24 novembre, 2021
20 de novembre: Dia de la Industrialització d’Àfrica
El dia 20 de novembre és la data que Nacions Unides va marcar per a la celebració del Dia de la Industrialització d’Àfrica. Aquesta data ens porta a reflexionar sobre el continent africà: en quin moment es troba, quines són les seves perspectives de futur i quines eines s’estan impulsant per a afavorir la seva industrialització i el seu creixement econòmic.
Com que gran part dels ingressos dels països africans provenen de l’agricultura, és necessari que es creïn zones especials d’agro-processament, les quals ajudin a promoure el desenvolupament agroindustrial i l’ocupació. Per això, és important promoure una diversificació de l’economia, ja que factors externs poden portar a una major volatilitat dels preus d’aquests productes. A tall d’exemple, la principal font d’ingressos d’una de les economies més prometedores d’Àfrica, Nigèria, és el petroli i aquest representa gairebé la totalitat dels ingressos per exportacions.
Per això, per a augmentar el creixement econòmic, és necessari que s’inverteixi en el sector dels serveis i de la indústria. La pandèmia del COVID-19 ha tingut un efecte devastador a nivell global, i en particular, en molts països d’Àfrica, ja que ha causat el fre en els intercanvis comercials i la paralització de molts sectors econòmics.
En qualsevol cas, Àfrica compta amb un gran potencial de cara a les pròximes dècades, caracteritzat per un perfil demogràfic favorable, a causa de la creixent població jove que entrarà en el mercat laboral i generarà major productivitat. A més, l’augment d’oportunitats laborals en les grans ciutats porta amb si altes taxes d’urbanització i una diàspora altament educada.
No obstant això, hi ha altres reptes als quals el continent continuarà fent front, com l’amenaça terrorista, el canvi climàtic, la inestabilitat política i la corrupció, les quals minvaran el seu potencial econòmic. Els efectes del canvi climàtic ja estan causant grans sequeres i desertificació en alguns casos, i això provocarà una major lluita per obtenir recursos essencials com l’aigua i es convertirà en un brou de cultiu per a la presència de grups armats. De fet, factors com la inestabilitat política espantaran les inversions de capital estranger al país. Per això, la presència de governs transparents que rendeixin comptes als ciutadans i que apostin pel desenvolupament econòmic és imprescindible per a impulsar la industrialització.
El Dia de la Industrialització d’Àfrica va ser aprovat per l’Assemblea de caps d’Estat i de Govern de l’Organització de la Unitat Africana al juliol de 1989, a Addis Abeba, Etiòpia. Aquesta data és vista com una oportunitat perquè els principals interessats reflexionin sobre la industrialització d’Àfrica i sobre com es pot dur a terme una transformació en el continent.
Un dels majors assoliments fins al moment de la Unió Africana està relacionat amb la Creació de la Zona Continental Africana de Lliure Comerç (l’AfCFTA), la qual va entrar en força en 2019 després d’obtenir el nombre de ratificacions requerides. El comerç en el marc de l’Acord de la Zona Continental Africana de Lliure Comerç (l’AfCFTA) es va iniciar l’1 de gener de 2021. Una vegada estigui en ple funcionament, l’AFCFTA crearà un mercat únic africà de béns i serveis, que abastarà a uns 1.200 milions de persones, amb un PIB combinat de més de 2,5 bilions de dòlars estadounidencs en 55 Estats membres.
L’Àrea Continental Africana de Lliure Comerç, que inclourà als 55 estats membres de la Unió Africana, serà la major àrea de lliure comerç en nombre de països participants des de la formació de l’Organització Mundial del Comerç. “L’acord suposarà un augment del 52% en el comerç entre els països africans en 2022, segons La Comissió Econòmica per a Àfrica de les Nacions Unides. Té el potencial de treure a 30 milions de persones fora de la pobresa extrema, i contribuirà a l’augment d’ingressos de 68 milions de persones, que viu amb menys de 5,50$ al dia”. (World Bank, The African Continental Free Trade Area).
Aquesta iniciativa, no obstant això, no està exempta de flaqueses. L’èxit de l’Àrea Continental Africana de Lliure Comerç, entre altres iniciatives que s’han impulsat a Àfrica en termes econòmics, és limitat. El comerç entre els països d’Àfrica es caracteritza per l’especialització en pocs productes i la producció de matèries primeres, l’objectiu de les quals és la seva exportació, però al seu torn, hi ha una falta d’infraestructures de transport que faciliten el comerç. Per això, abans s’han de posar en marxa una sèrie de polítiques que enforteixin les economies africanes per a poder impulsar els intercanvis posteriorment.
Com que l’Acord de l’Àrea Continental Africana de Lliure Comerç suposa l’aixecament de barreres en el comerç entre els països del continent africà, les grans economies del continent que exporten els béns a la resta de països són les que més es beneficiaran. Entre aquestes trobem al Marroc o Sud-àfrica, els quals compten amb major capacitat tècnica i administrativa per a implementar i aprofitar de manera efectiva els nous aranzels i procediments duaners.
En aquest sentit, els líders africans han d’assegurar-se que les indústries emergents i els béns que exporten les economies més petites també es beneficiïn de l’obertura dels mercats i així s’incrementi el comerç africà. Un aspecte en el qual els estats han d’invertir per a augmentar la comercialització de béns en aquesta nova Àrea de Lliure Comerç és el relatiu a la infraestructura per al transport de béns per carretera o a través del sistema ferroviari. Aquesta inversió ha de ser especialment gran als països sense costa i en aquells amb menor grau de desenvolupament econòmic.
Un element esperançador és que, a més de la gran embranzida econòmica que suposarà tenir un sistema de lliure comerç, l’augment del comerç entre els països africans pot afavorir la creació de la pau o estabilitat en el continent. Això s’interpreta a través de l’interès comú. Quan dos estats tenen el potencial d’obtenir beneficis a través de l’intercanvi de béns, totes dues parts estan interessades que això produeixi, i no entraran en conflicte. D’altra banda, també pot haver-hi el següent escenari: l’absència de conflicte entre països ha de ser una condició sine qua non perquè produeixi un intercanvi comercial.
Les esperances en aquest nou acord comercial a Àfrica són molt grans, a pesar que els reptes a nivell d’infraestructura o en el que concerneix les condicions adequades per a facilitar l’intercanvi de béns són inevitables. No obstant això, si l’escenari polític i econòmic és favorable, el creixement del continent en les següents dècades serà notable, ja que una major industrialització i diversificació de l’economia suposarà estar en una millor posició per a comercialitzar béns de major valor amb Europa, Àsia o Orient Mitjà. De qualsevol manera, aquestes qüestions s’aniran resolent progressivament, a mesura que entri en funcionament l’Àrea Continental Africana de Lliure Comerç i les economies creixin.
Referències
Colom, A. (2021, 17 novembre). Xina a l’Àfrica: perspectives econòmiques. Revista Idees.
Louw-Vaudran, L (2021, 17 novembre). Work in progress as the AU prepares to celebrate twenty years. Revista Idees. https://revistaidees.cat/vint-anys-de-la-unio-africana-una-celebracio-sobre-la-marxa/
Redacció. (2021, 23 novembre). AfCFTA, el reto de África en el siglo XXI. ICEX. https://www.icex.es/icex/es/Navegacion-zona-contacto/revista-el-exportador/observatorio2/REP2019837326.html
Redacció. (2021, 17 novembre). Oportunidades de Negocio: Nigeria. Casa África. https://www.casafrica.es/es/oportunidad-de-negocio/nigeria
UNCTAD. (2021, 20 novembre). Economic Development in Africa: Report 2020. https://unctad.org/webflyer/economic-development-africa-report-2020
Yong, L. (2021, 22 novembre). La década de la industrialización de África. El País. https://elpais.com/elpais/2017/02/16/planeta_futuro/1487262126_590328.html
Autora: Noelia Gómez Bosqued, estudiant de pràctiques a ANUE