L’electricitat arriba a una illa remota d’Indonèsia gràcies a una defensora mediambiental

Milions d’habitants a les zones més remotes d’Indonèsia viuen amb un subministrament d’electricitat erràtic durant 12 hores al dia. Els alumnes estudien amb la llum de les espelmes a la nit i els centres de salut no funcionen a ple rendiment, de manera que aquestes comunitats s’enfronten a una àrdua lluita per millorar el seu benestar.

Tanmateix, això podria canviar com a resultat d’una iniciativa llançada per l’ONU en la qual un grup d’indonesis, pertanyents a un grup de “patriotes energètics”, pretenen fomentar l’ús de recursos energètics nets perquè l’accés a la sanitat, l’educació i el desenvolupament econòmic de les zones rurals, millori.

Una d’elles és Ristifah, una ecologista de vint-i-nou anys, que participa en un projecte del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament per promoure l’ús d’energia neta. La Ristifah treballarà estretament amb els habitants de les aldees i l’objectiu d’aquesta iniciativa és la instal·lació de panells solars en algunes de les illes més remotes d’Indonèsia durant cinc anys.

Ella va créixer en un poblet rural i va viure de primera mà com el subministrament elèctric els va afectar: “només teníem tres hores d’electricitat al dia.”

El fet que no poguessin carregar els seus telèfons mòbils i no tinguessin accés a internet els feia sentir aïllats de la resta d’Indonèsia.

De moment, Ristifah i els seus companys viuran un any vivint en els pobles que els han assignat, mentre es prepara la infraestructura que generarà l’energia solar.

El treball consisteix a ajudar a la comunitat a determinar les tarifes de l’electricitat, a servir d’enllaç amb els contractistes, a reclutar operadors i tècnics, i ajudar els proveïdors locals de serveis d’energia renovable a gestionar les noves centrals elèctriques.

És urgent comptar amb energia neta

Per a un país que té la quarta major població del món, el fet de tenir abast i accés a energia neta és imprescindible. El desenvolupament econòmic que s’ha donat en l’última dècada ha permès que milions de persones sortissin de la pobresa, tot i que a la vegada, ha comportat un augment en la demanda d’electricitat.

Al voltant de 30 milions de persones encara no disposen d’accés adequat a l’electricitat, una dada preocupant si tenim en compte que a Indonèsia hi viuen 267 milions d’habitants; tot i que el govern s’ha compromès a eliminar totes les centrals elèctriques de carbó.

Ristafah i els seus companys s’encarregaran de supervisar la instal·lació de plantes d’energia solar de 1,2 megawatts que proveiran d’electricitat a unes 20.000 persones que viuen en aldees remotes. El programa, per tant, contribuirà al desenvolupament de les zones rurals i més aïllades del país.

Ristifah somia que totes les cases de la comunitat tinguin llum

Indonèsia és el arxipèlag més gran del món amb 17,000 illes repartides en tres fusos horaris diferents, moltes d’elles fora de l’abast de la xarxa elèctrica nacional.

El poble de pesquer de Muna, a la província de Sulawesi, a sud-est de país, és on treballa Ristafah i aquest depèn notablement de generadors de combustible per aconseguir la seva electricitat.

No obstant això, els transformadors són insuficients per cobrir les necessitats de les comunitats. A més a més, els fums tòxics generats per aquests aparells poden causar efectes negatius en la salut, com malalties respiratòries i càncer.

Si el subministrament d’electricitat a les zones rurals fos més regular, el desenvolupament econòmic d’aldees com Muna seria major i el potencial per a un major creixement econòmic estaria a l’abast.

Ristifah es traslladarà a 1500 km de la seva llar en Java, l’illa més poblada d’Indonèsia, on s’ocuparà de gestionar l’energia a Muna. L’oportunitat de marcar la diferència en la vida dels seus compatriotes fa que aquest sacrifici valgui la pena, afirma.

“Espero servir com a exemple perquè més nenes aconsegueixin una educació superior”, va dir. “Somio amb el dia en què totes les cases resplendeixin amb la il·luminació instal·lada a la comunitat i que els nens puguin tenir un futur millor.”

Segons la Coordinadora de l’ONU resident a Indonèsia, Valerie Julliand, aquestes llums centellejants contribuiran a una reducció de les desigualtats entre els indonesis de tot el país.

Les diferències en el nivell de desenvolupament entre les zones urbanes i les rurals es deuen en part a les dificultats d’accés a fonts d’energia a zones rurals, afirma Julliand.

La Coordinadora Resident va destacar que la feina que duen a terme els patriotes energètics servirà per garantir “que les comunitats puguin participar en el desenvolupament d’importants projectes d’infraestructures que afecten les seves vides “, i que” poden contribuir de manera notable a solucionar la desigualtat entre les zones urbanes i rurals.”

Entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, l’ Objectiu 7 es focalitza en promoure l’ús de fonts d’energia sostenibles; concretament en garantir l’accés a una energia assequible, segura i sostenible, que pretengui agilitzar l’accés a l’electricitat en els països més pobres, millorant així la seva eficiència energètica i les fonts d’energia renovables.

Segons l’assessora principal del Programa Estratègic d’Energia Sostenible del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Indonèsia, Verania Andria, el projecte emfatitza “la importància del nostre principi de no deixar ningú enrere a mesura que Indonèsia avança a passos de gegant cap al desenvolupament econòmic”.

Andria va afegir que la feina dels “patriotes ens demostra que es poden iniciar projectes de desenvolupament energètic rural inclusius i sostenibles que podria replicar-se en comunitats rurals a tot el món”.

ACCÉS a l’energia

El Projecte Accelerar l’Energia Neta per Reduir la desigualtat (ACCESS) del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, s’implementarà durant cinc anys i compta amb el suport financer de l’Agència de Cooperació Internacional de Corea. La iniciativa recolzarà a 23 joves a incorporar-se al programa d’energia neta del Ministeri d’Energia i Recursos Minerals d’Indonèsia.

Font: UN News