Sudan: Frustració democràtica i geopolítica del conflicte

La deriva de la violència en el conflicte a Sudan és un dels temes d’actualitat de les notícies d’abast internacional. El passat dijous 1 de juny, el Dr. Eduard Soler, professor agregat de Relacions Internacionals de l’UAB, va impartir una xerrada respecte el conflicte i tot allò que l’envolta: orígens, context actual, actors implicats, demografia i sociologia i interessos econòmics. La inestabilitat actual al país té l’orígen a la Primera i Segona Primavera Àrab, el 2011 i 2019, respectivament.

Durant la seva intervenció, Eduard Soler va explicar que el 2021, enmig de les protestes civils que demandaven una transició democràtica, va tenir lloc un cop d’estat protagonitzat per les forces armades, que va acabar amb el govern provisional que des del 2019 integraven l’exèrcit i la societat civil.

Des de llavors, al país s’enfronten les forces armades, comandades pel general Abdell Fattah al-Burham, contra les Forces de Suport Ràpid, liderades per Mohamed Hamdan Dagalo, ex soci del primer prèviament a l’últim cop d’estat. Ambdòs caps militars enfronten els seus cossos armats amb les terribles conseqüències que això representa per la població, que fuig de les ciutats, principalment de la capital Jartum, cap a les zones rurals a la recerca de seguretat. El país està sumit en una espiral de violència sense fi des de fa anys, en un conflicte cronificat en el que els més perjudicats són els ciutadans.

També va destacar que més d’un 50% dels sudanesos viu per sota del llindar de la pobresa, té dificultats per rebre educació, sanitat i tot tipus de recursos, fins i tot aigua. D’altra banda, els bàndols enfrontats lluiten pel poder en un territori que representa un punt geopolític clau al continent africà, amb importants recursos petrolífers, or i el domini del riu Nil, del qual depén la capital d’Egipte, El Caire, amb més de 10 milions d’habitants.

A més, la guerra civil sudanesa està generant un gran volum de refugiats que fugen cap al nord, a Egipte, Israel o cap al Mediterrani, arribant fins i tot a Melilla. En vista d’això, nombroses ONGs tenen presència al territori per tal d’abastir a la població amb serveis com l’alimentació i atenció mèdica. Davant de l’escalada del conflicte aquest 2023, les Nacions Unides s’han dirigit als representants dels dos bàndols enfrontats per tal que acordin un alto al foc immediat, i els Estats Units han amenaçat amb el tall de les ajudes internacionals en cas que continuïn els enfrontaments.

Malgrat aquest paisatge desolador, el professor Soler va destacar la perseverància de la població sudanesa en la seva lluita per un sistema polític democràtic. Sudan té una tradició de resistència i reivindicació social, visible al llarg de moltes dècades, en les que s’han donat nombrosos conflictes pel poder. El paper de la dona va ser preponderant en les protestes de 2019, la representant de les quals va ser la Reina Núvia, una dona vestida de blanc que liderava els càntics de les manifestacions.