COVID-19 i crim organitzat: com prosperen els traficants de migrants

Les restriccions imposades amb l’objectiu de frenar la propagació de la COVID estan servint perquè les xarxes delictives es lucrin, segons l’agència de l’ONU que es dedica a combatre el crim. Aquesta informa també sobre l’augment d’abús, abandó i fins i tot el risc de mort al qual es veuen exposats els migrants.

L’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (l’UNODC) revela en la seva última publicació l’impacte de la COVID-19 en el trànsit de migrants. En aquest sentit, notifica un increment en el tràfic il·lícit de migrants, alhora que indústries i empreses de tot el món lluiten per a posar fi a la recessió econòmica impulsada per la pandèmia de la COVID.

L’informe posa de manifest que les xarxes delictives estan incrementant les seves operacions alhora hi ha restriccions per a frenar la propagació del virus. Així mateix, revela l’abús i l’abandó cada vegada major i fins i tot el risc de mort al qual exposen als migrants.

La Tiphanie Crittin, principal autora de l’informe assevera que “la desesperació que sofreixen les persones que han d’abandonar els seus països d’origen o de residència els empenyen a emprar mètodes il·legals i perillosos per a migrar, i els traficants són l’única sortida sovint.”

“Hi ha un gran nombre de migrants i refugiats que estan intentant travessar les fronteres, fins i tot enmig d’una pandèmia global i amb les restriccions de moviment, i molts d’ells estan morint en aquest procés.”

Com a resultat de les mesures de confinament, com poden ser el tancament de fronteres, oficines de tramitació de visats i aeroports, l’única alternativa disponible per a molts d’ells és recórrer a serveis de traficants en l’inici o en algun moment del viatge.

Això genera encara més oportunitats per a les xarxes criminals, particularment entre aquelles persones que han estat impactes per la pandèmia a nivell laboral i han hagut de migrar a la recerca de noves oportunitats laborals, puntualitza Crittin. “És una realitat que el crim prospera en temps de crisi.”

Rutes més arriscades

Aquest anàlisi de l’Oficina contra la Droga i el Delicte també revela que els traficants estan utilitzant rutes arriscades i remotes, passant per condicions molt dures, per a evitar vigilància i controls estrictes en els punts d’entrada i en els punts fronterers.

Per a aquests trajectes, els traficants estan exigint honoraris més alts i els migrants es tornen més vulnerables enfront de la violència i l’explotació, elements que caracteritzen aquest delicte, especialment quan els migrants no poden pagar o han de fer front a tarifes addicionals en el procés.

Martin Fowke, que lidera el treball normatiu i de polítiques de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) sobre el trànsit de migrants, explica: “A causa de la reducció de les vies regulars de migració i d’asil per part dels governs, s’ha produït una deterioració de la situació d’aquelles persones que han de migrar, tot i que les vies regulars per a migrar ja eren limitades abans de la pandèmia. Enfront d’aquestes circumstàncies, els traficants de migrants s’han lucrat.

L’informe de l’UNODC inclou casos de refugiats i migrants, inclosos nens, que han estat encallats i abandonats en campaments, refugiats o desemparats al carrer en condicions precàries.

En situacions com aquestes, l’accés a l’aigua ha estat limitat, igual que els serveis de sanejaments i assistència sanitària. Per això, corren major risc de contreure el COVID-19.

“Amb l’objectiu de combatre el tràfic il·lícit de migrants, els Estats han de tenir en compte el seu deure en la defensa dels drets humans de les persones migrants”, va recalcar Fowke, director del treball normatiu i de polítiques de l’UNODC.

Perfil dels migrants i traficants

L’informe de l’UNODC assenyala que la majoria dels quals han estat objecte de trànsit són homes joves, que generalment viatgen sense els seus familiars. Per exemple, el perfil de migrants traficats a Àsia Meridional eren homes d’entre 18 i 30 anys. Una tendència similar s’observa en les rutes que van de la Banya d’Àfrica a Sud-àfrica, on la majoria de les víctimes de tràfic il·lícit eren homes d’entre 18 i 35 anys. En aquelles rutes que van d’Amèrica Central i Mèxic als Estats Units, la majoria també són homes, a pesar que les dones representen entre el 20% i el 25% del total en aquest cas.

Quant al perfil dels traficants, els que es dediquen al tràfic il·lícit de migrants solen ser homes les edats dels quals oscil·len entre els 30 i els 35 anys. Sovint, aquests són del mateix origen nacional o ètnic que les persones objecte de tràfic il·lícit, o la seva precedència és de regions per les quals passen les rutes de trànsit. Les tendències més recents indiquen que ells mateixos han pogut ser víctimes d’aquesta mena de crim en el passat.

Les organitzacions que es dediquen al tràfic il·lícit poden estar compostes de grups de delinqüència organitzada o per grups sense una estructura fixa per persones que comparteixen coneixements i recursos entre si.

Els grups més estructurats poden operar en àrees més grans i els guanys que poden obtenir són majors, mentre que organitzacions que manquen d’una estructura fixa i més petites depenen de la demanda dels seus serveis a nivell de les comunitats i els beneficis tal vegada no són tan significatius.

La publicació finalitza amb un conjunt de recomanacions per a la prevenció del trànsit de migrants i la protecció d’aquells exposats al tràfic il·lícit en temps de crisi.

Font: ONU Notícies // Autora: Noelia Gómez Bosqued, estudiant de pràctiques ANUE