El nou estatus de Palestina davant l’Assemblea General de Nacions Unides

Per a poder reconduir la pèrdua de confiança en el multilateralisme i les Nacions Unides, com a eixos de la governança global, és necessari apostar per mesures que permetin donar un cop d’efecte que pot suposar l’inici d’un canvi important en la dinàmica tradicional d’imposició de poder dins de les Nacions Unides.

La recent aprovació de la resolució A/ES-10/L.30/Rev.1 de l’Assemblea General durant la seva 10a sessió d’emergència, d’atorgar més drets a Palestina com a membre observador, suposa una resposta a la negativa dels Estats Units exercint el seu poder de veto en el Consell de Seguretat del passat 18 d’abril, de recomanar a Palestina davant l’Assemblea General com a membre de ple de dret.

Si tradicionalment el principal escull que ha deslegitimat l’eficàcia de les Nacions Unides com a organismes multilateral capaç de resoldre de manera pacífica i justa els conflictes internacionals ha estat el poder de veto dels 5 membres permanents del Consell de Seguretat, en els últims anys ha començat a cobrar més força la tendència legítima de recórrer a l’Assemblea General per a pronunciar-se sobre situacions que alteren la pau i la seguretat internacional i que des del si del Consell de Seguretat és impossible resoldre. Sempre sense transgredir els mandats i poders que confereix la Carta de les Nacions Unides a cadascun dels seus òrgans principals. D’aquesta manera s’intenta desencallar greus situacions de conflictes internacionals enquistats sota el poder de veto dels P5 (la Xina, els Estats Units, França, el Regne Unit i Rússia) .

Certament aquesta nova resolució de l’Assemblea General, que dit sigui de pas ha estat aprovada amb caràcter excepcional i sense ànims de no crear precedent, no resol l’arrel del problema entre el conflicte entre Israel i Palestina, ni tampoc el seu reconeixement com a Estat de ple dret atès l’article 4 de la Carta de les Nacions Unides i l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia del 28 de maig de 1948.

No obstant això i encara que pugui semblar que la resolució li confereix un reconeixement merament simbòlic, la mateixa si que dota a Palestina d’un estatus reforçat com a membre observador de Nacions Unides.

En aquest sentit a partir del 10 de setembre de 2024, Palestina tindrà els següents drets com a membre observador, exceptuant el dret a vot o a presentar la seva candidatura als òrgans de les Nacions Unides, privilegis que únicament tenen els membres de ple dret:

1) El dret a ocupar un lloc entre els Estats membres per ordre alfabètic.

2) El dret a inscriure’s en la llista d’oradors en relació amb els punts de l’ordre del dia diferents de les qüestions palestines i d’Orient Pròxim, en l’ordre en què manifesti el seu desig d’intervenir.

3) El dret a fer declaracions en nom d’un grup, fins i tot entre els representants dels grups principals.

4) El dret a presentar propostes i esmenes i a introduir-les, fins i tot oralment, també en nom d’un grup.

5) El dret dels membres de la delegació de l’Estat de Palestina a ser triats membres de la Mesa del Ple i de les Comissions Principals de l’Assemblea General.

6) El dret a participar plena i efectivament en les conferències de les Nacions Unides i en les conferències i reunions internacionals convocades sota els auspicis de l’Assemblea General o, segons sigui procedent, sota els auspicis d’altres òrgans de les Nacions Unides.

Aquest nou escenari que es dibuixa a partir d’ara amb el nou pes diplomàtic de Palestina en l’Assemblea General i tot el sistema de Nacions Unides, suposa un altre revés per a Israel que continua amb les hostilitats en la zona de Gaza saltant-se tots les normes del dret internacional humanitari i amb efectes devastadors per a la població civil de Palestina.

És difícil que aquest gest simbòlic pugui generar un canvi d’actitud per part d’Israel, però el que sí que està a la vista és l’interès de les Nacions Unides d’apostar per un canvi d’imatge en moments rellevants per a la pau i la seguretat internacional quan requereix d’actuacions subjectes a la predisposició dels 5 membres permanents del Consell de Seguretat i el seu exercici del seu poder de veto davant greus conflictes que sens dubte afecten la governança mundial.

El que sí que és cert és que aquesta aposta per traslladar del Consell de Seguretat a l’Assemblea General situacions difícils en matèria de pau i seguretat que es veuen obstaculitzades en el si del Consell continua a l’alça, amb la intenció d’alleujar-les, encara que sigui lleument davant la comunitat internacional, especialment des de la invasió de Rússia a Ucraïna i la seva resolució A/76/L.52 del 20 d’abril de 2022 que li atorga un mandat permanent i especial a aquest òrgan per a conèixer de situacions que posin en perill la pau i la seguretat internacional i que a causa del veto de l’un membre permanent no puguin ser resoltes davant el Consell de Seguretat.

Sense cap dubte, la volta a la credibilitat en les Nacions Unides i el respecte pel Dret Internacional, necessiten d’una reflexió profunda a través d’un pas endavant amb una reforma efectiva del funcionament del Consell de Seguretat.

Ariadna Quintero

Coordinadora de Programes i Drets Humans.