14 desembre, 2021

Més de 500 milions de persones en pobresa extrema per no poder pagar les despeses mèdiques

12 de desembre. Salut

Tot i que el 68% de la població mundial tenia cobertura sanitària essencial abans de la pandèmia, aquesta atenció no ha estat més assequible. Abans de la COVID-19, al voltant de 1000 milions de persones dedicaven més del 10% del pressupost familiar en salut.

Segons dos informes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Banc Mundial, més de 500 milions de persones estan caient en la pobresa extrema per haver de desemborsar ells mateixos les despeses mèdiques i la COVID-19 ha suposat una reculada a dues dècades de progrés cap a una major cobertura sanitària.

Aquestes són les conclusions a les quals han arribat dos informes presentats en el Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal, que posen de manifest l’impacte de la COVID-19 en la capacitat de les persones de pagar l’atenció sanitària.

Com que la pandèmia va sobrepassar la capacitat de resposta dels sistemes en el 2020, per primera vegada en deu anys, la cobertura d’immunització va disminuir, causant un augment de morts per tuberculosis i malària, indica el comunicat de premsa de l’OMS i el Banc Mundial.

La pandèmia també va comportar la pitjor crisi econòmica des de la dècada de 1930, la qual cosa dificulta el pagament de l’atenció sanitària.

Abans de la pandèmia fins i tot, més de 500 milions de persones estaven a la vora de la pobresa extrema per la incapacitat de pagar l’atenció sanitària. No obstant això, aquesta xifra sembla ser encara major ara.

El doctor Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS, anuncia que “no hi ha temps a perdre” i que els governs han de cerciorar-se que els ciutadans tinguin accés als serveis sanitaris, sense que l’aspecte econòmic suposi un impediment.

“Per a això, s’ha de reforçar la despesa pública en salut i suport social, i fomentar els serveis dels sistemes d’atenció primària de salut, amb l’objectiu de proporcionar atenció essencial prop de casa.”

“Abans de la pandèmia ja s’havien produït alguns progressos; no obstant això, no eren prou sòlids. Ara, després de la pandèmia, hem d’enfortir els sistemes de salut perquè facin front a la següent pandèmia i avancin cap a la cobertura sanitària universal”, va agregar.

Presa de decisió difícil per part dels governs

És probable que hi hagi un augment de les dificultats financeres a mesura que es produeixi un augment de la pobresa, disminueixin els ingressos i els governs facin front a restriccions fiscals més estrictes, conclouen els nous informes de l’OMS i el Banc Mundial.

Gairebé 1000 milions de persones dedicaven més del 10% del seu pressupost familiar en salut abans de la pandèmia”, afirma Juan Pablo Uribe, director de Salut, Nutrició i Població del Banc Mundial. “Les persones més pobres es veuen desproporcionadament més afectades, i això no és acceptable. En aquest sentit, els governs han de prendre decisions difícils per a protegir i augmentar els pressupostos de salut, tenint en compte un espai fiscal restringit”, va afegir.

En 2019, abans de la pandèmia, els serveis sanitaris essencials cobrien el 68% de la població mundial, com els serveis de salut reproductiva; d’immunització; el tractament del VIH, la malària, la tuberculosi; i els serveis per a diagnosticar i tractar malalties no transmissibles com la diabetis, el càncer i les afeccions cardíaques.

No obstant això, l’atenció sanitària segueix fora de l’abast de molts. “Per això, els grups més pobres i aquells en zones rurals són els que tenen menor accés a serveis sanitàries, i tenen menors possibilitats de pagar aquest servei.”

Major impacte de la pandèmia en aquells països sense sanitat universal

El secretari general de l’ONU, l’António Guterres, va anunciar que, després de l’acostament del tercer any de la pandèmia, “s’han de reforçar els nostres sistemes de salut perquè siguin més equitatius, resistents i puguin cobrir les necessitats de tots, incloent la salut mental”.

Va agregar que “les ones de xoc de l’emergència sanitària estan impactant en major mesura aquells països que manquen de sistemes sanitaris de qualitat per a proporcionar atenció de qualitat i assequible per a tots”.

Si volem aconseguir la cobertura sanitària universal en 2030, els governs han de “invertir més fons i de manera més efectiva en els sistemes sanitaris, especialment en l’atenció primària de salut, els serveis essencials i les poblacions marginades”, assevera l’António Guterres.

Hem d’extreure lliçons de la pandèmia de la COVID-19, ja que la distribució desigual de les vacunes ha suposat un fracàs moral a nivell mundial. La fi de la pandèmia no es produirà fins que la pandèmia desaparegui en tots els països, va dir el cap de l’ONU.

Reformes insuficients a Amèrica

En el 46% dels països d’Amèrica hi ha encara interrupcions en la prestació dels serveis de salut com a resultat de la pandèmia. La Carissa Etienne, directora de l’Organització Panamericana de la Salut, demana que els països prioritzin la inversió pública en els sistemes de salut perquè ningú es quedi enrere.

La directora de l’Organització Panamericana de la Salut va remarcar que la pandèmia del COVID-19 està afectant particularment a la immunització rutinària, les malalties transmissibles, la prevenció i control de malalties no transmissibles, i la salut matern infantil.

La Carissa Etienne, la directora de l’OPS, va afegir que els sistemes de salut “han d’oferir una resposta eficaç a la crisi mantenint les funcions bàsiques”, ja que les dades inicials apunten a un augment considerable de la mortalitat i la morbiditat.

Encara que es va produir un compromís per part dels estats a través de l’adopció de la declaració d’Alma-Ata en 1978, la directora de l’OPS va assenyalar la insuficiència en la reforma dels sistemes de salut en les últimes dècades.

No s’han produït les transformacions necessàries per a assegurar que totes les persones rebin una atenció mèdica, i també ha estat insuficient la preparació i la resposta durant les emergències de salut pública”, va afirmar.

Font: ONU Notícies // Autora: Noelia Gómez Bosqued, estudiant de pràctiques ANUE