13 juliol, 2021

“No cuidis la teva dieta, deixa que la dieta et cuidi a tu”

“Si les verdures són tan bones, com és que n’hem de menjar més?”. Amb aquesta reflexió comença l’Àngela Rourera, diplomada en infermeria i antropòloga.

Tant l’alimentació com el menjar és una cosa íntima, una cosa interna- forma part de la identitat de les persones. Mengem segons som, explica, però al mateix temps la nostra alimentació ve influenciada pel clima, la zona geogràfica en la qual vivim, la nostra economia, religió, cultura, ideologia, grup social o fins i tot les modes canviants de les nostres societats.

Segons Rourera, el menjar té diferents dimensions- la coneguda dimensió plaent, però també la dimensió social, amb les celebracions que anem fent amb família i amics. L’antropòloga explica que és una de les maneres en la que els éssers humans es relacionen.

És aquí quan ens adonem del significat de cada aliment. A més de la funció nutricional  que té cada àpat, l’Àngela explica que també tenen un cert estatus, diferenciant el “menjar dels rics” del “menjar dels pobres”. Segons com, a una celebració de Nadal s’espera que l’amfitrió ens serveixi marisc, no pollastre a la planxa.

Per tant, planteja Rourera,  Com podem menjar bé, sense morir en l’intent? Quines eines tenim per saber què menjar i quines quantitats?

La piràmide de l’alimentació, amb la qual, segons Rourera, és amb la que tots hem crescut, va ser canviada el 2016- en aquest cas, al posar com a base de la mateixa piràmide consells d’estils de vida i no pas aliments mateixos.

L’Escola de Salut Pública de Harvard va considerar que aquest canvi era fins i tot complicar massa les coses i s’havia de facilitar de cara al públic. És inviable que hàgim de mesurar cada gram de cada aliment que ens posem a la boca, i a la llarga un es cansa i capitula.

És aleshores quan van crear l’anomenat “plat de Harvard” en el que, per mantenir una bona alimentació saludable, s’havien de distribuir els nostres àpats en un plat imaginari en el qual la meitat havien de ser verdures i fruites, ¼ del plat havien de ser cereals integrals i l’última part havia de contenir en tot cas proteïnes. D’aquesta manera aconseguim una alimentació bàsica però saludable, tant per nens d’un any com per adults de noranta. Segons els mateixos creadors d’aquest plat, es prioritzen els aliments saciants, de proximitat o temporada, així com el peix i proteïna vegetal abans que la carn vermella, que ha de ser reduïda a dos cops per setmana. Així mateix explicava l’Àngela que tal com la piràmide tenia en compte certs interessos econòmics, el plat de Harvard només es guia pels conceptes nutricionals.

Rourera explicava que menjar no serveix només per nodrir-nos, és una manera de viure. Per tant, si volem transformar la manera en què mengem, hem de canviar a poc a poc i d’esgraó en esgraó.