AFGANISTAN I LA DERROTA DELS VALORS DEMOCRÀTICS A OCCIDENT

Aquest passat dimarts 5 d’octubre ANUE va organitzar una trobada amb Amador Guallar i David Querol. Amador és periodista, corresponsal de guerra, i va viure deu anys a l’Afganistan. Al costat d’ell trobem a David Querol, advocat, especialitzat en estrangeria. Pertany a la Comissió de Justícia Penal Internacional i a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Ambdós van aportar una visió diferent però molt interessant respecte a la situació humanitària, social, i política a l’Afganistan.

Amador coneix de primera mà tot el que va succeir i està seguint de prop el que està passant a l’Afganistan des de finals d’agost. Qualifica la retirada dels Estats Units del país com desastrosa. “Se’n van anar de l’Afganistan sense dir res. Van abandonar la base on estaven sense dir res al comandant afganès de la base “

L’operativa es va desenvolupar de la següent manera: Els talibans van pactant amb els consells tribals de cada província, a mesura que s’anaven succeint les trobades entre les diferents parts en els acords de Doha. “A les províncies, governen els consells d’ancians i els talibans els van aconseguir convèncer. Si ells tornaven al poder, les coses serien diferents de quan governaven entre el 1996 i el 2001 “. Aquesta va ser l’estratègia a seguir fins que van prendre la capital, Kabul. És necessària, ja que el règim talibà necessita ajuda econòmica internacional per poder seguir en peu i necessita aquesta legitimació.

David Querol explica que la situació catastròfica pel que fa a drets humans al país va començar ja als anys 90, quan les potències estrangeres estaven a l’Afganistan, però amb els talibans al poder s’està deteriorant cada vegada més. De fet, segons el Centre de Monitorització de Desplaçaments Interns (IDMC), entre 2012 i 2020 es van produir prop de 5 milions de desplaçaments interns a l’Afganistan. Segons l’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (UN OCHA), des de l’1 de març fins el 9 d’agost d’aquest any, hi va haver prop de 500.000 persones desplaçades. Amador Guallar afirma que l’Afganistan s’està convertint en un infern.

Remarca la situació vulnerable en la qual es troben les dones i els nens al país. Precisament aquest col·lectiu ha estat el que ha fugit en major quantitat de país. Segons ACNUR, el 80% de la població que està fugint de l’Afganistan està constituïda per dones i nens. La presa de poder per part dels talibans representa un retrocés notable en els drets de les dones aconseguits en els últims vint anys. Amador remarca que, en grans urbs com Kabul, Herat i Mazar-i Sharif, dones joves ja començaven a tenir independència econòmica, com a resultat de l’accés a l’educació i l’emprenedoria. No obstant això, aquestes llavors que s’havien anat plantant i que començaven a formar arbres, s’han deixat de regar i han mort.

David Querol se centra en la fugida forçosa dels afganesos, en el procés d’arribada al país d’acollida i en la regularització de l’estat legal dels refugiats, centrant-se a Espanya. Segons el sistema legal espanyol, als afganesos que fugen de país se’ls aplica la Llei 12/2009 reguladora del Dret d’Asil i de la Protecció Subsidiària. Els mitjans de comunicació espanyols van retransmetre imatges del moment en què afganesos van arribar a la base militar de Torrejón de Ardoz, a Madrid. El Ministeri d’Interior comptabilitza que hi ha 334 persones amb intenció de sol·licitar asil en territori espanyol. Davant d’un país sense llibertats i amb greus violacions de drets humans, la població se sent perseguida pel govern afganès. ACNUR defineix persecució com “tota amenaça contra la vida o la llibertat d’una persona per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques“, incloent-hi les violacions de drets humans pels mateixos motius.

L’Amador Guallar conclou denunciant, un cop més, la situació de la dona afganesa que encara roman al país. Si a la dona afganesa se li segueix denegant l’accés a l’educació més enllà de l’educació primària, les dones seran cada vegada més vulnerables davant l’auge dels talibans. Si la dona afganesa no té accés a l’educació, es trobarà en clar desavantatge i subordinació enfront dels homes, i serà desconeixedora dels seus drets. Això comportarà l’absència de dones mèdiques i infermeres en els següents 10, 15 i 20 anys, que puguin assistir a altres dones en el part (ja que només dones podran assistir a les dones en aquest moment). El futur de l’Afganistan sense dones i sense vida és completament desolador.

Aqui teniu el vídeo de la conferència