemes dels nostres temps s’han complicat, ja no requereixen simples solucions que encara estan a l’abast dels nostres coneixements. Els problemes actuals estan profundament vinculats als límits del nostre planeta, reflectint la manera en la qual habitem el món. L’alimentació és una cosa que es connecta molt específicament amb les dimensions de la sostenibilitat, i per això transformar els sistemes alimentaris serà una cosa indispensable.

Anna Pallí va fer una vinculació entre la fam amb l’estat de la població, ja que la fam depèn del fet que hi hagi pau, salut, estabilitat, entre altres. La sostenibilitat i la justícia van de bracet per al desenvolupament adequat dels sistemes alimentaris.

La setmana que ve culmina el nostre cicle de sessions amb la xerrada “Israel o Netanyahu, Hamàs o Palestina: radiografia d’una catàstrofe” a càrrec del Dr. Miguel Medina, Dr. en relacions internacionals i consultor en assumptes europeus i internacionals.

Confirmació d’assitència a info@anue.org

L’Arbitratge Internacional i la Conservació Ecològica: Una Parella Improbable

En el seu article, Caroline Lauk aborda el paper evolutiu de l’arbitratge internacional d’inversions en la conservació ecològica. L’Amazones enfronta amenaces constants de la desforestació i la mineria il·legal. Lauk explora com l’arbitratge, tradicionalment utilitzat per resoldre disputes entre inversors i estats, pot ara donar suport a la protecció ambiental.

Històricament protegint els drets dels inversors, l’arbitratge està cada vegada més responsabilitzant els inversors pels danys ambientals, com es va veure en el cas Perenco contra l’Equador. La inclusió de clàusules ambientals en els tractats equilibra els drets dels inversors amb la conservació, alineant-se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. Lauk subratlla la necessitat de proteccions ambientals clares en futurs tractats per promoure pràctiques d’inversió sostenibles.

La Comissió de Dret Internacional de les Nacions Unides

En aquest article Karla Perdomo Núñez descriu el que és la Comissió Internacional de Dret, un òrgan subsidiari de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Ella subratlla la seva eficàcia a promoure el dret internacional en l’escena mundial.

La Comissió és unica en el seu procés d’eleccions i en la seva posició en la codificació del dret internacional. Creat en 1948, la comisió ha tingut un impacte substancial en drets internacionals i a exercit un paper directe en la cooperació i el desenvolupament global, així com en la promoció del multilateralisme entre les nacions.

La Dona a la Diplomàcia

En aquest article Adriana Monjas Alberdi tracta la falta de paritat de gènere en la diplomàcia, encara que la dona té un rol molt rellevant en la presa de decisions i la creació de lleis i polítiques millors per a les persones, el medi ambient i la cohesió social. Per això, cada 24 de juny es commemora el dia de la dona en la diplomàcia i es reuneixen associacions, organitzacions internacionals, membres governamentals, etc. per a debatre sobre el tema i proposar solucions per a aconseguir una major igualtat entre homes i dones en la diplomàcia.

Refugiats i Desplaçats Climàtics: Nous reptes del sigle XXI

En aquest article Pamela Robledo Saucedo aborda un dels reptes emergents del segle XXI: Els desplaçats i refugiats climàtics. Amb l’avanç dels efectes del canvi climàtic, s’anticipen grans moviments forçats de la població, especialment d’aquells més vulnerables i que menys han contribuït a la contaminació del planeta.

Els refugiats climàtics s’enfronten a una situació cada vegada més difícil i desprotegida, fins i tot sense una definició o reconeixement oficial en les normes internacionals. És necessari afrontar els desafiaments legals i humanitaris, destacant la urgència d’establir polítiques globals que protegeixin aquests grups.

Per una efectiva inclusió de les persones amb discapacitat i el seu dret a un treball digne i una vida sostenible

En aquest article Pooja Bharmani subratlla la rellevància que han de començar a prendre els drets humans de les persones amb discapacitats en el context laboral, en el qual destaca la discriminació a la qual s’enfronta la gent discapacitada. A més, l’article s’enfoca en els elements claus de la 17a Conferència dels Estats Parts en la Convenció (COSP17) i la necessitat d’assignar més recursos, polítiques, i reformes perquè la gent amb discapacitats es pugui independitzar i perquè pugui inserir-se, amb oportunitats iguals, en el mercat laboral.

Tensions geopolítiques entre les potències al Sahel

La regió del Sahel es troba en una cruïlla de desafiaments interrelacionats. Els conflictes, la pobresa, el terrorisme i la inseguretat amenacen la supervivència dels països africans mentre les potències intervenen en segon pla.

En aquest article, Adriana Molina Isart analitza el paper dels actors occidentals, russos i xinesos que han demostrat tenir interessos a la zona. Les seves accions i estratègies recents han incrementat el desequilibri de la balança geopolítica en matèria de seguretat regional, perjudicant la població civil i els règims polítics dels estats centreafricans.

És possible un turisme sostenible a Barcelona?”

Ahir va tenir lloc la Segona Tarda de Drets Humans, que tenia com a tema “És possible un turisme sostenible a Barcelona?”. La ponent Rosa Bada, directora de relacions institucionals de Barcelona Turisme, va aclarir que en realitat la pregunta que ens hauríem de fer és si és possible qualsevol activitat humana que no posi en el centre la sostenibilitat. Parlar de turisme sense sostenibilitat no seria prudent i acabaria en desastre. 

Fa 10 anys l’element turístic va entrar a la ciutat de Barcelona. Es van començar a criticar els models implantats per al turisme, per la qual cosa el govern va començar a considerar el turisme com un tema de ciutat, com un tema de debat amb el ciutadà i no sols un debat entre allò públic i allò privat.

Per tant, es va destacar que, en tractar el turisme, és essencial tenir en compte tant al ciutadà com al turista, que tenen necessitats diferents. Per exemple, l’augment de turisme a la ciutat pot comportar un canvi en l’entorn habitual, un ús de l’espai quotidià més intens, una reducció del nombre d’escoles en la zona turística, etc. Per això, és molt important el diàleg entre totes les parts implicades i, conseqüentment, que la ciutat sigui el millor tant per al resident com per al visitant comporta que hi ha sostenibilitat turística.

La setmana que ve la sessió estarà dedicada a “Canviar l’alimentació, canviar el món: Transformant els sistemes alimentaris”, amb la participació d’Anna Pallí, coordinadora de desenvolupament i estratègies de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries.

Confirmació a info@anue.org

Fòrum Polític d’Alt Nivell sobre Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides

Aquest dilluns 8 de juliol va començar el Fòrum Polític d’Alt Nivell (FPAN) sobre Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, que es durà a terme fins al 17 de juliol, sota l’auspici del Consell Econòmic i Social, i que té com a tema “Reforçar l’Agenda 2030 i erradicar la pobresa en temps de múltiples crisis: el lliurament eficaç de solucions sostenibles, resilients i innovadores” (A/DEC/77/553).

El fòrum abordarà els desafiaments especials que enfronten els països en situacions especials, i explorarà les dimensions regionals i locals sobre el lliurament efectiu de solucions sostenibles, resilients i innovadores en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En concret, revisarà en profunditat: Objectiu 1. Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el món; Objectiu 2. Posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i una millor nutrició i promoure l’agricultura sostenible; Objectiu 13. Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus impactes; Objectiu 16. Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a tots i construir institucions eficaces, responsables i inclusives en tots els nivells; i Objectiu 17. Enfortir els mitjans d’implementació i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.

Hi ha diversos estats que han expressat interès a dur a terme revisions nacionals voluntàries de la seva implementació de l’Agenda 2030 en el FPAN2024: Armènia, Àustria, l’Azerbaidjan, Belize, el Brasil, Txad, Colòmbia, Congo (República del), Costa Rica, l’Equador, Espanya, Guinea Equatorial, Eritrea, Geòrgia, Guinea, Hondures, Kenya, República Democràtica Popular Lao, Líbia, Mauritània, Maurici, Mèxic, Namíbia, Nepal, Oman, Palau, el Perú, Samoa, Sierra Leone, Illes Salomó, Sudan del Sud, República Àrab Siriana, Uganda, Vanuatu, Iemen, Zimbàbue.

El dilluns 8 de juliol es va parlar sobre els ODS i el seu efectiu lliurament de solucions sostenibles, resilients i innovadores; sobre l’ODS 17 i les aliances per a aconseguir els objectius; sobre alliberar les costoses inversions en els ODS, i sobre ciència, tecnologia i innovació, que és crucial per a progressar amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els ODS.

Aquest dimarts 9 de juliol estan tenint lloc converses que busquen trobar solucions innovadores per posar fi a la pobresa extrema, que ha augmentat des de la COVID-19, i la fam.
Per a més informació sobre els pròxims esdeveniments, els seus objectius i els temes que es tracten pot consultar el següent enllaç: https://hlpf.un.org/2024/programme

Front obert entre la UE i Xina

En aquest article de Max Sierra, analitzarem la present situació entre la Xina i la Unió Europea, on les tensions des del punt de vista comercial i econòmic són cada vegada més creixents entre les dues potències i això pot portar a Europa a una situació límit.