Els compromisos de Zero Emissions Netes de les Entitats No Estatals

El 2015, es va adoptar l’Acord de París que establia diverses mesures per reduir les emissions de gas a efecte d’hivernacle. Aquest acord, a més d’estats, comptava amb el compromís d’agents no estatals del sector privat i dels governs locals, que han ajudat en el desenvolupament i la proliferació de criteris per aconseguir les zero emissions netes.

És per aquest motiu que el Secretari General Guterres ha constituït un grup d’Experts d’Alt Nivell per als compromisos de Zero Emissions Netes de les Entitats no Estatals per fer un informe que “guiï per garantir els compromisos d’emissions zero netes reals i responsables ”, emfatitzant a la “Zero toleràncies a les falses promeses climàtiques” durant la COP-27 per així utilitzar el lideratge polític per resoldre la crisi climàtica.

Encara que els països han de prendre la iniciativa, resoldre la crisi climàtica no en depèn només. Actors no estatals- indústria, institucions financeres, ciutats i regions: jugar un paper fonamental per aconseguir que el món arribi a zero emissions a més tard que 2050. Ajudaran a escalar l’ambició i acció que necessitem per garantir un planeta sostenible o en cas contrari augmenten fortament la probabilitat de fracàs. El planeta no es pot permetre retards, excuses o més rentat verd.

La inclusió d’actors no estatals és important ja que els actors no estatals juguen un paper important en l’elaboració de la política exterior dels estats nació i influeixen significativament en el seu comportament de política exterior. Fan “lobbisme” en entorns nacionals i internacionals i mobilitzen els seus estats d’origen o amfitrions i l’opinió pública nacional i mundial.

L’informe se centra en la integritat ambiental, en credibilitat, responsabilitat, i en el paper dels governs recolzant-se en cinc principis:

– L’ambició que ofereix reduccions significatives d’emissions a curt i mitjà termini en un camí cap a zero emissions netes globals per al 2050,

– La integritat demostrada en alinear compromisos amb accions i inversions,

– La transparència radical en l’intercanvi de dades rellevants, no competitives i comparables sobre plans i progrés,

– La credibilitat establerta a través de plans basats en la ciència i responsabilitat de tercers,

– El compromís demostrable amb equitat i la justícia en totes les accions.

A l’informe, es fan 10 recomanacions per a les ciutats, regions, institucions financeres, empreses, polítics i governants.

1. Anunciar un compromís de zero emissions netes

Un compromís de zero emissions netes ha de ser fet públicament pel lideratge de l’actor no estatal i representar una part justa de l’esforç necessari de mitigació del canvi climàtic mundial. El compromís ha de contenir metes provisionals (incloent-hi metes per al 2025, 2030 i 2035) i plans per assolir-les en línia rutes modelades d’emissions que limiten l’escalfament d’1,5 °C amb impuls nul o limitat, i amb emissions globals disminuint almenys un 50% per al 2030, arribant a zero emissions netes per al 2050 o abans. Les emissions zero netes s’han de mantenir a partir de llavors.

2. Establiment d’objectius d’emissions zero netes

Els actors no estatals han de tenir a curt, mitjà i llarg termini objectius absoluts de reducció d’emissions i, quan objectius apropiats de reducció d’emissions relatives a través de la cadena de valor que són almenys consistents amb les últimes rutes modelades de zero emissions netes de gasos d’efecte hivernacle de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) que limiten l’escalfament a 1,5°C sense excés limitat, i on les emissions globals disminueixin almenys un 50% per sota del 2020 nivells per al 2030, arribant a zero net per al 2050 o abans.

3. Ús de Crèdits Voluntaris

Els actors no estatals han de prioritzar les accions urgents i profundes de reducció d’emissions al llarg de la cadena de valor. Els crèdits de carboni integrals als mercats voluntaris han de ser utilitzats per a la mitigació més enllà de la cadena de valor, però no poden ser comptades a les emissions interines requerides pel camí les reduccions d’emissions netes zero dels actors no estatals. Els crèdits de carboni d’alta integritat són un mecanisme per facilitar el suport financer que tant cal per descarbonitzar les economies dels països en desenvolupament. Mentre es desenvolupen guies per millorar les pràctiques, els actors no estatals que aconsegueixin els seus objectius interins a les seves emissions zero netes, han d’equilibrar la resta de les seves emissions anuals comprant crèdits de carboni. Un crèdit de carboni d’alta qualitat hauria d’encaixar, com a mínim, els criteris d’addicionalitat (és a dir, l’activitat de mitigació no hauria succeït sense l’incentiu creat

4. Crear un pla de transició

Els actors no estatals han de divulgar públicament plans d’acció processals de transició neta zero que es duguin a terme per assolir tots els objectius, així com alinear estructures de govern i incentius, despeses de capital, investigació i desenvolupament, habilitats i recursos humans desenvolupament i incidència pública, i que alhora que recolzi justament la transició. Els plans de transició s’han d’actualitzar cada cinc anys i cal informar anualment el progrés.

5. Eliminació gradual dels combustibles fòssils i augment de l’energia renovable

Totes les promeses de zero emissions netes han d’incloure objectius específics destinats a acabar amb l’ús i/o el suport als combustibles fòssils combustibles en línia amb les rutes modelades d’emissions de gasos d’IPCC i IEA (Agència internacional d’Energia) que limiten escalfament a 1,5 °C sense excés amb excés limitat, amb reducció de les emissions en almenys un 50% per al 2030, assolint les zero emissions netes per al 2050. La transició a la llunyania dels combustibles fòssils ha de ser només per a comunitats afectades , treballadors i tots els consumidors per garantir l’accés a l’energia i evitar la transferència d’actius de combustibles fòssils a nous propietaris. La transició lluny dels combustibles fòssils ha de coincidir amb una transició totalment finançada cap a l’energia renovable.

6. Alinear el “Lobbying” i la sensibilització

Els actors no estatals han de divulgar públicament les afiliacions amb associacions comercials. Haurien d’animar les seves associacions per advocar per una acció climàtica positiva i tenir una estratègia d’escalada si no ho fan, incloent l’opció de deixar l’associació si no es fan els canvis necessaris. Els actors no estatals també han de contribuir al compromís i la feina dels inversors, proveïdors, consumidors i empleats i treballar per transformar els sectors econòmics en què operen. Això inclou aquells en la indústria de serveis, com comptabilitat, dret, relacions públiques i consultories —els qui han de revelar públicament com els compromisos dels clients contribueixen a zero emissions netes i com s’està abordant l’eco-blanqueig. Com a part del seu pla de transició i divulgacions anuals, els actors no estatals han d’esbossar les polítiques i regulacions específiques, incloent-hi el preu del carboni, que necessitaria reduir les emissions un 1.5°C. Aquesta divulgació ha d’especificar les possibles reduccions d’emissions per les polítiques i les regulacions enumerades per les autoritats i jurisdiccions.

7. Persones i Natura a la Transició Justa

Com a part dels plans d’emissions netes zero, empreses, ciutats i les regions amb emissions importants de l’ús de la terra han d’aconseguir i mantenir operacions i cadenes de subministrament que evitin la conversió dels ecosistemes naturals que queden i així aturar la desforestació i les torberes perdudes com a molt tard el 2025, i la conversió d’altres ecosistemes naturals restants per al 2030. Les institucions financeres han de tenir una política de no invertir ni finançar negocis vinculats a la desforestació i ha d’eliminar l’agricultura impulsada per la comoditat de desforestació de les seves inversions i portfolis de crèdit per al 2025 com a part dels seus plans per a emissions zero netes.

8. Augmentar la transparència i la responsabilitat

Els agents no estatals han de divulgar anualment les dades sobre els gasos d’efecte hivernacle, els objectius d’emissions zero netes i els plans i el progrés cap al compliment d’aquests objectius, així com una altra informació pertinent pel que fa a la línia de base, juntament amb dades comparables que permetin un seguiment eficaç dels avenços cap als objectius nets zero. Els actors no estatals han d’informar en un format estandarditzat i obert a través de plataformes públiques que alimentin el Portal d’Acció Climàtica Global de la CMNUCC per abordar les llacunes de dades, les incoherències i la inaccessibilitat que alenteixen l’acció climàtica. Els actors no estatals han de fer que les seves reduccions d’emissions declarades hagin de ser verificades per terceres parts independents. Caldrà prestar una atenció especial a la creació d’una capacitat suficient als països en desenvolupament per verificar les reduccions d’emissions. Les declaracions han de ser precises i fiables. Les grans empreses financeres i les no financeres haurien de buscar una avaluació independent dels informes anuals de progrés i la divulgació d’informació, inclosa l’opinió sobre la governança climàtica, així com una avaluació independent de les mètriques i els objectius, l’avaluació de controls interns i verificació dels seus informes sobre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

9. Invertir en transicions justes

Per aconseguir un nivell zero a tot el món, garantint alhora una transició justa i un desenvolupament sostenible, cal que hi hagi un nou acord per al desenvolupament que inclogui les institucions financeres i empreses multinacionals que treballin amb els governs, els bancs multilaterals de desenvolupament i les institucions financeres de desenvolupament perquè assumeixin de forma coherent més risc i estableixin objectius per ampliar en gran mesura les inversions en la transició a l’energia neta als països en desenvolupament.

10. Accelerar el camí cap a la regulació

Per garantir el rigor, la coherència i la competitivitat, els reguladors han de desenvolupar regulació i normes en àrees que incloguin els compromisos zero, els plans de transició i la divulgació, començant pels emissors corporatius d’alt impacte, incloses les empreses privades i empreses privades i estatals i institucions financeres. El repte de la fragmentació dels règims reguladors ha de ser abordat mitjançant el llançament d’un nou grup de treball sobre regulació d’emissions netes que convoqui una comunitat de reguladors i experts internacionals per treballar junts cap a les emissions zero netes.

Enllaços d’interès:

https://www.un.org/es/climatechange/high-level-expert-group

https://www.un.org/sites/un2.un.org/files/high-level_expert_group_n7b.pdf