La COP26 aconsegueix mesures necessàries per mantenir viva la flama dels Acords de París

Els compromisos recollits a la resolució busquen consolidar l’objectiu que la temperatura global no augmenti més de 1’5 ºC

La pròxima dècada depenia de les mesures i els compromisos que es prenguessin a la Conferència de les Parts celebrada a Glasgow. Aquesta cita clau amb el planeta terra, on van assistir representants, diplomàtics i agents socials, es va saldar amb una sèrie de mandats que busquen reconciliar l’activitat econòmica, social i industrial amb el medi ambient, afligit pels mètodes de desenvolupament i producció amb elements nocius per a la biosfera.

D’aquesta manera, la COP26 va orientar tot el seu camp d’acció a assolir l’objectiu que plantejava el president designat per dirigir la cimera, Alok Sharma, al discurs inaugural de les sessions: aconseguir limitar l’augment de la temperatura global en 1’5 ºC per a l’any 2100. Així doncs, les negociacions van abordar problemàtiques a eradicar com la reducció de l’ús del carbó en els processos energètics i el compromís del gruix dels estats a oferir més finançament als països amb menys recursos perquè tinguin la capacitat de fer front a les vicissituds causades pel canvi climàtic.

Majors contribucions als països pobres

Tot i això, aquest últim pacte que instava els països rics a doblar, “com a mínim”, les seves contribucions econòmiques als estats en vies de desenvolupament abans del 2025, ha provocat sismes en els diàlegs entre polítics i institucions. Això no obstant, el sentit comú i el compromís ha regnat en la concreció d’aquest aspecte, aconseguint així un acord que es presenta indispensable en la consecució d’una igualtat més gran entre territoris.

Amb tot, els representants de les illes del Pacífic han mostrat el seu escepticisme cap als rèdits que aquestes mesures puguin aportar al seu territori. “No evitarà que ens ofegam”, va apuntar Elizabeth Kité, representant de la joventut de Nuku’alofa, Tonga. Aquesta declaració, sumada a la roda de premsa del president de Tuvalu oferta amb l’aigua del mar fins als genolls, pretenia exigir un esforç més gran al conjunt dels països per prendre partit d’aquest drama climàtic.

D’altra banda, a la tercera jornada de la COP26 es va arribar a un altre dels punts clau gestionats a la cimera. Més de 100 països es van comprometre a reduir en un 30% les emissions de metà per al 2030. Aquesta iniciativa, liderada per la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, inclou països que representen gairebé la meitat de les emissions globals de metà i el 70% del PIB global.

Així mateix, el pacte va abastar els deu països que produeixen més quantitat d’aquest element: els Estats Units, Indonèsia, Nigèria, el Pakistan, Mèxic i el Brasil, entre d’altres. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va congratular per firmar aquest acord i va apuntar que “el metà és un dels gasos que podem reduir més ràpidament. Fer això alentirà immediatament el canvi climàtic”. Tot i això, es van esborrar del pacte països clau com Rússia, Índia i la Xina.

Acord per a la «progressiva reducció» del carbó

Una de les mesures que suposava un enorme compromís per frenar el canvi climàtic era erradicar l’ús del carbó i la seva dependència mundial. Tot i que l’esborrany de l’acord ja estava vist per a sentència i es matisava amb el verb “eliminar”, l’Índia va introduir una apreciació d’última hora per demanar la flexibilització de la referència explícita per fi del carbó.

D’aquesta manera, el representant indi va proposar de canviar la terminologia de l’article 36, que deia “l’eliminació progressiva del carbó sense sistema de captura de carboni”. Finalment, els països van acceptar de mala gana la suavització d’aquesta mesura afegint el concepte “progressiva reducció” en detriment d'”eliminació”, cosa que va suposar una sotragada en la implantació d’una mesura primordial per als interessos de la terra.

La fi dels combustibles fòssils, cada dia més a prop

En línia amb el compromís d’eliminar tot element tòxic per a la recuperació ecològica i sostenible del nostre planeta, una trentena de països -entre els quals figuren Espanya, els Estats Units i el Regne Unit- van aprovar la sentència de mort al finançament públic de carbó, petroli i gas a l’estranger per a finals del 2022.

Els efectes col·laterals d’aquesta decisió també són positius en termes econòmics, ja que es calcula que aquests 22.400 milions d’euros es podran invertir ara en el foment de les energies netes.

Alhora, els combustibles fòssils també comencen a veure la seva data de caducitat en països com Dinamarca, Costa Rica, França, Irlanda, Suècia, Gal·les (Regne Unit), Quebec (Canadà), Groenlàndia, Nova Zelanda, Califòrnia (Estats Units) i Portugal, els quals van assenyalar el camí a seguir per posar fi a les concessions de noves llicències per a “l’exploració i l’explotació de petroli i gas en territoris que es trobin sota la seva jurisdicció”.

Compromís empresarial i financer

La Conferència de les Parts també ha estat un reclam per a les grans firmes empresarials de tot el planeta, que han vist a la cimera una gran oportunitat per mostrar el seu compromís per problemàtiques de caràcter global que també poden afectar els seus beneficis davant la potencial falta, o fins i tot desaparició, de certs recursos. Per aquest motiu, fins a 450 firmes financeres de 45 països inverteixen 112 bilions d’euros per a la transició cap a una economia descarbonitzada el 2050.

Alhora, per accelerar el desenvolupament de tecnologies que contribueixin a capturar diòxid de carboni i impulsar l’ús d’energies netes, països com els Estats Units, la Xina, l’Índia, l’Aràbia Saudita, Alemanya, Brasil, França, Xile aspiren a “eliminar emissions en la indústria, permetre la supressió del carboni i produir combustibles, químics i materials renovables”. En total, 22 països juntament amb la Comissió Europea van aplicar aquesta ampliació del programa internacional Missió Innovació.

Autor: Julen Chavarrías Fabó, periodista i redactor de l’equip ANUE.