L’Alt Comisionat pels Drets Humans de Nacions Unides: Protegint els Drets Humans

El passat dimarts 26 de novembre van tenir el plaer de rebre una conferència a l’ANUE sobre l’Alt Comissionat de Nacions Unides sobre els Drets Humans. La ponent, Claudia De La Fuente, representant de l’Oficina de l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans (OACNUDH) a Ginebra. En aquesta conferencia ens va proporcionar una síntesi sobre les tasques de l’Oficina, els drets humans i els desafiaments que enfronten en l’actualitat.

La conferència va començar amb una part informativa sobre la OACNUDH; la seva configuració i la seva forma de treballar. La seva tasca se centra en la promoció i protecció dels drets humans, l’apoderament de les persones en la persecució d’aquests drets, brindar assistència als Governs dels Estats, i introduir una perspectiva centrada en DDHH a la resta de programes de l’ONU.

Dividit en cinc eixos principals, va proporcionar una detallada explicació sobre els àmbits de treball de l’Oficina. Començant per (1) l’Establiment d’Estàndards Internacionals de Drets Humans, incloent drets nous com un medi ambient sa; a més del paper que proporcionen els Mecanismes de DDHH, el Consell de DDHH, els Procediments Especials, i els Òrgans de Tractats. Seguidament, (2) l’Acció de Monitoratge, la qual inclou la presència a l’entorn, els programes d’assistència tècnica i la tasca en una educació en DDHH. La (3) Implementació de Programes es fa a través d’una col·laboració amb els governs, els mitjans de comunicació (pel seu paper de difusió i vulnerabilitat davant possibles represàlies), agències i entitats de l’ONU, i mecanismes regionals—per determinar qui s’encarrega d’abordar segons quines qüestions. L’eix de la (4) Investigació pretén forjar experiències en temes transversals, com és l’economia dels drets humans. Aquesta presenta un vincle entre els DDHH i el desenvolupament i transformació econòmica, mostrant una necessitat d’augmentar la recerca en aquest àmbit. Es desenvolupa a través d’estudis específics, bones pràctiques, i sol·licituds d’estats buscant recomanacions i orientació i assessorament sobre polítiques. El cinquè eix (5), Transversalització dels Drets Humans, tracta d’integrar un enfocament de DDHH a programes de desenvolupament, alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible; tractant d’assegurar vincles entre els compromisos globals i la protecció de Drets Humans.

A més, va explicar quins són els desafiaments en matèria de drets humans en l’actualitat, reflectits en sis pilars de treball. Essent aquests els següents: (1) Mecanismes; (2) Desenvolupament sostenible, enfocat als drets econòmics i socials; (3) Pau i seguretat, en un context de guerra i conflicte, així com la prevenció i revisió periòdica de l’estat dels conflictes; (4) No discriminació, en totes les categories discriminades i marginalitzades, com ètnia, gènere i raça; (5) Rendició de comptes, enfortint el sistema jurídic i la formació i eines destinades a la policia, així com de la justícia transicional posterior al conflicte amb el fi de jutjar els crims comesos i establir mesures preventives; i (6) Participació, en referència als mecanismes de la gent i societat civil per participar en presa de decisions a l’àmbit de Nacions Unides.

La part final de la conferència es va dedicar a les discussions al voltant del 75è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, amb intenció de commemorar-los i pensar en el seu futur. Es va plantejar l’establiment de diàlegs nacionals i regionals, un focus temàtic mensual, especial atenció a la joventut i infància, establiment de mecanismes, i participació de les empreses. Com a resultats es van establir la Cimera del Futur 2024, l’Esdeveniment d’Alt Nivell—incloent ‘pledges’, essent compromisos i promeses; i un Pla de gestió 2024-2027. Finalment, es poden establir tres grans objectius: promoure la universalitat i la indivisibilitat, mirar envers el futur i reforçar l’ecosistema de drets humans. Amb el fi de reforçar el sistema i aprendre dels èxits i dels errors, envers un futur garantint els drets humans de tots.

Finalment, es va obrir el torn de preguntes, on els assistents van plantejar les seves qüestions a la conferenciant. Per molts, el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca brinda una preocupació sobre les retallades de les contribucions dels Estats Units en el pressupost de Nacions Unides. Es preveu una gran retallada que afecti a tot el sistema, més enllà de l’OACNUDH. Tanmateix, no s’espera que la Xina cobreixi aquest buit pressupostari, fet que les seves contribucions són més de caràcter voluntari en forma d’experts o funcionaris. És així com resulta un interrogant qui omplirà aquest buit. Altres qüestions es van enfocar en els desafiaments de com brindar reparació a les víctimes donada la manca de clàusules vinculants o d’obligat compliment.

En resposta, va argumentar que els Estats, en ratificar un tractat, estan subjectes al seu obligat compliment. No obstant això, situacions com la vulneració de drets humans i llibertats polítiques a l’Iran generen una desconfiança al sistema; així com la doble cara de l’Organització en el tractament de conflictes: el blanc i negre de la resposta donada a Ucraïna i Gaza.