21 setembre, 2021

Punt d’inflexió per l’acció climàtica: El temps per evitar un escalfament catastròfic s’està esgotant

L’avanç del canvi climàtic no s’ha vist aturat per la reducció de les emissions de diòxid de carboni durant l’epidèmia mundial de la Covid-19. Conseqüències com el sobreescalfament derivat de l’alta concentració de CO2 en l’atmosfera està amenaçant el nostre planeta, adverteix un informe climàtic de diverses agències publicat aquest dijous.

Segons la fita United in Science 2021, “no sembla que progressem cap al camí de la sostenibilitat”. Això es deu a l’augment de les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera, tot i la desacceleració al 2020 degut a la Covid, i ens allunya fins i tot més dels objectius fixats per l’Acord de París.

“El Secretari de Nacions Unides, Antonio Guterres, va remarcar en un vídeo aquest mateix fet; considerant que hem arribat a un punt d’inflexió. La transformació al nostre clima i al nostre planeta és pitjor del que havíem previst i cada cop s’accelera més.” Aquest informe evidencia el fet que ens trobem molt lluny dels objectius fixats.

Un món en perill

L’augment de les temperatures a escala global està tenint un fort impacte en la proliferació de fenòmens extrems i això, a la vegada, està afectant les nostres economies i societats, afirmen els científics. L’increment tèrmic, per exemple, ha comportat la interrupció i la conseqüent pèrdua d’hores de treball.

“El nombre de desastres mediambientals s’ha quintuplicat des de 1970 i l’impacte a nivell econòmic ha estat 7 cops més gran”. Aquest cop, països desenvolupats també s’han vist afectats. Un example d’aquest fenòmen ha estat l’huracà Ida, el qual ha causat talls d’electricitat a Nova Orleans i a la ciutat de Nova York; les abundants pluges han paralitzat la ciutat i han causat 50 morts a la regió.

“El canvi climàtic induït per l’ésser humà ha estat, clarament, el responsable d’aquests fenòmens extrems; incendis i inundacions han proliferat a tot arreu. Aquests, malauradament, només són un indici del que vindrà”, adverteix.

Un futur ombrívol

L’informe i les investigacions d’experts en medi ambient anuncien que la temperatura mitjana global aquests darrers 5 anys ha batut rècords, i la possiblitat que les temperatures superin el llindar de 1,5º Celsius per sobre de l’era preindustrial en els pròxims cinc anys, és cada cop més evident.

Segons United in Science, tot i l’ambició i l’actuació per tal de disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el nivell del mar continuarà en augment, afectant esepecialment illes a nivell de la mar i poblacions costaneres de tot el món.

“El temps s’esgota i hem d’actuar abans que la situació es torni irreversible. En la cimera COP 26, la qual tindrà lloc aquest mes de novembre, tots els països haurien de comprometre’s a assolir l’objectiu d’emissions zero cap a finals d’aquest segle. Hem de perseguir estratègies clares, creïbles i a llarg termini”, urgeix el cap de l’ONU.

La conferència sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides, també coneguda com COP 26, es celebrarà a la ciutat de Glasgow, Escòcia entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre del 2021. Aquesta reunió política pretén fixar les polítiques a implementar durant la següent dècada en quant a canvi climàtic.

És especialment urgent que les comunitats vulnerables prèviament mencionades mostrin progrés en l’adaptació i la resiliència al canvi climàtic. Aquests temes es debatran a la cimera climàtica. El Sr. Guterres emfatitza que el nostre futur es troba en risc”, emfatitza el Sr. Guterres.

“Si volem mantenir l’augment de la temperatura global en un màxim d’1,5º a 2º C, tal i com es va fixar a l’Acord de París, hem de començar a actuar ara. Tot i que l’interès polític en prendre mesures per tal de mitigar el canvi climàtic és present, la resposta ha de començar ja”, afegeix el professor Petteri Talas, secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

L’estudi de IPCC també és un reflex que aquests canvis recents no tenen precedent i, per tant, la influència de l’ésser humà en aquests és evident. Entre aquests efectes trobem l’ escalfament de l’atmosfera, l’oceà i la Terra.

Troballes notables

Durant el 2020 i la primera meitat del 2021, ha continuat l’augment dels principals gasos d’efecte hivernacle- el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i l’òxid de nitrogen (N2O).

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), si reduïm la quantitat de metà a l’atmosfera a curt termini, això podria contribuir al compliment de l’Acord de París per part dels 193 països membres. Aquesta mesura no eximeix el fet que hàgem de reduir la concentració de gasos d’efecte hivernacle de manera ràpida, fort i sostinguda.

Mentrestant, el Programa de Medi Ambient de Nacions Unides (UNEP) adverteix que, 5 anys després de l’adopció de l’Acord de París, l’escletxa de les emissions (la diferència entre les emissions produïdes actualment i el nivell de les emissions actuals previstes per la ciència al 2030) és cada cop més gran.

Un futur més càlid

L’informe explica que la temperatura global anual els anys propers serà, com a mínim, un grau més elevada que en nivells preindustrials i que fluctuarà entre 0,9º i 1,8º.

La possibilitat que la temperatura mitjana sigui 1,5º C més càlida que en nivells preindustrials és d’un 40%. Tanmateix, és poc probable que la temperatura mitjana entre 2021 i 2025 sobrepassi 1,5ºC.

L’informe també adverteix que la humitat en regions amb latitud elevada i el Sahel serà notable durant els propers 5 anys.

Inevitable augment del nivell del mar

El nivell del mar entre 1900 i 2018 ha augmentat 20 cm a escala global.

Fins i tot si es redueixen les emissions per limitar l’escalfament a molt per sota dels 2ºC, el nivell del mar a nivell global augmentaria probablement entre 0,3-0,6 metres i podria pujar fins als 0,3-3,1 metres l’any 2300.

En aquest sentit, serà essencial mitigar la pujada del nivell del mar, especialment a les costes baixes, a les petites illes, deltes i ciutats costaneres, explica l’OMM.

La salut de la població sota risc

La Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que l’augment de les temperatures comportarà un augment de la mortalitat i un deteriorament laboral. Un total de 103 bilions d’hores de treball es van perdre a nivell mundial l’any 2019, en comparació amb aquelles perdudes en 2000.

A més a més, les infeccions de Covid-19, els fenòmens climàtics com onades de calor, incendis i una dolenta qualitat de l’aire, amenaçaran la salut humana a nivell mundial, on les poblacions vulnerables es veuran especialment afectades.

Segons l’agència de la salut de Nacions Unides, els esforços de recuperació del Covid-19 han d’estar alineats amb les estratègies nacionals de canvi climàtic i amb les estratègies relacionades amb la qualitat de l’aire per tal de reduir els riscs i obtenir beneficis per a la salut.

“Aquestes anomalies en quant a temperatures les hem vist a l’oest del Canadà i als Estats Units, on les temperatures registrades són 15 graus més altes de l’habitual. Això va comportar incendis i problemes greus de salut, especialment entre la gent d’edat avançada”, remarca el Secretari General de l’Organització Meteorològica Mundial.

L’informe United in Science 2021, el tercer d’una sèrie, està coordinat per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), amb aportacions del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic ( IPCC), el Global Carbon Project (GCP), el World Climate Research Program (WCRP) i el Met Office (Regne Unit). Presenta les darreres dades científiques i troballes relacionades amb el canvi climàtic per informar sobre la política i l’acció mundials.

Font: UN News