El paper de les Nacions Unides davant del conflicte Rússia-Ucraïna: és l’hora d’unes noves Nacions Unides?

Ariadna Quintero, coordinadora de programes i Drets Humans.

És evident que la situació mundial actual ocasionada per la invasió de Rússia a Ucraïna està fent trontollar la concepció geopolítica coneguda fins ara i un replantejament de cap a on es dirigeix ​​l’ordre mundial.

Si pensem en el paper dels Organismes Multilaterals Internacionals com les Nacions Unides o la Unió Europa, per entreveure una possible solució a aquest conflicte amb aspectes de conseqüències inimaginables per a la pau i estabilitat mundial, ens suscita immediatament el dubte de quin ha de ser la seva participació efectiva i si podran realment exercir una pressió suficientment forta per poder resoldre el conflicte.

Des de la nostra perspectiva i referint-nos directament al paper de les Nacions Unides, després del viscut a les reunions del Consell de Seguretat just quan es desferma l’atac directe de Rússia a Ucraïna i paradoxalment en el moment en què Rússia ostenta la presidència del dit òrgan encarregat de la pau internacional, és difícil pensar que des d’aquí es pugui trobar una solució.

Des de la creació de l’Organització al 1945 amb l’esperit del manteniment de la pau i la seguretat internacional i evitar la possibilitat d’una nova guerra devastadora com la II Guerra Mundial, el Consell de Seguretat dins de l’estructura de les Nacions Unides, ha estat sempre l’òrgan designat amb la responsabilitat principal de mantenir precisament el manteniment de la pau i les seguretats internacionals, treballant sempre en primera instància a través de la diplomàcia com a eina “perfecta” per assolir aquests fins.

La manera com el Consell de Seguretat està conformat, el seu poder d’actuació, els qüestionables poders de veto que atorguen un poder absolut als 5 Estats membres permanents del Consell de Seguretat (Estats Units, Federació Russa, Xina, França i Regne Unit i Irlanda del Nord), ha estat sempre el taló d’Aquil·les de l’Organització qüestionant en diferents ocasions, l’efectivitat de resoldre les greus situacions de conflicte mundial a través dels anys.

En aquest ordre d’idees, la pregunta és, pot Rússia, havent transgredit mitjançant l’ús de la força els principis continguts a la Carta de les Nacions Unides, continuar exercint un paper tan important dins del Consell de Seguretat?

Malauradament i encara que resulti paradoxal, la resposta és sí. Dins la Carta de les Nacions Unides, no es preveu cap mecanisme per remoure els membres permanents del Consell de Seguretat. La seva pròpia condició de “permanent” ho consolida en aquesta posició.

Una altra qüestió seria la sol·licitud d’expulsar de les Nacions Unides un país membre, situació que requeriria el vot de l’Assemblea General de les Nacions Unides, però sempre subjecte a la recomanació del Consell de Seguretat. Una situació inèdita i que, davant de l’evident paper de Rússia, això seria impossible.

Mancant un consens al Consell de Seguretat i davant la gravetat del tema que viola indiscutiblement els principis continguts a la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat demanarà a l’Assemblea General una reunió d’urgència per tractar la qüestió i arrencar una resolució de condemna contra Rússia, esperant el suport de la gran majoria dels 193 Estats membres de les Nacions Unides.

Durant els seus 77 anys de vida l’Assemblea General només ha dut a terme 10 sessions d’emergència en línia amb la resolució 377A (V) anomenada “Units per la Pau” que confereix a l’Assemblea General el poder de fer-se càrrec en l’àmbit de la pau internacional i la seguretat, quan el Consell de Seguretat no es posa d’acord per raó de manca d’unanimitat entre els seus membres permanents.

No ens enganyem, una condemna per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides contra Rússia, no anirà més enllà d’un gest simbòlic, una condemna ètica i moral, però amb poca efectivitat jurídica, ja que només una resolució del Consell de Seguretat a matèria de pau i seguretat confereix aquest caràcter vinculant indispensable.

El panorama es presenta realment complicat, després dels esforços diplomàtics fracassats per part dels organismes multilaterals, la reacció de la gran majoria de la comunitat internacional treballa sobre la línia de les sancions econòmiques de moment, com una possibilitat d’exercir pressió sobre Rússia, amb possibilitat d’èxit dissuasori qüestionable davant de la creixent amenaça nuclear de Putin.

I pel que fa llavors al caràcter i el paper d’una Organització que al 1945 va jugar el paper més important en el manteniment i la consecució de la pau com ho és les Nacions Unides, es tornen obrir molts fronts.

Davant dels esdeveniments actuals i el canvi constant de l’ordre internacional, és indispensable insistir en la necessitat d’una reforma de les Nacions Unides, un debat enquistat, difícil però imprescindible per esdevenir les generacions futures.

Aquest any el Secretari General de les Nacions Unides, Antonio Guterres renova el seu mandat al capdavant de l’Organització fins a l’any 2026. És el moment de fer una aposta valenta i posar sobre la taula la necessitat urgent de plantejar aquest debat.

Tot i amb tots els seus defectes, seguim pensant que les Nacions Unides són necessàries. Els esforços diplomàtics, malgrat el seu fracàs fins ara en aquest conflicte, han de continuar. Ens trobem ara davant un escenari on s’estan duent a terme converses entre el govern Rus i el govern d’Ucraïna per buscar una possible “solució” i les Nacions Unides hauria de reivindicar el seu paper vital de mediació d’aquestes difícils negociacions, atenent l’esperit de la creació.

No obstant però, és indispensable un canvi d’estructura sobretot en l’àmbit del manteniment i de la pau i la seguretat internacional ja que en depèn el propi futur de les Nacions Unides.