Hondures: L’Alta Comissionada demana que es garanteixin unes eleccions pacífiques i transparents

23 novembre 2021. Drets humans

29 persones han mort al país centreamericà com a resultat de la violència política al país. S’apropen els comicis generals i la Michelle Bachelet demana a les autoritats que es creï un entorn favorable perquè els electors votin sense por ni coerció.

Hondures està vivint una ona de violència política que s’ha emportat la vida de 29 persones, a més dels dos huracans que van afectar el país l’any passat, van causar migracions cap al nord i van deixar a milers de persones en situació de pobresa.

Enfront d’aquest tibant i polaritzat context, aquest diumenge 28 de novembre tindràn lloc eleccions locals, generals i presidencials al país en el qual 5,1 milions de persones estan anomenades a les urnes.

Michelle Bachelet, l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, va expressar la seva preocupació per la violència i va exhortar a les autoritats del país que garanteixin que els comicis siguin pacífics, transparents i genuïns.

“No hem de respondre amb violència”

“Tot i que les eleccions encara no s’han celebrat, hi ha nivells molt alts de violencia política al país. Els actors involucrats han de compartir les seves opinions i preocupacions de manera pacífica. La violència no és, i mai hauria de ser, la resposta”, va emfatitzar Michelle Bachelet.

Bachelet ja va documentar els greus atacs i altres formes de violència en el context de les eleccions primàries al setembre de 2020 davant la seva Oficina, destacant denúncies de 63 casos de violència política; entre els quals es van comptabilitzar 29 assassinats, 14 atacs, dotze agressions i set casos d’amenaces i segrestos.

Recerca i rendició de comptes

Perquè els responsables rendeixin comptes davant la justícia, les denúncies i els casos de violència política han d’investigar-se amb rapidesa, de manera exhaustiva, imparcial i efectiva.

Michelle Bachelet, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, va remarcar que els ciutadans hondurenys han d’acudir a les urnes a exercir el seu dret de participació política sense cap temor, discriminació ni coacció.

Va afegir que espera que “tots els actors mostrin el seu compromís respecte a la protecció d’aquest dret.”

Michelle Bachelet va sentir que alguns actors polítics hagin utilitzat el discurs de l’odi com a eina política, agredint així a persones com els defensors dels drets sexuals i reproductius de les dones.

Respecte a aquest tema, va dir que l’odi “no ha de ser element de cap democràcia”.

Absència de garanties constitucionals

Va advertir també sobre els atacs i persecucions sistemàtiques als defensors dels drets humans i als membres de la societat civil i respecte a la restricció dels espais cívics.

Des de l’inici de l’any la seva Oficina a Hondures ha registrat 240 atacs contra activistes de drets humans i periodistes, als qui va confirmar el suport de la seva dependència.

L’Alta Comissionada va puntualitzar el paper important que juguen els defensors dels drets humans en les democràcies, en un moment en el qual les recents reformes legals posen en risc el dret de protesta pacífica. Va advertir que això portaria a una deterioració de la situació.

Les reformes al Codi Penal hondureny criminalitzen la presa de carreteres o d’espais públics amb fins a sis anys de presó. A més, el març de 2020, amb el pretext de combatre la pandèmia, es va dur a terme la suspensió de les garanties constitucionals i encara no s’han restituït.

Finalment, Bachelet va fer èmfasi sobre la importància d’evitar que es repeteixin els esdeveniments de 2017 durant aquest procés electoral. En 2017 es van produir vulneracions greus dels drets humans durant les protestes que van seguir als comicis, el qual va portar a denúncies sobre frau electoral per part de milers de manifestants.

Font: ONU Notícies