“Ja no parlem de canvi climàtic, sinó d’emergència climàtica”

“Quina paraula us ve a la ment quan escoltem el concepte de canvi climàtic?” Amb aquesta reflexió, convidant a participar en els assistents, comença la conferència Martí Oliveras, geògraf i meteoròleg de RAC1 i RAC105.

Emergència és la paraula en la qual posa el focus, en explicar que, reflecteix amb major contundència la gravetat de la situació en la qual vivim. Estem en un moment molt delicat, assenyala, en el qual la participació de la ciutadania ja no és suficient i és necessari que els agents polítics i institucionals actuïn urgentment.

Per a comprendre millor l’escenari cap al qual ens dirigim hem de conèixer el nostre passat i els canvis que ja s’han produït en el nostre territori. Per a això, Oliveras enumera una sèrie de dades. Comença esmentant que l’any passat 2020 va ser l’any més càlid a Catalunya des de 1950. Apunta, que, si bé el mes d’octubre va ser molt fred, no ho va ser prou per a rebaixar la mitjana anual de les temperatures. Igualment indica que el ritme d’increment de les temperatures continuarà accentuant-se, arribant el 2050 a un augment d’1,5 °C respecte a les temperatures preindustrials. Aquest progressiu creixement es tradueix, segons assenyala, en un allargament de la temporada d’estiu i en una disminució del 40% dels períodes de pluja. A més, introdueix dos conceptes essencials en l’estudi del clima; nit tropical i nit tòrrida. Nit tropical, explica, s’utilitza per a designar a aquelles nits en què la mínima no baixa dels 20 graus. Mentre la nit tòrrida fa referència a aquelles nits en què la mínima no baixa dels 25 graus. Segons Oliveras, es preveu que la freqüència de les primeres augmenti de 25 vegades més, provocant directament un impacte sobre la salut dels ciutadans. Tots aquests impactes, recalca, poden ser mitigats per la creació dels anomenats plans estratègics metropolitans.

Al llarg de la conferència, el geògraf va mostrar la seva gran fascinació pel Pirineu català, una de les zones, exposa, que es veurà més afectada per l’emergència climàtica. Des de 1980 fins a l’actualitat, no s’ha vist un allargament dels períodes secs, si hi ha hagut, no obstant això, un augment extrem de les temperatures. Una situació que defineix com a crítica i molt preocupant que porta a l’increment dels riscos, com els incendis, la pèrdua de biodiversitat, de rendiments de cultiu i de recursos híbrids, així com la desaparició d’una gran part de les glaceres per a 2050.

El ponent, Martí Oliveras, conclou la conferència reiterant la importància de dos conceptes; situació d’emergència i adaptabilitat. Amb això vol posar en clar que l’escenari ha canviat i ja no podem parlar de canvi climàtic sinó d’emergència climàtica. El temps que ens queda per a actuar es redueix progressivament i la necessitat d’adaptació és cada vegada una realitat més present.