Primera ronda de negociacions a Uruguai

El passat mes de març, l’Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient es va reunir per negociar un tractat vinculant a través del qual abordar la contaminació per plàstics. Després del fiasco presenciat a la Conferència Internacional sobre el canvi climàtic al Caire, a la qual els líders mundials aterraven en jet privat, aquesta reunió estava destinada a ser un altre cas de postureig climàtic. Tot i això, després de les negociacions dutes a terme a Punta del Este, Uruguai, sembla que hi ha un compromís sincer amb el desenvolupament d’aquest instrument internacional legalment vinculant.

La contaminació plàstica és una amenaça ubiqua que ja ha causat un dany irremeiable. Aproximadament el 40% de la superfície de l’oceà està coberta de deixalles plàstiques, les quals afecten almenys 170 espècies marines que ingereixen les seves restes. Fins i tot l’aire que respirem conté microplàstics, però fins ara, aquestes dades no han estat prou alarmants per suscitar la nostra preocupació. Tot i això, l’ecosistema marí no és l’únic que s’ha vist perjudicat pels micro plàstics. El Congrés Virtual de la Societat Americana de Química ha revelat una esgarrifosa realitat; la seva presència ha estat descoberta també en teixits humans com els pulmons, els ronyons o el fetge. La contaminació per plàstics és com una epidèmia que des que es va inventar fa només 60 anys, ha anat colonitzant cada racó del món fins a introduir-se als nostres cossos. És ara que el plàstic corre per la nostra sang que se li ha començat a donar a aquest problema la importància que es mereix. Per això, aquesta setmana passada, del 28 al 2 de desembre, s’han reunit a Punta de l’Est els representants de governs, sector privat, i membres de la societat civil per desenvolupar un acord a través del qual es pugui acabar amb la contaminació per plàstics. És aquest instrument tan prometedor com el pinten?

El plàstic que llencem al contenidor groc no sempre es recicla per tornar a incorporar-se al bucle circular, de fet, segons un estudi realitzat per Ellen Mac Arthur, només el 5% del plàstic acaba sent reciclat realment. El 95% restant creuarà fronteres per acabar en un basural, o fins i tot en un bosc o una platja; la contaminació per plàstics és un problema transnacional que requereix la implicació de tots els països. És per això que el principal objectiu d’aquesta primera ronda de negociacions ha estat establir un pla d’acció internacional, ja que com va assenyalar Andrés Del Castillo, advocat del Centre Ambiental Internacional, ‘seria un sense sentit reunir-se cinc vegades amb experts de tot el món per discutir accions voluntàries, quan es necessiten mesures de control específiques dirigides a reduir i després eliminar la contaminació pràctica al món’. Tot i això, el caràcter global i obligatori d’aquest tractat, continua sent un tema a debatre entre els anomenats països de ‘gran ambició’, els quals defensen un enfocament global, i els de ‘baixa ambició’, que s’anteposen els plans nacionals.

D’altra banda, la majoria de les deixalles plàstiques són generades per les grans empreses. Concretament, 20 empreses són responsables del 55% dels residus plàstics. Com a principals culpables daquest problema, també han de jugar un paper en la seva solució. Tot i això, són aquestes grans multinacionals les quals han manifestat estar en contra de les propostes restriccions de producció. En els darrers anys hem vist com les marques més renomenades intentaven reinventar la seva imatge per fingir ser eco-friendly. Segons l’informe Talking trash: El manual de les empreses sobre les solucions falses a la crisi del plàstic publicat per l’organització Changing Markets, la hipocresia de la indústria plàstica és descarada. Coca-Cola, empresa que ha patrocinat la cimera climàtica recent COP27, és l’empresa més contaminant per cinquè any consecutiu. Ecoembes, organització sense ànim de lucre amb la finalitat de cuidar el medi ambient, és responsable d’impedir la instauració de l’ús d’envasos retornables entre altres legislacions mediambientals més afavoridores. Podem arribar a un consens quan negociem amb l’enemic?

Aquestes negociacions, que s’han descrit com a innovadores i històriques, han estat realment d’un avenç molt limitat a causa de la manca de consens que hi ha hagut entre els diferents actors. Sense una visió compartida, és difícil imaginar la possibilitat que es comenci a redactar un tractat internacional i jurídicament vinculant el maig del 2023, data en què tindrà lloc la propera sessió. Com de costum, es tracta d’un esdeveniment pretenciós en què s’exposen propostes ineficaces i es fan promeses buides.

Silvia Valle