blog de anue

Jornada “Els efectes de la crisi econòmica en l’aplicació dels drets humans”

El 24 de maig l’ANUE va organitzar juntament amb  l’Associació Salut i Família la jornada “Els efectes de la crisi econòmica en l’aplicació dels drets humans”. L’acte va ser inaugurat al Palau Macaya de Barcelona, per Albert Soria, subdirector de la Fundació La Caixa; Joan Soler Martí, vicepresident de l’ANUE, i Rossend Fernández, gerent de l’Associació Salut i Família. Tots tres van destacar la importància de reforçar l’agenda social en el context actual, on l’augment de la pobresa suposa la cara més negra de la crisi, i van donar pas a la conferència de Magdalena Sepúlveda, relatora especial de les Nacions Unides per a la pobresa extrema i els drets humans.

Sepúlveda va centrar la seva intervenció en analitzar els impactes de la crisi en els drets econòmics, socials i culturals, dels quals, va recalcar, l’obligació de complir-los per part dels estats no acaba per una crisi ni per “problemes domèstics”. La relatora va ser molt crítica amb les actuals polítiques públiques d’austeritat, que va considerar que no eren inevitables, i es van prendre sense tenir en compte els drets humans ni l’impacte social i la pobresa. També va criticar que aquestes mesures “errònies” s’adoptessin sense transparència, ni participació o consulta amb la societat civil, i sense crear mesures de rendició de comptes. Ben al contrari, va insistir, s’han fet en contra de l’opinió pública i amb una repressió violenta de les mobilitzacions.

La relatora va destacar que retallar en serveis públics (salut, educació, protecció de grups vulnerables…) va en contra del principi d’igualtat i la no discriminació, impedint així el compliment dels drets humans. En aquest sentit, el pitjor de la crisi, va assenyalar, és l’impacte acumulatiu sobre els sectors més vulnerables de la societat. A més, les estadístiques mostren que hi ha una relació directa entre les retallades en educació i el fracàs escolar; i entre les retallades en sanitat i el deteriorament de la salut pública, un fet, va alertar, que ja s’està produint per exemple a Grècia, on han augmentat les malalties contagioses.

Per acabar, Sepúlveda també va carregar contra les taxes judicials i  les mesures impositives que castiguen als més vulnerables en comptes de reforçar la lluita contra la corrupció i l’evasió fiscal. En el torn de debat amb el públic es van abordar temes  com la situació particular a Espanya, la participació del sector privat, així com algunes alternatives. Finalment, la relatora es va acomiadar recordant que cal tornar a posar a les persones en el centre del discurs i l’acció política; que no és una qüestió de solidaritat o caritat, sinó que hi ha una responsabilitat, i que les persones som titulars de drets.

A continuació va tenir lloc una taula rodona sobre els Drets Econòmics i Socials, amb Jordi Bonet, catedràtic de dret internacional públic, de la Universitat de Barcelona; Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona; i Santiago Vidal, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona.

Bonet va parlar sobre com els governs han de respondre a les tensions que es produeixen entre l’estat del benestar, el manteniment de la sobirania i la satisfacció dels mercats internacionals. Donar prioritat a una cosa o una altra, va dir, són decisions polítiques i amb una ideologia tan clara com la del món actual, en què qui té més probabilitats de sortir perdent és l’estat del benestar. Bonet, recollint la idea de la relatora, va reivindicar el protagonisme de les persones en un moment en què la política europea es basa en elements macroeconòmics. És necessària, va defensar, una major exigibilitat dels drets econòmics, socials i culturals, que en l’actualitat s’estan veient reduïts per normatives discriminatòries, va destacar el catedràtic, que va posar com a exemple la nova llei laboral RD 3/2012, contrària al principi d’no regressivitat, obligació internacional que prohibeix la disminució dels DESC de forma injustificada i sense explorar altres alternatives.

Estany va destacar l’impacte de la crisi sobre la salut com un problema intersectorial ja que repercuteix en tots els àmbits de la societat, i va defensar enèrgicament la decisió del govern català de donar cobertura sanitària a tot el món, enfront del reial decret que la nega. Respecte a les retallades, va advocar per centrar-se en mesures de racionalització i reordenament mantenint les prestacions, així com millorar les polítiques d’integració i cooperació entre administracions.

Per la seva banda, Vidal va voler obrir una porta d’esperança amb el paper que han començat a jugar els jutges espanyols en la defensa dels drets socials. Per fi han comprès, va explicar, que no són una casta, sinó un servei públic, que han d’estar al servei dels ciutadans. El magistrat es va mostrar partidari de mesures concretes com l’ús temporal de pisos buits per a vivenda social, així com d’assumir la crítica de la ciutadania. En aquest sentit també va  defensar la llibertat d’expressió en els escraches.

L’ANUE rep la Placa d’Honor de l’Ordre del Mèrit Civil

El Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació va condecorar el passat 21 de maig a l’ANUE amb la Placa d’Honor de l’Ordre del Mèrit Civil, en reconeixement a la seva tasca en la promoció i divulgació dels valors i principis continguts a la Carta de les Nacions Unides.

En l’acte de lliurament de la placa, el fins llavors director general de Política Exterior i Afers Multilaterals, Globals i de Seguretat, Santiago Cabanas, va destacar la importància del treball de l’ANUE en la promoció dels principis que inspiren les Nacions Unides i va agrair l’excelent disposició de l’Associació en la divulgació de l’acció i presència del país en l’Organització, especialment en un context com l’actual en el qual aspira a formar part del Consell de Seguretat en el bienni 2015-2016.

Així mateix, el Ministeri va assenyalar que l’ANUE porta més de 50 anys desenvolupant una extraordinària tasca en l’apropament a la societat espanyola dels valors de la pau, la solidaritat i la cooperació entre els pobles i treballant en estreta col·laboració amb el Ministeri d’Afers Exteriors.

Declaració sobre l’evolució recent en el conflicte sirià

El Comitè Executiu de la Federació Mundial d’Associacions per a les Nacions Unides (FMANU), elegit per les organitzacions de la societat civil no partidistes en més de 100 països, segueix estant profundament preocupat pels recents esdeveniments en el conflicte sirià i expressa la seva profunda solidaritat amb el poble de Síria que s’enfronta a greus atrocitats.

Conscient de la complexitat de la situació a Síria, fem una crida a totes les parts de les Nacions Unides, en particular als membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU), per enfortir els seus esforços en pro d’un marc multilateral integrat i una solució per posar fi al conflicte sirià. En suport de la conferència internacional sobre Síria, com a seguiment al comunicat de Ginebra, suggerit per EUA i Rússia, instem a totes les parts a participar plenament en les negociacions de pau per aconseguir una resolució per la pau i la seguretat sostenibles. És de vital importància que es permeti a les Nacions Unides exercir un paper actiu en les deliberacions de la conferència, especialment perquè és molt probable que tingui la responsabilitat principal d’assumir el mandat de manteniment de la pau i el procés de reconstrucció immediatament després del conflicte.

Exhortant a totes les parts de les Nacions Unides a donar més ajuda humanitària per reduir i prevenir una pèrdua de vides a Síria, sol·licitem a les Nacions Unides que garanteixin l’assistència humanitària i l’accés a les víctimes de la guerra civil siriana.

Observant el risc de la pèrdua de credibilitat de les Nacions Unides, instem a tots els estats membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a buscar una solució efectiva i duradora del conflicte. En aquest sentit, aplaudim al secretari general Ban Ki-moon, i al Representant Especial Conjunt de les Nacions Unides per a Síria, el Sr. Lakhdar Brahimi, en els seus continus esforços diplomàtics per aconseguir una solució política negociada que posi fi a “la crisi prolongada i cada vegada més profunda” a Síria.

Nosaltres, el moviment de les Nacions Unides dels pobles, reiterem la importància de les contribucions de la societat civil pel que fa a l’eliminació d’obstacles per a l’assoliment de la pau i la seguretat i instem a totes les parts a garantir una major participació de civils en el procés de resolució de conflictes.

Federació Mundial d’Associacions per a les Nacions Unides (WFUNA)

Presentació de l’IDH 2013

El passat divendres 26 d’abril es va celebrar al Palau Macaya de Barcelona l’acte de presentació de l’Informe Sobre el Desenvolupament Humà 2013: “L’ascens del Sud: el progrés humà en un món divers”, a càrrec d’Adam Rogers, assessor principal de comunicació estratègica de l’Oficina de Coordinació a Ginebra del PNUD.

L’acte va ser inaugurat per Joan Soler, vicepresident de l’ANUE; Beatriz Escribano, de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC; Francesc Ventura, director del Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa; i Carles Llorenç, director general de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; els quals van destacar la importància de l’informe com a instrument per a la cooperació, per tal que el creixement econòmic es pugui traduir també en benestar per a les persones.

En la seva presentació, Adam Rogers va començar destacant la situació de canvis que experimenta el món, amb un ascens dels països del sud (especialment asiàtics), i un augment del comerç Sud-Sud, en detriment del Nord. L’important és que, sobretot a Àsia, aquest creixement no és només econòmic sinó també social, i amb un increment de la classe mitjana.

Per altra banda, Rogers va defensar la inversió en educació, serveis de salut i protecció del medi ambient, i no només en la capacitat industrial, ja que tots aquests aspectes estan interrelacionats. En aquest sentit, va posar exemples de creixement exitosos com el de Turquia, amb un programa d’atenció sanitària per a tothom; Brasil, amb l’ampliació de l’accés a l’educació igualant els fons entre regions; o Mèxic, amb programes de transferència de diners. També va posar especial èmfasi en la necessitat que els polítics pensin a llarg termini i no només en les pròximes eleccions, pel qual és essencial promoure l’educació, la recerca, la igualtat, la representativitat i la responsabilitat, sense oblidar els desafiaments mediambientals.

Per acabar, Rogers va assenyalar també la importància d’adaptar-se a les noves realitats, reformant les institucions internacionals o creant-ne noves per tal que assumeixin un pluralisme coherent davant l’auge de regions, així com amb més espai per als actors no estatals.

Veure l’IDH 2013

 

Pàgines