Lluitant per una vida millor per a les dones empresonades a Mèxic

L’empresonament de dones a Mèxic ha incrementat exponencialment en els dos últims anys, augmentant el nombre absolut de dones empresonades i el seu percentatge entre la població penitenciària. Aquest fet ve explicat per l’adopció de lleis punitives sobre drogues que afecten a les dones de manera desproporcionada, atès que més de la meitat de les dones privades de llibertat a Mèxic ho estan per delictes contra la salut pública, en tenir una quantitat de drogues una mica superior a la permesa legalment. L’ús excessiu de la detenció preventiva és un factor fonamental que contribueix al desmesurat empresonament de dones per aquesta mena de delictes a Mèxic.

L’organització feminista EQUIS Justícia per a les Dones, lluita per ajudar-les i que siguin tractades d’acord amb les normes internacionals a través de la contribució a l’exercici dels drets humans d’aquestes dones a Mèxic mitjançant estratègies d’accés a la justícia, incidència en propostes de polítiques públiques i l’enfortiment de lideratges per a aconseguir la justícia social. Concretament, porten des de 2014 enfocant-se en la situació de les dones empresonades per delictes de drogues a Mèxic, els quals constitueixen la imputació més comuna contra les dones privades de llibertat.

L’organització, va concloure en veure els censos que la majoria de les dones tenien característiques semblants, això és, eren privades de llibertat per possessió de drogues per a ús de comerç, ja que, en posseir poc més de la quantitat permesa legalment, les autoritats consideren que es tracta de possessió amb finalitats comercials. A més, la majoria són dones que delinqueixen per primera vegada, que es troben en una situació de vulnerabilitat, que han sofert abusos físics i sexuals o que estan incriminades per algun delicte.

Les conseqüències de l’empresonament per a aquestes dones, les seves famílies i comunitats poden ser devastadores, tot i que la seva privació de llibertat no tingui cap impacte sobre els mercats de drogues ni sobre el tràfic d’aquestes substàncies.

Víctimes d’abusos

D’altra banda, tal com exposa l’Enquesta Nacional de Població Privada de la Llibertat (ENPOL), Mèxic és un dels estats on es cometen més tortures. L’estudi demostra que un alt nombre de dones detingudes han estat víctimes d’abusos sexuals, violacions, tortures i agressions físiques per part de les autoritats. A més, més del 50% de les dones detingudes no van ser informades dels motius de la seva detenció ni dels seus drets, fet que provoca una clara situació d’indefensió.

L’any 2015, l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va actualitzar les Regles Mínimes de les Nacions Unides per al Tractament dels Reclusos les quals contenen directrius rellevants en la gestió penitenciària, incloent una prohibició absoluta de la tortura i els tractes inhumans, així com clares restriccions en l’ús del confinament solitari i registres intrusius.

D’acord amb les Directrius per al tractament de dones condemnades a penes privatives de la llibertat, no privatives de la llibertat i mesures per a dones delinqüents, a les internes que informin de la comissió d’abusos se’ls haurà de proveir protecció i suport immediat. La seva denúncia ha d’investigar-se per una autoritat competent i independent, amb total respecte al principi de confidencialitat, tenint en compte els riscos de represàlies de la persona responsable dels abusos. A més, les internes que quedin embarassades a conseqüència d’un abús sexual hauran de rebre un assessorament i consell mèdic adequat, així com suport i tractament per a la seva salut i ajuda legal.

Així mateix, el reglament especifica que, en el moment de registre de les recluses, s’hauran d’aplicar mesures eficaces que garanteixin la protecció de la dignitat de les dones durant els registres personals, que hauran de ser realitzats per personal penitenciari femení capacitat. Manifesta també la promoció de sensibilitat al gènere mitjançant l’accés de les dones que pateixen abusos de substàncies en la comunitat a programes de tractament per a prevenir la comissió del delicte.

Tenint en compte l’augment de detencions i empresonaments per delictes relacionats amb les drogues, el reglament preveu que, en determinar la condemna, s’hauria de poder considerar per part dels jutjats l’atenuació de la condemna a les dones que han comès aquest tipus de delictes.

Reinserció social

La Guia d’Introducció a la Prevenció de la Reincidència i la Reintegració Social de Delinqüents, de l’Oficina de les Nacions Unides contra la droga i el delicte (ONUDD) revela que els índexs de reincidència segueixen en augment entre uns certs grups delictius, amb un índex de reincidència del 70% o més segons les dades de països individuals.

La ONUDD indica que per a evitar la reincidència i detenir el cicle d’integració social fallida, els sistemes de justícia penal han de dissenyar i realitzar intervencions i programes de reinserció social eficaces. En conseqüència, ICS va estudiar, va analitzar i va proposar polítiques necessàries per al compliment i protecció dels drets de les dones en el moment de la seva detenció, així com la creació de diferents organitzacions que tenen com a objectiu comú la lluita pels drets de les dones, com són: Dones Unides per la llibertat, Lebusol, Dones lliures Mèxic, i Article 20.

Un altre problema al qual s’enfronten les dones és que, en sortir del centre penitenciari i recuperar la seva llibertat, les polítiques de reinserció són pràcticament nul·les, la qual cosa els provoca una dificultat per a tornar a tenir un vincle amb la societat que els permeti accedir a una oferta laboral i a la seva salut mental.

Concretament, Mèxic no té polítiques públiques de reinserció social, el més semblant és l’Institut de Reinserció Social a la Ciutat de Mèxic, que està a càrrec de la Secretaria de Seguretat Pública de l’Estat, per la qual cosa ICS demana que s’apliqui en tots els estats perquè les dones que van estar privades de llibertat puguin reintegrar-se en la societat mitjançant la creació d’oportunitats i enfortint les seves habilitats laborals per a trobar ocupació i obtenir ingressos econòmics.

Per aquest motiu, EQUIS va desenvolupar un mecanisme de justícia social per a alliberar les persones empresonades de manera injusta per la política de seguretat fallida, un mecanisme de reinserció social i una política de drogues basada en el dret a la salut, així com la participació de les dones, nenes i societat civil en l’elaboració i implementació d’aquesta mena de política.

L’organització proposa l’aplicació de mesures alternatives a l’empresonament en el cas de dones embarassades i mares acusades de delictes menors i no violents, mitjançant treballs en benefici a la comunitat, tractaments de deshabituació, personar-se davant una autoritat, pagar una multa o una amonestació verbal, entre altres.