DIA INTERNACIONAL DE L’ELIMINACIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ RACIAL

Quin va ser el detonant perquè es dediqués un dia a l’eliminació de la discriminació racial?

El 21 de març de 1960, durant una manifestació pacífica contra una llei que incrementava la situació d’apartheid en Sharpeville, Sud-àfrica, la policia va matar a 69 persones. Sis anys després, l’Assemblea General de l’ONU va proclamar el 21 de març com a dia internacional de l’eliminació de la discriminació racial. Encara que l’antecedent històric de la proclamació d’aquest dia sigui un esdeveniment lligat amb l’apartheid i la discriminació per raça, l’ONU va insistir que la mirada ha d’estar posada cap a l’eliminació de qualsevol forma de discriminació.

Encara sent un objectiu complex, els països van anar avançant cap al reconeixement de la igualtat de qualsevol ésser humà davant la llei. Espanya va adoptar diverses mesures, entre elles: va tipificar els delictes d’odi; intenta fomentar la integració dels estrangers a Espanya mitjançant la llei orgànica 4/2000 d’11 de gener i també intenta reduir la discriminacion en les àrees de l’educació, l’ocupació, l’esport i la llibertat religiosa. Per exemple, l’Estatut de Treballadors, en un dels seus primers articles, expliciten el dret dels treballadors a no ser discriminats, ni en l’ocupació ni una vegada emprats. Posa de manifest també que la discriminació soferta pot ser tant directa com indirecta, reconeixent llavors que pot haver-hi formes més subtils de discriminació. Així, per exemple,no es poden adoptar mesures, quan parlem d’una empresa, que discriminin a un treballadors per sobre dels altres.

La discriminació va surgir en la nostra societat i, per conseqüència, l’estructura de la societat es va anar construint sobre bases errònies, consolidant el racisme a nivell institucional. Per a erradicar-ho, no podem comptar solament amb les institucions estatals, sinó que és necessari que cadascun actuï individualment. El dret a la igualtat davant llei hauria de comprendre també un deure explícit, per part de tots i totes, a actuar per a aconseguir aquesta igualtat. Entendre que els drets dels altres a rebre un tracte igualitari comporta un deure, per part de cadascun, d’actuar en defensa d’aquest dret és, pot ser, el primer pas per a combatre la discriminació racial.

Al costat dels actes que cadascun ha de realitzar, cal tenir en compte també el rol del llenguatge. Llenguatge i idees estan estretament entrellaçats i no va si pot ser reduir la discriminació sense modificar el llenguatge. Donar el just pes a les paraules pot ajudar a erradicar una manera de pensar que, inevitablement, es concreta en actes discriminatoris.

El dia internacional per a l’eliminació de la discriminació racial és un moment per a renovar aquest propòsit i per a preguntar-se si, a nivell individual i de comunitat, vam anar avançant cap a la meta. D’altra banda, com tots els dies internacionals, aquest dia no pot ser l’únic moment per a reflexionar sobre aquest error de la societat.