“La societat civil davant de l’amenaça nuclear”

La segona xerrada de les Tardes de Drets Humans de l’ANUE va ser protagonitzada per la Fundació Fundipau, amb Albert Caramés i Antoni Soler, director i expresident de l’organització, com a ponents. L’exposició, que portava per nom ”La societat civil davant l’amenaça nuclear”, va girar entorn de la nova proposta de Fundipau pel que fa als seus objectius de cara al context actual i futur.

La xerrada es va iniciar amb els orígens de l’organització, donant a conèixer els objectius de la mateixa i dibuixant una clara imatge del perquè és necessari abordar la problemàtica que estava sobre la taula. Davant d’una realitat geopolítica cada cop més complexa, amb un increment de la violència a escala global, es posa de manifest la necessitat d’adoptar una visió més pacífica de fer front als conflictes i apostar per polítiques encarades a la no-violència i a la seguretat compartida. Aquest enfocament ha d’anar acompanyat, segons els ponents, d’un augment de la cooperació entre estats i organitzacions intermèdies, així com en el desenvolupament d’organismes supranacionals per coordinar les decisions entre els actors que els formen.

L’Antoni Soler va fer èmfasi en la contradicció present en el desenvolupament de les relacions internacionals de cara als conflictes i als reptes que es presenten a escala global. Mentre objectius finals com la pau o la cooperació estan clars per part de tots els països, la presa de decisions i l’enfocament des del qual s’afronten els desafiaments del dia a dia a escala internacional deixen entreveure una concepció de seguretat enfrontada. Cada estat actua obeint als seus propis beneficis en lloc de combatre els reptes de forma conjunta. Aquest mètode d’actuació porta a la perpetuació del conflicte d’interessos i a una espiral de col·lisions que deriven en conseqüències indesitjables com la guerra, la fam i la pobresa.

Per tal de posar-hi fi, es va proposar l’adopció d’alternatives de resolució de conflictes, substituint el model de seguretat armada per un model de seguretat humana, ja proposat per les Nacions Unides al 1994, que advoca per centrar-se en les persones i les seves necessitats mitjançant un canvi de preferències en l’assignació dels recursos econòmics i els mitjans dels individus garantint la consegüent seguretat material, que aportarà resiliència davant les adversitats globals.

Tot i la tendència negativa que acumula la lluita contra la violència exposada pels ponents, la xerrada va acabar amb un esperit positiu i esperançador pel que fa al futur, posant per exemple l’augment en el paper mediador d’organitzacions com Fundipau i altres societats civils en les negociacions per combatre els conflictes.

Després de la xerrada vam poder gaudir de l’actuació musical de l’Orquestra Filarmònica Popular, que ens va aportar un melòdic tast de grans peces de música clàssica.

En acabar, els assistents van posar en comú el contingut de l’acte, compartint idees de forma informal i amena.