L’aplicació de sancions internacionals contra Azerbaiyan

Article d’opinió de Emma Hakobyan, advocada

Des del 12 de desembre passat de l’any 2022 Azerbaidjan ha bloquejat la principal carretera que comunica a Armènia i Artsaj. A Artsaj habiten 120.000 armenis. L’objectiu del bloqueig és emprendre una depuració ètnica de la població armènia, és a dir, forçar la població armènia a abandonar les seves terres ancestrals.

L’any 2020 Azerbaidjan va iniciar una guerra a gran escala contra Artsaj, també conegut com a Nagorno Karabakh, que va causar la mort de més de 4.000 soldats, i civils armenis. Rússia va forçar la fi de la guerra mitjançant una declaració en què les parts es comprometien a frenar la guerra, i retornar tots els presoners de guerra, i garantir la comunicació entre Armènia i Artsaj. Azerbaidjan a data d’avui no ha tornat tots els presoners de guerra armenis, i ha adoptat mesures d’agressió per posar en risc la vida del poble d’Artsaj.

El poble d’Artsaj segueix exigint el dret a l’aplicació del principi de secessió remeial per protegir el seu dret a existir.

El bloqueig està causant greus perjudicis a la població armènia. Els supermercats s’han buidat, manquen medicaments per tractar malalties greus, hi ha hagut talls d’electricitat, de gas i de connexió a internet. i el Govern d’Artsaj ha hagut de recórrer a la mediació de la Creu Roja per poder traslladar pacients a Armènia. La població armènia demana la intervenció de la comunitat internacional per garantir la pau a la regió.

Cap declaració política enfocada a desbloquejar Artsaj ha tingut efecte al Govern d’Azerbaidjan. L’activitat de la comunitat internacional tant des d’una perspectiva política, social i jurídica és imprescindible per dissuadir l’Azerbaidjan de cometre una depuració ètnica contra el poble armeni d’Artsaj.

Armènia ha sol·licitat l’aplicació de mesures cautelars a instàncies jurisdiccionals internacionals a fi d’evitar els danys morals, físics i personals a què s’estan enfrontant el poble d’Artsaj.

A data d’avui la situació tan dràstica per al poble armeni persisteix qui ha decidit una vegada més defensar el seu dret a viure i a existir romanent als territoris armenis d’Artsaj.

Existeix una altra eina jurídica continguda a la Carta de San Francisco per evitar el trencament de la pau internacional, mitigar les friccions que puguin posar en perill la pau internacional, en contra d’actes d’agressió i protegir la vida de pobles minoritaris en risc de patir greus crims.

El règim de sancions de l’ONU està continguda al Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides. L’adopció del règim de sancions és conferida al Consell de Seguretat de l’ONU. L’aplicació de sancions contra el règim d’Azerbaidjan és necessària i urgent per salvaguardar la vida del poble d’Artsaj. El règim de sancions pot abastar l’embargament d’armes i els béns sensibles, la prohibició de viatjar i la congelació d’actius.

L’article 41 de la Carta de les Nacions Unides preveu que el Consell de Seguretat pugui adoptar mesures que no impliquin l’ús de la força per mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals. Aquestes mesures coercitives s’adopten a través d’una Resolució i són de compliment obligat per a tots els Estats membres

D’altra banda, en el marc de la Política i Exterior i de Seguretat Comuna (d’ara endavant PESC), la Unió Europea (d’ara endavant UE) aplica mesures restrictives o sancions en virtut de l’article 11 del Tractat de la Unió Europea, bé sobre una base autònoma de la UE o en execució de les Resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides (d’ara endavant, RCSNU).

Tenint en compte els precedents existents a l’agressió militar perpetrada per part d’Azerbaidjan contra Artsaj. La situació per la qual travessa el poble armeni resulta ser alarmant, i hi ha prou indicis per inferir que la pau regional i internacional estan en perill amb el bloqueig d’Artsaj.

La comunitat internacional ha d’actuar amb contundència per frenar l’estratègia d’Azerbaidjan d’apoderar-se dels territoris armenis i emprendre una depuració ètnica.

Existeixen nombrosos conflictes internacionals els quals s’estan aplicant sancions per aturar guerres, i salvaguardar la vida de persones indefenses que aclamen l’aplicació del dret internacional per garantir la pau.