Etiòpia: Les parts del conflicte en la regió del Tigray podrien haver comès crims de guerra i de lesa humanitat

3 novembre 2021. Drets humans

Segons una recerca conjunta de l’ONU i Etiòpia s’estan produint atacs indiscriminats contra civils, execucions extrajudicials, tortura i violència, entre altres abusos perpetrats a la regió pels diferents actors. Enfront d’aquest escenari, Michelle Bachelet urgeix la fi de la guerra mentre Etiòpia es troba en estat d’emergència.

L’informe proporcionat per l’Oficina de Drets Humans de l’ONU i la Comissió de Drets Humans d’Etiòpia, divulgada aquest dimecres, mostra que totes les parts del conflicte al Tigray han comès atrocitats que poden constituir crims de guerra i de lesa humanitat. Els resultats de la perquisició conclouen que tots els actors de la regió del nord d’Etiòpia confrontant amb Eritrea que van formar part del conflicte han violat el dret internacional humanitari, els drets humans i els drets dels refugiats.

L’informe remarca la magnitud del conflicte: l’impacte devastador sobre la població civil, una sèrie de violacions i abusos, incloent tortures, violència sexual i de gènere, assassinats i execucions extrajudicials, atropellaments contra els refugiats i desplaçament forçat de civils, entre altres.

L’informe abasta el període entre el 3 de novembre de 2020 fins al 28 de juny de 2021. La primera data marca el punt d’inici del conflicte armat entre la Força de Defensa Nacional d’Etiòpia, la Força de Defensa d’Eritrea, les Forces Especials de l’Amhara, l’Amhara Fano i altres milícies d’una banda, i les Forces Especials del Tigray, la milícia del Tigray i els seus aliats per l’altre. Es va finalitzar la recerca quan es va fer la declaració unilateral de l’alt al foc per part del govern d’Etiòpia.

Michelle Bachelet, l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, va instar les parts del conflicte a detenir els combats i va advertir sobre el risc d’un catastròfic empitjorament de la precària situació humanitària que ja es viu al Tigray. La Michelle Bichelet va sol·licitar el cessament de tensions i va urgir als actors bèl·lics al fet que protegeixin la població civil.

L’estat d’emergència, un risc

Les demandes per part de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans es produeixen en un context d’estat d’emergència a la regió del Tigray, a Etiòpia, després de l’avanç de les forces del Tigray cap a la veïna regió d’Amhara i el bombardeig de Mekelle, la capital del Tigray, per part de les forces governamentals. El dilluns passat, les forces del Tigray van donar indicis de prendre la capital del país per a deposar al govern.

Michelle Bachelet va remarcar que la declaració de l’estat d’emergència suposa un risc, ja que implica provisions molt laxes com a “amplis poders d’arrest i detenció que aprofundiran les divisions, suposaran una amenaça per a la societat civil i els defensors dels drets humans, generaran major conflicte i incrementaran el sofriment humà, que ja arriba a nivells molt elevats”, va dir.

L’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans mostra la seva preocupació després de la declaració de l’estat d’emergència general a Etiòpia en un moment tan crític; ja que això aguditzarà la vulnerable situació al país concernent als drets humans. Afegeix que altres restriccions d’accés també podrien extremar la situació humanitària”.

Durant la presentació de l’informe, Bachelet va instar que es revelés la veritat i es fes justícia perquè les víctimes i les seves famílies rebessin una compensació. L’Alta Comissionada de l’ONU per als drets humans va posar èmfasis sobre el fet que “els civils del Tigray han estat objecte de violència i sofriment brutals. Els autors de la recerca van concloure que es van produir nombroses violacions i abusos, inclosos assassinats, execucions extrajudicials, tortura, violència sexual i de gènere, violacions contra refugiats i desplaçament forçat de civils”. Per a arribar a aquestes conclusions es van entrevistar unes 270 víctimes i testimonis, i es van produir més de 60 trobades amb funcionaris federals i regionals.

Les atrocitats

Michelle Bachelet apunta que es pot concloure que totes les parts del conflicte van infringir principis de dret internacional i això pot constituir crims de lesa humanitat i crims de guerra, ja que les víctimes no estaven involucrades en els enfrontaments.

A tall d’exemple, es va produir el bombardeig de la casa d’una família a Mekelle per part de les Forces de Defensa Nacional d’Etiòpia, en la qual van morir quatre persones i no va haver-hi justificació militar aparent.

També es va produir el cas d’una dona de 26 anys de l’Adiet que va ser atacada per soldats de les Forces de Defensa d’Eritrea enfront de la seva filla de tres anys i va relatar que el grup de joves “Samri” Tigray va agredir amb matxets a un home en Maikadra, després li va disparar per l’esquena i el va llançar al foc.

Segons les troballes dels investigadors, els enfrontaments es van caracteritzar per l’ús d’una crueltat extrema en els assalts als civils i les violacions massives de dones.

A més, una part important de la població no ha rebut assistència alimentària a causa de l’augment de les hostilitats en l’empobrida regió del Tigray, i això ha situat a unes 400,000 persones en situació de fam.

Justícia

Enfront d’aquesta situació, l’Alta Comissionada va emfatitzar la importància que es donés una rendició de comptes.

“S’ha de responsabilitzar als perpetradors de totes les parts per la gravetat de les violacions i tots els abusos que s’han documentat”, va apuntar.

Quant als atropellaments infligits contra els refugiats, els investigadors van concloure que entre novembre de 2020 i gener de 2021, els enfrontaments entre els grups armats del Tigray i les forces eritrees prop d’un campament de refugiats van causar la fugida de milers d’eritreus que vivien aquí i centenars més van desaparèixer, a més de que les seves llars van ser destruïdes.

Segons les troballes de l’informe, les forces eritrees van violar el principi fonamental de no devolució en forçar el retorn dels ciutadans refugiats a Etiòpia, i apunta que les forces del Tigray van assaltar els habitatges dels refugiats i les instal·lacions de les ajudes humanitàries.

A causa dels “assassinats, violacions, destrucció i saqueig de propietats, temor a represàlies i atacs ètnics i identitaris”, especialment en l’oest de la regió del Tigray, milers de civils van haver de fugir.

Recomanacions

L’informe crida a les diferents parts del conflicte a cessar les violacions, els abusos i a prendre mesures de protecció necessàries cap als civils i la infraestructura civil.

Els actors involucrats també han d’arribar a un acord sense condicions que posi fi a les hostilitats i que condueixi a l’eliminació de qualsevol mesura que exacerbi la crisi humanitària.

Es recomana al govern etíop que estableixi òrgans imparcials que duguin a terme recerques ràpides, exhaustives i efectives respecte a les denúncies de violacions i que els responsables rendeixin comptes.

En el que concerneix el govern d’Eritrea, s’han d’iniciar recerques que compleixin les normes internacionals i s’han de prendre mesures immediates amb l’objectiu de garantir el cessament d’aquells actes de violència perpetrats per les forces estatals contra la població civil.

De la comunitat internacional i l’ONU se sol·licita la promoció i el suport a aquells esforços que promouen el cessament de les hostilitats i aconsegueixin una pau sostenible i inclusiva.

Font: ONU Notícies