L’Informe IPCC: “Codi vermell” per a l’escalfament global

El canvi climàtic és ampli, ràpid i intens, i algunes tendències són ara irreversibles, almenys durant el període actual, segons l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat el dilluns.

El canvi climàtic induït per l’home ja està afectant molts extrems climàtics i climàtics en totes les regions del món. Els científics també estan observant canvis en tot el sistema climàtic de la Terra; en l’atmosfera, en els oceans, en les planes de gel i en terra.

Molts d’aquests canvis no tenen precedents, i alguns dels canvis estan en marxa ara, mentre que alguns -com el continu augment del nivell de la mar- ja són «irreversibles» des de fa segles fins a mil·lennis, per davant, adverteix l’informe.

Encara queda temps però, per a limitar el canvi climàtic, diuen els experts de l’IPCC. Les reduccions fortes i sostingudes de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d’efecte d’hivernacle podrien millorar ràpidament la qualitat de l’aire, i en 20 o 30 anys les temperatures globals podrien estabilitzar-se.

«Codi vermell per a la humanitat»

El secretari general de les Nacions Unides António Guterres va dir que l’informe del Grup de Treball no era més que “un codi vermell per a la humanitat. Les campanes d’alarma són eixordadores, i l’evidència és irrefutable”.

Va assenyalar que el llindar d’avaluació internacional d’1,5 graus per sobre dels nivells preindustrials de l’escalfament global era “periòdicament proper. Ens enfrontem a un risc imminent de fer 1,5 graus en un termini pròxim. L’única manera d’evitar que se superi aquest llindar és intensificar urgentment els nostres esforços i persuadir el camí més ambiciós.

“Hem d’actuar amb decisió ara, per mantenir 1,5 vius.”

El cap de les Nacions Unides en una reacció detallada a l’informe, va dir que les solucions eren clares. “Les economies exclusives i verdes, la prosperitat, un aire més net i una millor salut són possibles per a tots, si responem a aquesta crisi amb solidaritat i coratge”, va comentar.

Va afegir que abans de la crucial conferència sobre el clima de la COP26 a Glasgow al novembre, totes les nacions -especialment les economies avançades del G20- necessitaven unir-se a la coalció neta de les emissions zero, i reforçar les seves promeses d’alentir i invertir la calefacció global, “amb contribucions creïbles, concretes i millorades nacionalment determinades (NDCs)” que estableixin passos detallats.

Treball manual humà

L’informe, elaborat per 234 científics de 66 països, destaca que la influència humana ha escalfat el clima a un ritme sense precedents almenys en els últims dos mil anys.
El 2019, les concentracions atmosfèriques de CO2 eren més altes que en qualsevol moment en almenys 2 milions d’anys, i les concentracions de metà i òxid nitrós eren més altes que en qualsevol moment en els últims vuit-cents mil anys.

La temperatura global de la superfície ha augmentat més ràpidament des de 1970 que en qualsevol altre període de cinquanta anys durant els últims dos mil anys. Per exemple, les temperatures durant la dècada més recent (2011-2020) superen les del període càlid més recent de diversos segles, fa uns 6.500 anys, indica l’informe.

Mentrestant, el nivell mundial del mar ha augmentat més ràpidament des de 1900, que en qualsevol segle anterior en almenys els últims tres mil anys.

El document mostra que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les activitats humanes són responsables d’aproximadament 1,1ºC d’escalfament entre 1850 i 1900, i troba que la mitjana en els pròxims vint anys, s’espera que la temperatura global arribi o superi 1,5ºC de calefacció.

El temps s’està esgotant

Els científics de l’IPCC adverteixen que l’escalfament global de 2ºC se superarà durant el segle XXI. Tret que es produeixin reduccions ràpides i profundes en el CO₂ i altres emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en les pròximes dècades, aconseguir els objectius de l’Acord de París de 2015 “estarà fora de l’abast”.

L’avaluació es basa en la millora de les dades sobre l’escalfament històric, així com en el progrés en la comprensió científica de la resposta del sistema climàtic a les emissions causades per l’ésser humà.

“Ha estat clar durant dècades que el clima de la Terra està canviant, i el paper de la influència humana en el sistema climàtic és indiscutible”, va dir el Grup de treball de l’IPCC i copresidenta, Valérie Masson-Delmotte. “A més, el nou informe també reflecteix els principals avanços en la ciència d’atribució – entendre el paper del canvi climàtic en la intensificació del clima i els esdeveniments climàtics específics”.

Canvis extrems

Els experts revelen que les activitats humanes afecten a tots els principals components del sistema climàtic, amb alguns responent durant dècades i altres al llarg de segles.

Els científics també assenyalen que l’evidència dels canvis observats en extrems com les ones de calor, les fortes precipitacions, les sequeres i els ciclons tropicals, i la seva atribució a la influència humana, s’ha reforçat.

Afegeixen que molts canvis en el sistema climàtic es fan més grans en relació directa amb l’augment de l’escalfament global.

Això inclou augments en la freqüència i intensitat dels extrems de la calor, les ones de calor marines i les fortes precipitacions; sequeres agrícoles i ecològiques en algunes regions; la proporció d’intensos ciclons tropicals; així com reduccions en el gel del mar àrtic, la capa de neu i el permagel.

L’informe deixa clar que, encara que els conductors naturals modularan els canvis provocats per l’home, especialment en l’àmbit regional i a curt termini, tindran poc efecte en l’escalfament global a llarg termini.

Un segle de canvi, a tot arreu

Els experts de l’IPCC preveuen que en les pròximes dècades el canvi climàtic augmentarà en totes les regions. Per 1,5º C d’escalfament global, hi haurà cada vegada més ones de calor, estacions càlides més llargues i estacions fredes més curtes.

A 2º C de l’escalfament global, els extrems tèrmics són més propensos a arribar a llindars crítics de tolerància per a l’agricultura i la salut.

Però no serà només temperatura. Per exemple, el canvi climàtic està intensificant la producció natural d’aigua, el cicle de l’aigua. Això provoca precipitacions més intenses i inundacions associades, així com sequeres més intenses en moltes regions.

També està afectant els patrons de precipitacions. En latituds altes, és probable que la precipitació augmenti, mentre que es preveu que disminueixi sobre grans parts de les subtropicals. S’esperen canvis en els patrons de pluja monsònica, que variaran segons la regió, adverteix l’informe.

A més, les zones costaneres continuaran augmentant el nivell del mar al llarg del segle XXI, contribuint a unes inundacions costaneres més freqüents i greus en zones baixes i a l’erosió costanera.

Els esdeveniments a nivell del mar que es van produir una vegada en 100 anys podrien ocórrer cada any a la fi d’aquest segle.

L’informe també indica que l’escalfament addicional amplificarà el desglaç del permagel, i la pèrdua de la capa de neu estacional, la fusió de les glaceres i les capes de gel, i la pèrdua de gel marí de l’Àrtic d’estiu.

Els canvis a l’oceà, incloent-hi l’escalfament, ones de calor marines més freqüents, acidificació oceànica i nivells reduïts d’oxigen, afecten tant els ecosistemes oceànics com a les persones que confien en ells, i continuaran durant almenys la resta d’aquest segle.

Magnificat a les ciutats

Els experts adverteixen que per a les ciutats, alguns aspectes del canvi climàtic es poden magnificar, incloent-hi la calor, les inundacions de fortes precipitacions i l’augment del nivell del mar a les ciutats costaneres.

A més, els científics de l’IPCC adverteixen que no es poden descartar els resultats de baixa semblança, com el col·lapse de les capes de gel o els canvis bruscos de circulació oceànica.

Limitar el canvi climàtic

“L’estabilització del clima requerirà reduccions fortes, ràpides i sostingudes en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, i arribar a les emissions netes de CO₂ zero. La limitació d’altres gasos d’efecte d’hivernacle i contaminants de l’aire, especialment el metà, podrien beneficiar-se tant per a la salut com per al clima”, destaca el Grup de treball de l’IPCC Panmao Zhai.

L’informe explica que, des d’una perspectiva científica física, limitar l’escalfament global induït per l’ésser humà a un nivell específic requereix limitar les emissions de diòxid de carboni acumulatives, aconseguint almenys les emissions netes de CO₂, juntament amb fortes reduccions en altres emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

“Les reduccions dràstiques, ràpides i sostingudes en les emissions de metà també limitarien l’efecte d’escalfament resultant de la disminució de la contaminació d’aerosol”, subratllen els científics de l’IPCC.

Quant a l’IPCC

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) és l’organisme de les Nacions Unides per a avaluar la ciència relacionada amb el canvi climàtic. Va ser establert pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) el 1988 per proporcionar als líders polítics avaluacions científiques periòdiques sobre el canvi climàtic, les seves implicacions i riscos, així com per presentar estratègies d’adaptació i mitigació.

El mateix any, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’acció de l’Organització Mundial del Comerç i del PNUMA per a establir conjuntament l’IPCC. Té 195 estats membres.

Milers de persones de tot el món contribueixen al treball de l’IPCC. Per als informes d’avaluació, els científics del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic es dediquen a oferir el seu temps per a avaluar els milers de documents científics publicats cada any per a proporcionar un resum exhaustiu del que es coneix sobre els conductors del canvi climàtic, els seus impactes i els seus futurs riscos, i com l’adaptació i la mitigació poden reduir aquests riscos.

“Abans dels nostres ulls”

Diversos desastres climàtics recents, com les devastadores inundacions al centre de la Xina i a Europa occidental, han centrat l’atenció del públic com mai abans, va suggerir Inger Andersen, director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP).

“Com a ciutadans, com a negocis i com a governs, som molt conscients del drama”, va dir “El drama existeix, l’hem vist i ho hem sentit en tots els butlletins de notícies. I això és el que hem d’entendre, que l’expressió del que diu la ciència s’exhibeix davant els nostres propis ulls, i per descomptat el que fa aquest excel·lent informe, projecta aquests escenaris cap a fora, i ens diu, si no prenem mesures, quins podrien ser els possibles resultats, o si prenem mesures, quin serà un resultat molt bo”. 

Una adaptació al clima crítica

A part de la necessitat urgent de mitigació del clima, “és essencial parar atenció a l’adaptació climàtica”, va dir el cap de l’OMS, Peteri Taalas, “ja que la tendència negativa en el clima continuarà durant dècades i en alguns casos durant milers d’anys.

“Una manera poderosa d’adaptar-se és invertir en els serveis d’alerta primerenca, clima i aigua”, va dir. “Només la meitat dels 193 membres de la WMO disposen d’aquests serveis, cosa que significa més pèrdues humanes i econòmiques. També tenim greus llacunes en les xarxes meteorològiques i d’observació hidrològica a Àfrica, algunes parts d’Amèrica Llatina i dels Estats insulars del Pacífic i del Carib, la qual cosa té un impacte negatiu important en la precisió de les previsions meteorològiques en aquestes zones, però també a tot el món.

“El missatge de l’informe de l’IPCC és molt clar: hem d’augmentar el nivell d’ambició de la mitigació”.

Font: IPCC report: ‘Code red’ for human driven global harting, warns UN chief.