Dècada per a evitar la desaparició de les llengües indígenes

17 de gener 2022. Cultura i educació

L’ONU proclama que en els deu anys següents es pretén protegir 3000 llengües de les més de 7000 que es parlen al món- unes 6500 originàries- les quals podrien extingir-se abans de finals de segle si no prenem cap acció ja. L’ONU proclama que aquest decenni serà clau per a la protecció d’aquests llengües, les quals transmeten una rica història i coneixements.

El principi de la lliure determinació i el dret a l’ús i a la transmissió de llengües- de manera oral i escrita- a les generacions futures, així com un tracte equitatiu dels idiomes originaris respecte a altres llengües, representen els pilars fonamentals del Decenni Internacional de les Llengües Indígenes, les quals reflecteixen idees i valors dels pobles indígenes.

Aquests principis i drets, estipulats en la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, constituiran la base de la iniciativa l’objectiu de la qual és impedir que milers de llengües, les quals representen les identitats, coneixements i tradicions d’un gran nombre de nacions en el món.

Actualment, 7000 són les llengües utilitzades per la població del planeta per a comunicar-se, de les quals 6700 són indígenes. Almenys 3000 d’ells corren el risc d’extingir-se, lamentablement.

Les llengües indígenes estan morint al ritme d’una cada dues setmanes, emportant-se amb si la cosmogonia particular dels pobles que les parlen.

Un any va resultar ser insuficient

Els Estats membres de l’ONU van celebrar l’Any Internacional de les Llengües Indígenes en 2019 en el qual es va crear consciència sobre la desaparició de llengües indígenes mitjançant esdeveniments i activitats que van tenir lloc a tot el món.

No obstant això, la tasca és titànica i un any no és temps suficient per a complir-la. Per això, abans del final del 2019 es va dedicar una dècada a la promoció, el reconeixement i la protecció dels idiomes originaris. Després de diversos mesos de negociacions, el 18 de desembre l’Assemblea General va adoptar una resolució en la qual es va proclamar al període 2022-2032 com el Decenni de les Llengües Indígenes.

Durant aquest període de temps es pretén crear consciència sobre la pèrdua de les llengües indígenes i la necessitat urgent de conservar-les, revitalitzar-les i promoure-les mitjançant una sèrie de mesures a nivell nacional i internacional.

En tal document s’exposa que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) sigui l’organisme encarregat de coordinar activitats per a tal propòsit i exhorta als Estats membres que considerin la possibilitat d’establir mecanismes nacionals amb fons suficients per a la preservació de les llengües indígenes.

Durant el Decenni de les Llengües Indígenes, es convida als pobles indígenes, com a custodis de les seves llengües, a que participin i implementin mesures apropiades per a la celebració del Decenni Internacional.

La primera reunió

Ciutat de Mèxic al febrer de 2020 va acollir la planificació de la iniciativa a través d’una reunió d’Alt Nivell en la qual la comunitat internacional va definir les metes i accions a desenvolupar.

Els participants van recalcar que, si bé els indígenes són una part relativament petita de la població mundial, al seu torn representen la major diversitat cultural i lingüística del planeta i els seus territoris compten amb la reserva més gran de biodiversitat.

A més, van afirmar que la preservació de les llengües indígenes suposa preservar l’herència comuna de la humanitat.

Drama universal

L’Audrey Azoulay, directora de la UNESCO i participant en l’esdeveniment, va assegurar que la pèrdua d’aquestes llengües seria “un drama universal, una reducció antropològica”, ja que a través d’elles transmetem uns certs valors i coneixements de diverses interpretacions del món.

Per això hem de garantir la transmissió de les llengües, valorar el patrimoni immaterial i frenar les amenaces als pobles indígenes, a la seva exclusió i a la sobrexplotació dels recursos naturals que trobem en els seus territoris, va asseverar la directora de la UNESCO, l’Audrey Azoulay.

“Per a crear consciència necessitem veus fortes com la de Yalitza”, va dir Audrey Azoulay referint-se a l’actriu mexicana indígena Yalitza Aparicio, ambaixadora de Bona Voluntat per a la defensa dels pobles indígenes a tot el món.

La tasca de Yalitza

Yalitza Aparicio va ser atorgada aquest títol en 2019 i aquest reconeixement implica proporcionar suport a la UNESCO amb l’objectiu de garantir la integració i els drets dels pobles indígenes a tot el món.

Part d’aquesta labor és la salvaguarda i la celebració del patrimoni cultural indígena, integrant els coneixements indígenes en la gestió del medi ambient, la preservació de la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic, i assegurant l’accés dels pobles indígenes a l’educació.

En la reunió que va tenir lloc a Ciutat de Mèxic, l’actriu mexicana va comentar que, mitjançant la preservació de les llengües indígenes, “no sols incloem la riquesa lingüística, sinó que també aportem solucions a qüestions socials i ambientals.”

Tenim un gran coneixement que aportar, respecte a la cura del medi ambient, les plantes i els animals.

“Molts dels nostres pares decideixen no transmetre la seva llengua, ja que és motiu d’exclusió”, però “per a arribar on ens trobem ara, no vam haver de baixar els ulls davant les ofenses, sinó el contrari; compartim l’orgull que tenim sobre la nostra identitat. Estem orgullosos del nostre color de pell, dels nostres valors i història. Estem orgullosos de nosaltres”, va comentar la Yalitza Aparicio.

En una entrevista amb Notícies ONU, l’actriu oaxaqueña va destacar el seu amor pels idiomes originaris, afirmant que li “omple l’ànima” treballar per la seva defensa.

Font: ONU Notícies// Autora: Noelia Gómez Bosqued, estudiant de pràctiques a ANUE