En aquest article, Cristina Puig reflexiona sobre el rumb de les Nacions Unides envers una reforma de les seves operacions pel manteniment de la pau. En un context d’inestabilitat internacional i diversos conflictes armats en actiu, les operacions del manteniment de la pau de Nacions Unides estan rebent una atenció afegida. En aquest sentit, donada la infectivitat d’operacions passades, hi ha un creixent discurs que reclama una reforma en el disseny i la implementació de les operacions del manteniment de pau.

Tanmateix, en ser competència del Consell de Seguretat, la reclamació de la reforma s’estén a cap a aquest; atenent a les dinàmiques de poder que dificulten el camí cap a una Organització amb una representació més igualitària que reflecteixi les realitats del multilateralisme.

L’objectiu final però, radica en un canvi per adaptar-se al nou context internacional i fer front de manera més efectiva a les seves crisis mitjançant la protecció dels drets humans.

Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna el febrer del 2022, les opinions dels ciutadans russos han mostrat contradiccions. Tot i que al principi la majoria recolzava el conflicte, una part significativa de la població s’oposa al règim i enfronta una repressió creixent. De fet, les enquestes realitzades a Rússia sobre el suport a la guerra han mostrat resultats majoritàriament favorables, però aquestes dades poden no reflectir amb precisió la realitat, ja que molts ciutadans temen les conseqüències d’expressar-ne la dissidència.

La repressió no només afecta els adults, sinó també els menors, que han estat perseguits per adoptar postures pacifistes. Malgrat el suport generalitzat, hi ha exemples de resistència, com activistes i grups de dones que protesten contra la mobilització, cosa que planteja serioses preocupacions sobre els drets humans a Rússia.

Aquest article d’Irene Giménez Rodríguez-Losada reflexiona la importància de celebrar el Dia Internacional de l’Erradicació de la Pobresa, especialment en relació al maltractament social i institucional que sofreixen les persones més vulnerables ja que malgrat els grans avanços que han hagut, la pobresa continua sent present.

Al llarg de l’article s’assenyalen els diferents problemes als que s’enfronten com l’aporofòbia i les polítiques que a quina resulten ser ineficaces ja que en lloc de buscar erradicar la pobresa, tenen com a fi buscar suport polític i econòmic. La falta d’accés a l’habitatge adequat, educació i atenció sanitària contribueixen a la perpetuació de la pobresa en els sectors de la població que ho sofreixen, mentre que les polítiques migratòries en moltes ocasions criminalitzen a aquells que arriben a Espanya a la recerca d’una millora de la seva vida.

És per això que és urgent abordes els problemes estructurals per a garantir la dignitat humana i complir amb els compromisos d’erradicació de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’Agenda 2030.

La 79a Assemblea General de l’ONU va destacar el compromís de “no deixar ningú enrere” com a part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030. No obstant això, els conflictes en curs a Orient Pròxim, que ara s’estan estenent al Líban i altres països, plantegen reptes importants, amb milions d’afectats per la violència i les crisis humanitàries.

Les tensions històriques, especialment al voltant d’Israel i Palestina, han provocat greus violacions dels drets humans. Malgrat els esforços de les Nacions Unides per a l’ajuda humanitària i una solució de dos Estats, la complexitat de la situació suggereix que es necessita una acció internacional més completa. Prioritzar la compassió i les respostes equitatives és crucial per aconseguir l’estabilitat a la regió. 

En aquest article Adriana Monjas Alberdi tracta com la Cort Penal Internacional, tribunal d’última instància per a l’enjudiciament de greus crims internacionals com el genocidi, els crims de guerra o els delictes de lesa humanitat, presenta una sèrie de desafiaments en relació amb la cooperació que els Estats han d’atorgar i que és essencial per al seu funcionament, al no executar sempre les seves ordres. Això es farà per mitjà de l’anàlisi de 2 casos: el de Vladimir Putin a Mongòlia i el d’Omar al Bashir a Sud-àfrica.

El passat 17 de setembre l’Associació per a les Nacions Unides va organitzar la Jornada “El nostre Futur: Un pacte per a l’Acció” amb la intenció de contribuir com a societat civil al debat de reflexió a la Cimera del Futur de Nacions Unides, celebrada durant l’Assemblea General de Nacions Unides els passats 22 i 23 de setembre a Nova York. amb l’objectiu principal de reconstruïr el multilateralisme com a únic sistema de gobernança global capaç enfrontar els reptes del món actual.

En aquest sentit, la jornada va comptar amb la participació d’experts en l’àmbit de les Relacions Internacionals, la Pau i Seguretat, Drets Humans i la Societat Civil, els quals van expressar les seves opinions en torn als eixos principals del Pacte del Futur: Desenvolupament Sostenible, Pau i Seguretat Internacional, Joventut i Futures Generacions i finalment, Transformació de la Governança Global.

La jornada va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació “la Caixa”.

Aquest és l’informe preparat per l’equip d’ANUE amb les conclusiones de la jornada.

Actualment, estem presenciant una situació internacional on és recurrent la vulneració de drets humans en escenaris de violència armada en diversos conflictes en actiu. Avui dia 2 d’octubre, es commemora el Dia Internacional de la No Violència, i arriba just en un moment crucial per recordar que la violència no és el camí envers la resolució d’un conflicte.

La raó de ser darrere de la creació de les Nacions Unides va ser construir un sistema de nacions que vetllessin per una coexistència pacífica i construir el camí cap a la cooperació internacional. El capítol 1 de la Carta de Nacions Unides expressa a l’Article 1.1 la responsabilitat per mantenir la pau i la seguretat internacionals, que es veu altament amenaçada per l’existència de la violència; mentre que l’Article 2.4 advoca per l’abstenció de l’ús de la força. És així que dins dels propòsits i principis de la Carta es veu clarament com la violència -encara que va més enllà de l’armada- no és el camí ni la sortida cap a l’establiment de la pau, sinó que la posa en perill.

És així com des de Nacions Unides es tracta de difondre un missatge de No Violència; a través de l’educació i la conciliació pública es tracta de transmetre a la societat una cultura de pau, tolerància, comprensió i rebuig a la violència. Des d’una connotació més política, l’aversió a la violència es tracta d’un rebuig a l’ús de violència física per aconseguir un canvi social o polític. La difusió de la idea de ‘política de la gent comuna’ va guanyant rellevància a causa de la seva aportació a la cultura de pau, en tant que es basa en el respecte a la diferència, el diàleg i l’equitat. Tanmateix, neixen alternatives a l’ús de la violència, com la protesta i la persuasió, la no cooperació, i l’intervencionisme no violent.

El rebuig a l’ús de la violència ha anat augmentant progressivament conforme a l’enfortiment d’una comunitat internacional més conscienciada i unida per la protecció de la pau i seguretat internacionals. Es va formalitzar el compromís amb la causa amb l’establiment del Dia Internacional de la No Violència quan el 15 de juny de 2007, l’Assemblea General va aprovar la Resolució 67/271 per tal de commemorar aquest dia. Aquesta resolució va ser entesa com una reafirmació dels Principis de la Carta, recordant les al·lusions a la persecució de la pau internacional; interrelacionant la democràcia, el respecte als drets humans, el desenvolupament i la diversitat.

L’elecció del dia 2 d’octubre és un reconeixement a l’aniversari del naixement de Mahatma Gandhi, líder del moviment de la independència a l’índia i pioner de la filosofia de la no-violència. En tant que a través del seu discurs i la seva filosofia va ser capaç de dirigir l’índia cap al camí de la independència mentre advocava pel rebuig a la violència, ha inspirat altres moviments no violents, que han seguit el seu llegat. El compromís amb la lluita contra les accions violentes que caracteritzen la seva imatge política ha suposat que des de Nacions Unides se l’homenatgi amb la commemoració d’aquest dia en el seu aniversari de naixement; com a mostra d’agraïment a la seva labor en el camí cap a l’assoliment d’una societat pacífica.

És important recordar els principis de les Nacions Unides en temps on la comunitat internacional està presenciant una tendència en augment en l’ús de la violència, no només a escala local sinó interestatal. Resulta irracional la permissió de l’ús de la violència per aconseguir una societat pacífica; s’ha de mostrar de manera ferma el rebuig a la violència i la promoció d’alternatives amb motius pacífics. No serà sense una cooperació basada en el principi de bona fe i amb l’ús de mitjans pacífics com s’arribarà a aquella pau que va motivar la creació d’un sistema de Nacions Unides.

Avui dia 1 d’octubre se celebra el Dia Internacional de les Persones d’Edat.

Actualment, estem presenciant una principal tendència demogràfica a la població mundial: l’envelliment. Les persones de la tercera edat, sent aquestes de 65 anys i més, suposen el 10% de la població; una tendència en augment— un 3% des d’inicis del segle. A més, s’estima que aquest grup demogràfic augmenti fins al 16% el 2060, el qual significa que el nombre de persones de 65 anys o més duplicaria el de nens menors de 5 anys i superaria a la població total de joves al món. Malgrat això, les persones de la tercera edat són un dels grans col·lectius oblidats d’aquesta societat. La desatenció a les seves realitats i necessitats és una forma de vulneració dels seus drets, i així és que ha de ser afrontat des de Nacions Unides com un desafiament global.

Les millores en les condicions de vida s’han vist reflectides en l’augment de l’esperança de vida però no seguit per un augment de la taxa de fertilitat, degut a factors com l’estructura social, la prosperitat econòmica i la urbanització; tots aquests contribuents a la reducció del creixement de la natalitat. És així com aquest envelliment de la població mundial comporta una transformació social, envers un futur on podrien sorgir pressions fiscals i polítiques exigint un canvi en les polítiques i infraestructures públiques, com els sistemes d’atenció sanitària i de pensions, això com la protecció social d’aquest col·lectiu més desatès –la gent gran.

Per abordar la situació, l’any 1982 es va celebrar l’Assemblea Mundial sobre l’Envelliment i va adoptar el Pla d’Acció Internacional de Viena sobre l’Envelliment, aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Més endavant, el 14 de desembre de 1990, amb la Resolució 45/106 de l’Assemblea General, es va establir que el dia 1 d’octubre seria considerat com el Dia Internacional de les Persones d’Edat. Un any més tard, l’any 1991, l’Assemblea General va aprovar la Resolució 46/91 per adoptar els Principis de les Nacions Unides per a les persones grans. L’any 2002, durant la celebració de la segona Assemblea Mundial sobre l’Envelliment, es va continuar treballant sobre la línia de respondre al desafiament sorgit del creixent envelliment de la població mundial durant el segle XXII; a més d’adoptar el Pla d’Acció Internacional de Madrid, amb intenció de dissenyar una política internacional per l’envelliment.

Aquests antecedents ens porten a l’actualitat, on es continua fent front a aquest desafiament i se segueix commemorant aquest dia per ressaltar la importància d’aquest col·lectiu. Aquest any, el Dia Internacional de les Persones d’Edat, se centra en el tema: “Envellir amb dignitat: reforçar els sistemes d’atenció i assistència a les persones grans a tot el món”. L’objectiu és reforçar el sistema d’atenció i assistència a les persones grans, posant èmfasi en l’atenció sanitària, les cures (remunerades i no) i el suport social; tal com afirmen les declaracions del Secretari General António Guterres: “En aquest Dia Internacional de les Persones d’Edat, comprometem-nos a reforçar els sistemes de cures i suport que respecten la dignitat de les persones d’edat i de les que ofereixen cures”.

En l’acte de la 34a commemoració d’aquest dia -pròximament celebrat el 7 d’octubre a Nova York- se centrarà el debat en les polítiques, pràctiques i legislació pertinents per reformar aquests sistemes. És necessari abordar l’envelliment de la població més enllà dels factors demogràfics, i centrar-se en el benestar social i econòmic d’aquest grup de la població que com més envelleix més desatès està. Es requereixen reformes polítiques i institucionals per fer front a la situació i que les persones de la tercera edat tinguin els seus drets garantits i les seves necessitats cobertes.

En aquest article d’Irma Alibabić s’ofereix una visió general dels desafiaments que enfronten el personal de l’ONU al Iemen i Palestina, centrant-se en les desaparicions forçades, les restriccions a la mobilitat i els atacs als combois de l’ONU.

S’emfatitza la necessitat urgent de proporcionar assistència humanitària substancial a les dues regions, considerant les significatives baixes civils i el desplaçament generalitzat.

A més, planteja les preocupacions respecte al compliment dels principis de l’ONU per part de les autoritats pertinents i subratlla la necessitat urgent de garantir la responsabilitat i el respecte pels estàndards legals internacionals en la resolució d’aquestes qüestions.

Al present article, Carla Riera reflexiona de forma crítica sobre les Jornades d’Acció prèvies a la Cimera del Futur, emfatitzant els patrons d’exclusió que encara persisteixen cap a la joventut, les veus dissidents i les comunitats tradicionalment oprimides a l’esfera internacional, així com la omissió intencional de certes crisis globals. De la mateixa manera, subratlla la importància de ser coherents i estar a l’altura dels objectius fonamentals de les Nacions Unides: el Pacte per al Futur no pot ser una excusa per a la inacció al Present.