26 gener, 2022

Crida al govern espanyol i català perquè no defraudi la seva joventut

Si fa un any i mig m’haguessin dit que el 2022 tindria la meva pròpia plataforma de recerca dirigida per joves i que em convidarien a una conferència de les Nacions Unides com a experta, mai no ho hauria cregut. I tanmateix, aquí estem, però el camí no ha estat tan fàcil com hom pot pensar.


L’esdeveniment a què he assistit és la High Level Conference on Youth-Inclusive Peace Processes, coorganitzada per l’Enviada de les Nacions Unides per a la Joventut i els governs de Colòmbia, Finlàndia i Qatar. S’hi ha abordat la qüestió de la representativitat dels joves dins dels esforços de pau, se n’ha destacat la importància i s’ha treballat en mesures concretes perquè els Estats de tot el món les apliquin. Per això, la meva participació en ell no és una coincidència, sinó que està completament entrellaçada amb el treball que he realitzat en el marc del Think Tank que vaig cofundar, Peace on Climate.

Peace on Climate va ser fundat per quatre joves investigadores de Palestina, Líban, Albània i Espanya que, reunides gràcies a un programa de la Fundació Anna Lindh, creien que faltava una cosa molt important dins la pràctica habitual de la pacificació: l’enfocament mediambiental. Encara que sembli obvi, els canvis mediambientals actuals estan intensificant l’escassetat de recursos, cosa que obliga molts a viure en condicions extremes que sovint poden provocar una major exposició al reclutament de grups armats i a la competència interregional i fins i tot interestatal.


Gràcies a la nostra advocacy ia la creació de xarxes amb altres plataformes mediambientals liderades per joves que també plantegen preocupacions similars, Peace on Climate va ser identificada i reclutada per a la High Level Conference on Youth-Inclusive Peace Processes, i no podríem estar més contentes.

Des de sessions més teòriques i de debat sobre l’empoderament de les dones joves, la correlació entre el clima i la pau o la interseccionalitat de les lluites; fins a debats pràctics i vinculants sobre la protecció dels joves a primera línia, el finançament de l’agenda de pau i seguretat inclusiva per als joves i les mesures concretes per avançar en la presència dels joves en els esforços de pacificació de la seva comunitat local.


Com Peace on Climate, però sobretot com a joves, ens alegrem molt que se’ns hagi tingut en compte per a un esdeveniment tan important, ja que significa que s’estan obrint més canals perquè els joves expressin la seva veu i tinguin veu en espais d’alt nivell. A més, estem especialment contentes de veure que finalment s’ha elaborat una estratègia operativa per a la inclusió dels joves a la construcció de la pau, precisament en el marc d’aquesta conferència d’alt nivell. Sent el seu resultat més gran, s’espera que aquesta estratègia duri cinc anys des de la seva implementació per part dels estats membres, i està detalla amb cautela per assolir el seu objectiu a través de l’acció institucional dins de cinc pilars principals: protecció i seguretat; gènere i identitats interseccionals; comunicació i norm-shaping; tecnologia digital i innovació; i recursos i finançament.

Foto: Mark Garten

Es tracta d’un full de ruta i un pla d’acció sense precedents que finalment reconeix la contribució dels joves a la pau mundial, i que se centra en l’acció real i els passos concrets que cal fer en comptes de basar-se en promeses ambigües que poques vegades condueixen a una millora significativa. A més, aquest full de ruta va acompanyat d’una guia sobre com emmarcar l’agenda de Joventut, Pau i Seguretat en l’àmbit de país per als funcionaris públics; una cosa que ara fa impossible que els governs trobin una excusa a l’hora d’incloure els joves als espais de decisió.

L’hora dels governs

Després d’aquesta conferència d’alt nivell, els governs ho tenen més fàcil que mai per prendre decisions polítiques que requereix aquesta inclusió dels joves. Les organitzacions internacionals, juntament amb els joves representants, han estat treballant durant la preparació d’aquesta conferència per lliurar aquesta estratègia i guia de cinc anys perquè els estats tinguin tota la informació i eines que necessiten per fer un canvi, i perquè les excuses s’acabin per fi. Per tant, l’adopció d’una pràctica de govern més inclusiva per als joves ja no és, a partir d’aquest moment, una qüestió de recursos institucionals, sinó una qüestió de voluntat política.

És, per tant, la nostra responsabilitat com a ciutadans actius i defensors de la pau demanar als nostres governs que revisin els documents que aquesta High Level Conference on Youth-Inclusive Peace Processes ha elaborat, així com que els adoptin; declarant públicament el seu compromís per assolir una societat més inclusiva i més pacífica.

En conseqüència, faig una crida al Govern espanyol i al Govern català perquè passin a l’acció i s’uneixin a Finlàndia, Qatar, Colòmbia i altres Estats membres a l’inici d’aquest viatge de cinc anys cap a la construcció de la pau amb inclusió dels joves, amb l’esperança que tots dos responguin a les demandes i veus de la seva brillant i inspiradora població jove. Si us plau, no ens defraudin.

Article redactat per Bianca Carrera Espriu