14 desembre, 2023

COP 28: Què s’ha acordat i què suposa per a superar la crisi climàtica

Enguany la cimera pel canvi climàtic organitzada per l’Organització de les Nacions Unides, la COP28 es va celebrar a Dubai. Ha durat dues setmanes, del 30 de novembre al 12 de desembre.

La COP28 era una oportunitat crucial per agafar el rumb correcte i accelerar l’acció per afrontar la crisi climàtica, tenint en compte els rècords de temperatures a escala mundial i els fenòmens extrems que afecten la població del planeta la urgència és visible. La ciència és clara: per mantenir un clima suportable, cal reduir com més aviat millor la producció de carbó, petroli i gas i triplicar la capacitat d’energia renovable (eòlica, solar, hidràulica i geotèrmica) per a l’any 2030. Tot això requereix un augment substancial del finançament per a l’adaptació i la inversió en resiliència climàtica.

La COP28 va començar ben encarrilada a l’acordar el primer dia posar en marxa un pla de pèrdues i danys per tal de reparar els estralls climàtics. Es va acordar que el fons hauria de recaptar “com a mínim” 100.000 milions de dòlars a l’any fins al 2030, tot i que els països ‘en desenvolupament’ afirmen que les necessitats reals superen aquesta xifra i s’apropen als 400.000 milions de dòlars anuals. Tots els països ‘en desenvolupament’ podran accedir directament als recursos del fons, amb un percentatge mínim d’assignació per als menys desenvolupats i els petits estats insulars en desenvolupament.

Més de 130 països van signar una declaració per incloure les emissions procedents de l’agricultura i la ramaderia als seus plans nacionals per abordar el canvi climàtic. A més, un grup de més de 25 organitzacions líders en alimentació i agricultura es van unir per impulsar l’agricultura regenerativa, col·laborant amb 3,6 milions de pagesos per accelerar la transició de més de 160 milions d’hectàrees per protegir el sòl i limitar les emissions de carboni.

Tanmateix, un total de 118 països van acordar objectius per triplicar la capacitat de generació d’energia renovable i duplicar l’eficiència energètica aquesta dècada. Aquests objectius només seran assolibles amb un fort suport governamental i finançament suficient. La tasca ara pels països és assegurar-se que les polítiques i regulacions adequades puguin dur-se a terme amb la deguda inversió, incloent-hi la infraestructura de la xarxa elèctrica.

Per una altre banda, cinquanta empreses d’oli i gas es van comprometre a aconseguir gairebé zero emissions de metà en 2030 i presentar un pla per complir aquests objectius abans del 2025. També es va anunciar un fons per a projectes de reducció de metà en mercats emergents i economies en desenvolupament. A més, el grup de cinquanta empreses va acordar arribar a zero emissions de gasos d’efecte hivernacle a partir de les seves operacions abans del 2050.

El passat dilluns dia 11, a dos dies de finalitzar la COP28 tots aquests avenços i acords obtinguts no eren suficients. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, instava a la comunitat internacional a arribar a un acord a la COP28 per a la reducció progressiva dels combustibles fòssils, destacant la necessitat de màxima ambició i flexibilitat per abordar la crisi climàtica urgent. Guterres alertava que el temps s’esgota i qualsevol compromís no havia de posar en perill la ciència o l’ambició.

Les negociacions a la Cimera del Clima de Dubai van concloure amb un acord considerat per alguns com “històric” i per altres com “feble” i “inefectiu”. El pacte assolit en l’últim minut estableix una transició per abandonar tots els combustibles fòssils, preservant l’objectiu de limitar l’increment de la temperatura global a 1,5 °C respecte a l’època preindustrial, tal com es va establir als Acords de París el 2015. L’acord insta els països a renunciar a l’ús de gas, petroli i carbó, evitant la paraula “reduir” que havia generat controvèrsia en versions anteriors.

En lloc de parlar de reducció, el document aborda la necessitat de reduir les emissions en un 43% per al 2030 i en un 60% per al 2035 respecte als nivells del 2019. Aquest és el primer acord en una Cimera del Clima que obre la porta a limitar l’ús de combustibles fòssils. A més, destaca objectius com triplicar la capacitat d’energia renovable a escala mundial i duplicar la taxa de millores d’eficiència energètica per al 2030, així com la recerca de la captura i emmagatzematge de carboni.

Les reaccions a l’acord són variades. Alguns, com el secretari general de l’ONU, António Guterres, el consideren un moment decisiu en la lluita contra el canvi climàtic, mentre que altres, com a representants de països insulars i organitzacions ecologistes, el critiquen per afavorir a ‘els de sempre’ i el qualifiquen de feble i ineficaç.

Malgrat les opinions trobades, és destacable la participació de 130 països i diverses entitats en la formació d’una força de canvi sense precedents que podria marcar el principi del final de l’era dels combustibles fòssils.