Creixement de la vulnerabilitat a Amèrica Llatina i el Carib a causa de la falta de protecció durant la COVID-19

La falta d’assegurança de desocupació i altres maneres de compensar ingressos ha deixat desemparats a la gran majoria dels treballadors de la regió. El nombre de persones que van cotitzar en els sistemes contributius de protecció social va disminuir un 7,9% i el percentatge de majors de 65 majors que no tenen ingressos ni pensió va pujar fins al 30%.

La pandèmia del coronavirus ha reflectit les deficiències dels sistemes de protecció social a Amèrica Llatina i el Carib, va advertir l’Organització Internacional del Treball (OIT), que va apuntar a la necessitat d’una millora en la cobertura, suficiència i sostenibilitat, per a així mitigar l’augment de la pobresa i les desigualtats. 

El director de l’organisme especialitzat de l’ONU, Vinícius Pinheiro, va destacar en un informe sobre protecció social a la regió, que els efectes de la pandèmia es van amplificar, ja que “moltes persones es trobaven sense protecció social enfront de la pèrdua d’ingressos i ocupacions”, la qual cosa va generar una situació pròxima al col·lapse dels sistemes de salut.

Només el 56% dels habitants de la regió comptaven amb protecció social o sistema contributiu abans de l’inici de la pandèmia, els quals al seu torn depenen de les cotitzacions dels treballadors i ocupadors, únicament incloïen al 46% dels ocupats.

“La gran majoria de la població ocupada mancava d’assegurança de desocupació ni altres mitjans de compensació d’ingressos, especialment en l’economia informal”, mostra l’estudi. “La pandèmia, per tant, ha accentuat la importància de tenir protecció social”.

En el document de l’OIT es remarca la necessitat de crear “sistemes integrals de protecció que garanteixin el benestar social i l’accés universal a la salut i a la seguretat econòmica.”

“Per a aconseguir inclusió i cohesió social, reducció de la pobresa i desigualtats socials, és imprescindible posseir protecció social, ja que això facilita una transformació de la producció i una millora de la productivitat”, va dir el Vinícius Pinheiro, director general de l’OIT per a Amèrica Llatina i el Carib. 

Caiguda rècord del nombre de cotitzadors

Segons l’estudi de l’OIT, es va produir un descens del 7,9% en el nombre de persones que van cotitzar en els sistemes contributius de protecció social com a resultat de la COVID-19, dada que representa una reculada de gairebé una dècada.

Alguns dels mètodes més comuns per a protegir ocupacions i ingressos van consistir en el lliurament d’aliments i atenció nutricional, juntament amb polítiques enfocades en la salut.

“Aquells fons que es van destinar a la crisi de la COVID-19 han mitigat un augment major de la pobresa i la pobresa extrema, i aquells països que més van invertir a mitigar l’expansió del virus, han evitat l’increment de les conseqüències devastadores”, mostra el document. 

Aquells menors, els parents dels quals treballen en el sector informal de l’economia, han resultat més vulnerables i han sofert riscos associats al treball infantil.

En la situació que ens trobem de recuperació d’una crisi sense precedents, el director de l’organisme especialitzat de l’ONU, va destacar “la necessitat d’adaptació i ampliació de la protecció social. Les prestacions socials, de fet, han estat imprescindibles per a aquells que van perdre el treball, i per tant, són la principal font d’ingressos i el motor principal per a estimular l’activitat econòmica”.

La falta d’ingressos dels majors de 65 anys és “brutal”

L’informe adverteix sobre la seguretat econòmica de les persones grans a Amèrica Llatina i el Carib, ja que el 30% dels majors de 65 anys no té cap mena d’ingrés laboral ni pensió. 

En aquesta franja d’edat, només el 47,2% de persones rep pensió o jubilació, el 7% opta tant a una pensió com a ingressos laboris, i només el 14,9% es beneficia d’ingressos laborals. 

“La pandèmia ha estat difícil per a tots, però l’impacte en els majors ha estat devastador, tant per l’elevat nombre de contagis, com per la falta d’ingressos, que els va deixar en una situació molt crítica”, va afirmar el Vinícius Pinheiro, director general de l’OIT per a Amèrica Llatina i el Carib.

Recomanacions de l’informe

L’estudi inclou entre alguns dels futurs reptes quant a protecció social la necessitat de:

• Avançar cap a pisos de protecció social que garanteixin prestacions mínimes per a totes les persones

• Ampliació de les polítiques dirigides a la població infantil

• Expansió de les assegurances de desocupació

• Oferir protecció universal en salut

• Garantir la sostenibilitat de finançament, especialment enfront d’elevats nivells de deute i processos inflacionaris

Font: Notícies ONU; Noelia Gómez Bosqued