8 de març, Dia Internacional de les Dones

Després de segles de silenci, la denúncia pública de la violència de gènere ha arribat al seu punt màxim: articles, notícies, activisme a les xarxes, visualització en el món audiovisual, inclusió en l’educació pública, en els discursos polítics i fins i tot en l’art contemporani.

La lluita de les dones pels seus drets i especialment, per acabar amb una violència que ja adquireix les proporcions de genocidi, ha aconseguit, al menys en teoria, convertir-se en un tema essencial dins de qualsevol manifestació política o col·lectiva.

 #noesno #metoo o fins i tot #solosiessi s’han convertit en grans campanyes públiques de visualització. En altres paraules, fer bandera del discurs feminista “està de moda” i fins i tot ha trobat el seu lloc en les samarretes de les grans cases d’alta costura i disseny.

I no obstant això la violència sexual segueix creixent exponencialment i, malgrat tota aquesta campanya mediàtica, els actes de violència masclista es multipliquen. Segueixen plenament vigents els clixés que justifiquen les agressions jutjant a les víctimes pel seu comportament i donant veu i repercussió en els mitjans als perpetradors.

Cal preguntar doncs si tot aquest torrent mediàtic ha canviat la predisposició ciutadana davant els abusos. Casos recents que inclouen a personalitats importants del món de l’òpera revelen com durant anys es van ocultar i negar, en perjudici de les víctimes, els abusos i vexacions. Com es van ocultar les que cometia el director de Fox News. En els Premis de Cinema César d’aquest any a França, diverses actrius han abandonat la sala indignades pel premi atorgat a Polanski.

La tendència extreta de les últimes notícies sobre agressions i abusos sexuals presenciats per tercers, demostren que continuem mantenint una actitud passiva i indiferent davant les agressions. El comportament de la major part de la societat davant de situacions de violència segueix sent passiu. “Jo no vull embolics”, “però jo no ho faig”, “això no va amb mi” són algunes de les reaccions principals. Solen ser gairebé sempre dones les que ajuden a les víctimes.

 La violència de gènere és un delicte gravíssim i com a tal ha de ser denunciat, perseguit i penalitzat. No només un dia com avui 8 de març Dia Internacional de la Dona.

La violència de gènere és fruit d’unes estructures socials basades en una profunda desigualtat i en l’exercici del control i del poder per part del patriarcat.

 No és una lluita “feminista” és, com ho és tota justícia penal, una lluita contra assassins, maltractadors i assetjadors. I la societat sencera és responsable si tolera la cultura de la violència contra més de la meitat dels éssers humans de la terra.

Dra. Eulàlia Pascual Lagunas

Presidenta