El món està a la vora d’un abisme climàtic: el 2020 és un dels anys més càlids mai registrats

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) a través de l’informe  State of the Global Climate, la temperatura mitjana global l’any 2020 ha estat d’1,2 Cº per sobre del nivell de l’era preindustrial. Aquesta xifra s’acosta perillosament al límit d’1,5ºC marcat pels científics, per tal d’evitar pitjors conseqüències en relació amb el canvi climàtic.

En aquest sentit, el Secretari General de l’ONU, António Guterres, ha advertit que “estem a la vora de l’abisme”. Aquesta advertència, tant per part del Secretari General com per part de l’OMM s’ha produït previ a la Conferència virtual dels Líders sobre el Clima organitzada pel president d’EUA, Joe Biden, amb la finalitat d’esmerçar esforços per reduir les emissions d’efecte hivernacle i complir amb els objectius establerts a l’Acord de París de 2015.  

Al mateix temps, Guterres ha alertat de diverses situacions: Per una banda, el 2021 s’ha marcat com l’any per emprendre accions i dur a terme determinades progressions abans de la Reunió del COP26 prevista al novembre a Glasgow. Per l’altra, “els països han d’enviar contribucions nacionals ambicioses dissenyades per l’Acord de París. Els plans climàtics han de ser molt més eficients en els propers 10 anys”.

Tals compromisos i plans s’han de traduir en accions immediates i que la quantitat de diners (trilions de dòlars) invertida en la recuperació nacional per la Covid-19 s’equipari a la de l’Acord de París i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Per la seva banda, el Secretari de l’OMM, Petteri Taalas, ha alertat de la previsible “tendència negativa” del clima que hi pot haver en les properes dècades i que els esforços poden no arribar a ser suficients, per la qual cosa “no hi ha temps a perdre, ja que els impactes ja es noten elevadament tant pels humans com pel planeta”. Per això demana als països unió en el compromís d’emissions zero per l’any 2050.

En última instància, ha assenyalat que “una de les formes més poderoses d’adaptar-se és invertir en serveis d’alerta primerenca i xarxes d’observació meteorològica. Diversos països menys desenvolupats tenen llacunes importants en els seus sistemes d’observació i no tenen serveis meteorològics, climàtics i hídrics d’última generació”.

L’informe de l’OMM ha assenyalat que el canvi climàtic, a través d’esdeveniments successius susceptibles d’empitjorar les desigualtats existents, penalitza els esforços aconseguits pel desenvolupament sostenible. A més, l’informe recull que els gasos d’efecte hivernacle han augmentat els dos anys anteriors (2019 i 2020), situant-se les concentracions de diòxid de carboni en una mitjana mundial de 410 parts per milió (ppm) i si segueix els mateixos patrons, es pot arribar a la xifra de 414 ppm.

L’àmbit marítim tampoc s’escapa d’aquests efectes, ja que s’ha incrementat l’acidificació dels oceans amb el corresponent impacte en ecosistemes vida marina i la pesca. El 2019 i el 2020 han assolit el rècord en l’increment de calor als oceans i en conseqüència l’augment del nivell del mar.

El text conclou en una referència a l’Oceà Àrtic, assenyalant que des de meitats de la dècada de 1980, la temperatura de la superfície Àrtica ha anat augmentant al doble de velocitat que la mitja mundial, tenint implicacions considerables no només als ecosistemes Àrtics sinó també en els mundials. En segon lloc, el 2020, entre els mesos de juliol i octubre, s’ha assolit un rècord en l’extensió de gel marí i en la pèrdua de més de 150 giga tones de gel a Groenlàndia. Finalment, es fa al·lusió als fenòmens meteorològics extrems, essencialment sequeres llargues, pluges torrencials, inundacions o els grans incendis forestals d’Austràlia i EUA.

Font: UN News i Organització Meteorològica Mundial