Ressorgiment del conflicte per Nagorno-Karabaj

Segons el Govern d’Erevan, Armènia ha sigut víctima d’una agressió militar per part de l’exèrcit d’Àzerbaidjan aquest passat dimarts, ressuscitant una vegada més el conflicte per la regió de l’Alt Karabakh.

La lluita per l’Alt Karabaj, situat a l’est d’Àzerdbaijan comença en 1988, quan el parlament del territori vota a favor de la unió amb armènia. En 1991, després de la celebració d’un referèndum d’independència, es crea un estat independent de majoria Armènia el qual no rep reconeixement internacional.

Durant les següents tres dècades, la confrontació ha sigut intermitent, fins a culminar amb la Segona Guerra de l’Alt Karabaj en 2020, durant la qual l’Azerbaidjan va recuperar gran part de l’enclavament.

La violenta escalada de la passada matinada del dilluns a dimarts era l’últim d’esperar després de l’alto el foc pactat en 2021 i suposa una perspectiva desesperançadora per a la comunitat internacional, la qual no pot arriscar-se a definir l’estatus quo de la regió.

Existeixen diversos actors involucrats; d’una banda, cal recordar el genocidi Armeni dut a terme en 1915 per part del govern otomà, el qual Ankara s’ha negat a reconèixer i que fins i tot avui dia és font de fricció entre tots dos països.

Per contra, l’afinitat entre Turquia i l’Àzerbaidjan no ha fet més que créixer després de la col·laboració energètica entre tots dos països, col·laboració que és a la seva mateixa vegada un factor d’interès per a la comunitat internacional, especialment per a la Unió Europea, que acaba de tancar un acord per a duplicar el subministrament de gas.

Malgrat que el joc geoestratègic dificulta la resolució del conflicte resulta imperatiu minimitzar els danys que ha causat el conflicte a través dels diversos mecanismes legals dissenyats per a la protecció dels drets humans del poble Armeni els quals s’estan veient una vegada més violats.

Des de l’ANUE instem a la comunitat internacional, especialment les Nacions Unides i la Unió Europea perquè exerceixin un paper fonamental, i que s’abandoni la neutralitat amb què ha afrontat el conflicte fins ara.