La vacuna: una oportunitat per a la cooperació o un instrument més de la carrera geopolítica

Aquest passat dimecres vam tenir l’oportunitat de rebre a Eduard Soler, expert en relacions internacionals i investigador al CIDOB. Soler va parlar sobre com la vacuna de la COVID-19, que tenia potencial per ser una possible eina de cooperació entre països, s’ha tornat una arma en l’àmbit internacional -sobretot entre països rics i pobres-.

La involucració d’experts internacionals a temes relacionats amb la pandèmia ha donat l’oportunitat de poder debatre sobre si la vacuna podia incentivar la cooperació o alimentar una competició entre les diferents zones i països del món. Tot i que és massa aviat per parlar de conclusions, ja que encara no ens trobem a la post pandèmia, Soler va parlar de les dinàmiques que teníem abans que la COVID-19 arribés a les nostres vides. El món tenia una dinàmica de cooperació i una reemergència d’actors arreu del món que creaven una hegemonia de competició i alhora llaços estrets entre països. Però, la pandèmia i la vacuna ens han donat un nou punt de vista a com gestionar els nous problemes i també a tenir en compte nous actors internacionals, reincidint així en una reexaminació de l’ordre al sistema internacional  i humanitari després de viure un fet traumàtic, posant com a exemples la Primera i Segona Guerra Mundial.

La pregunta que Soler va plantejar és “com pot existir cooperació entre els països amb la vacuna?”. Ell va admetre que formen part de l’arsenal d’aquesta lluita socioeconòmica, però que també agrandeixen les desigualtats en termes de salut i repercussió socioeconòmica. Un fet innegable de les vacunes i el seu repartiment global és que donen pas a l’erosió de nous conflictes i noves relacions entre països. Aquestes relacions són diferents i variants, i poden augmentar si li sumem canvis interns polítics, posant com a exemple els Estats Units amb les noves polítiques de Joe Biden comparades amb les de l’expresident Donald Trump.

La xerrada va acabar amb una nota positiva, i és que els estats de la Unió Europea i la mateixa UE han gestionat el repartiment de les vacunes d’una manera molt coordinada, i això ha fet que no apugin els preus de les vacunes a Europa i que el repartiment de vacunes hagi sigut just. Així i tot, la Unió Europea ha mancat d’una estratègia cooperativa amb els països exteriors i ha mostrat les seves limitacions a l’hora de poder ajudar als països més necessitats, com Tunísia o l’Índia.