22 març, 2022
Dia mundial de l’aigua
Avui 22 de març se celebra el dia mundial de l’aigua, que a més de ser un element fonamental per a la vida i per al desenvolupament sostenible, es tracta d’una qüestió de drets. El desenvolupament de l’ésser humà, l’adaptació al canvi climàtic, la reducció de malalties i la consegüent millora de la salut, tenen un estret vincle amb l’aigua i les tasques de sanejament d’aquesta. Diversos estudis d’UNICEF, UNESCO i de l’OMS dels anys 2019 i 2020 mostren unes xifres alarmants sobre aquest tema. Una de les dades més destacades és que més de la meitat de la població, és a dir, 4.200 milions de persones, manquen de serveis de sanejaments gestionats de manera segura. La qual cosa ens porta a entendre per què el 80% de les aigües residuals retornen a l’ecosistema sense ser tractades o reutilitzades. A més, 2.200 milions de persones no tenen accés a serveis d’aigua potables gestionats de manera segura.
Tot això sumat a l’evidència que l’escassetat d’aigua podria desplaçar uns 700 milions de persones per a l’any 2030, demostra que encara queda molta feina per fer per a arribar a complir el sisè punt dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles per a 2030 que es titula: “garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots”. I és que a més de tenir com a objectiu garantir l’accés universal a l’aigua potable, també planteja aconseguir l’accés a serveis d’higiene i sanejament de manera equitativa, minimitzar l’abocament de químics, assegurar el proveïment d’aigua dolça, implementar la gestió integrada dels recursos hídrics a tots els nivells, protegir els ecosistemes relacionats amb l’aigua, ampliar la cooperació internacional per a crear programes relatius a l’aigua en països en desenvolupament i enfortir la participació de comunitats locals en la millora de la gestió de l’aigua i el sanejament.
Tornant al tema sanitari, cal destacar que prop de 2.000 milions de persones a tot el món depenen de centres d’atenció de la salut que no compten amb serveis bàsics d’aigua. Parlant d’aquests mateixos centres, dos de cada cinc no disposen de sabó i aigua ni de desinfectant de mans. I això s’explica ja que, segons un altre informe de Nacions Unides, 2.000 milions de persones viuen en països que pateixen escassetat d’aigua. I els problemes, evidentment, no es limiten als centres de salut, sinó que 3.000 milions de persones en el món manquen d’instal·lacions bàsiques per a rentar-se les mans a la llar. I aquestes xifres són més preocupants del que imaginem, perquè segons l’OMS, la higiene de mans salva vides, ja que és una de les accions més efectives que es poden dur a terme per a reduir la propagació de patògens i per a prevenir infeccions. El mal estat de l’aigua també té relació amb la mortalitat infantil, és a dir, gairebé 300.000 nens menors de cinc anys moren cada any degut a malalties diarreiques causades per les males condicions sanitàries o per consumir aigua no potable. En aquest àmbit també cal esmentar que, especialment, les dones i les nenes han de tenir accés a instal·lacions de sanejament que es trobin netes i en bones condicions per diversos motius. Entre els quals es troben garantir un respecte a la seva privacitat, permetre que cuidin de la seva menstruació i assegurar que comptin amb una maternitat digna i segura.
D’altra banda, pel que fa al canvi climàtic, un informe de l’Oficina de l’ONU per a la Reducció del Risc de Desastres (UNISDR) conclou que el 90% dels desastres naturals estan relacionats amb l’aigua i un altre informe del programa Shared Waters Partenariat va destacar que al voltant de dos terços dels rius transfronterers del món no tenen un marc de gestió cooperativa. Finalment, un estudi de l’Organització de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura va demostrar que l’agricultura representa el 70% de l’extracció mundial d’aigua. La qual cosa demostra que el tema de l’aigua és transversal i afecta a moltes esferes de la vida i que, per tant, cal aplicar mesures amb caràcter urgent que assegurin la seva correcta distribució i garanteixin un bon sanejament d’aquesta.
És per aquest motiu, que l’Assemblea General de Nacions Unides va reconèixer el Dret Humà a l’aigua i al sanejament al juliol del 2010. Aquest reconeixement implica que cadascun dels éssers humans del món han de tenir accés a entre 50 i 100 litres d’aigua al dia, que és el que es va estipular com la quantitat d’aigua suficient per a l’ús domèstic i personal. A més, aquest accés ha de ser segur, acceptable i assequible, la qual cosa traduït en xifres significa que el cost de l’aigua no hauria de superar el 3% dels ingressos de la llar. I, finalment, una altra característica és que ha de ser accessible físicament, és a dir, que la font ha d’estar a menys de 1.000 metres de la llar i el temps de recollida no ha de ser superior als 30 minuts.
Carol Gramunt, periodista i estudiant del Màster de Periodisme Internacional.