blog de anue

Lluitar contra la violència domèstica és lluitar pels drets humans!

ANUE març 2018

Margarida Teixeira.  Estudiant de Drets Humans i Accion Humanitària.

El Dia Internacional de la Dona és motiu de celebració, un símbol de fins on han arribat les dones, però també de quanta feina queda per fer. Entre els assumptes més urgents relacionats amb l'apoderament de les dones i la igualtat de gènere, potser cap és tan generalitzat i tan nefast com la violència domèstica.

Malgrat els milions de morts que genera cada any, per a molts la violència domèstica no és un problema de drets humans sinó que pertany a l'esfera privada, i sostenen que no ha de ser perseguida i jutjada per les autoritats governamentals. Atès que els perpetradors d’aquesta violència sovint són civils, sense cap connexió amb les forces de l'ordre ni amb els legisladors, s’ha de seguir considerant un crim de delinqüents anònims contra víctimes anònimes.

Com podem dissociar la plaga de la violència domèstica dels contextos legals i culturals, que sovint hi contribueixen? En molts països, la violència domèstica es considera normal, de vegades fins i tot no està codificada per llei, i això fa que no es consideri delicte de cap manera. Allà on és il·legal, els nivells de condemna estan molt per sota dels nivells de denuncies de les víctimes. Tanmateix, en general, no es considera que aquest estat de coses sigui una tragèdia, sinó més aviat quelcom que entra dins de la normalitat.

La violència domèstica és l'expressió més comuna de violència contra les dones. Tot i que afecta les dones i les nenes a tots els països del món, el combat contra aquesta violència rarament es planteja com un objectiu comú a promoure. Per a la majoria, la violència domèstica segueix sent un assumpte privat, en el millor dels casos, regional o comunitari.

La inclusió de la violència domèstica sota el gran paraigua de "violència contra la dona" també tendeix a ignorar les circumstàncies particulars que la converteixen en un delicte únic i generalitzat, causant de dolor, no només a les víctimes sinó també a les seves famílies i a les seves criatures, i sovint això contribueix a alimentar un cicle generacional de violència.

Altres crims de violència contra la dona, com la mutilació genital femenina o la violació com a arma de guerra, han rebut una certa atenció en els últims anys. Sense menystenir el nombre de dones víctimes d’aquests crims execrables que és prou important, s’ha de dir que no són pràctiques universals com ho és la violència domèstica,  la qual és present en totes les cultures sense distingir  entre edats, ètnies, orientació social, ni tan sols entre gèneres, atès que hi ha homes que també en són víctimes.

Malgrat saber que es tracta d’una violència amb caràcter universal, en l'era de la informació, on tots podem ser alertats de les violacions dels drets humans que es produeixen arreu món, sovint  ens descuidem d’observar allò que passa al nostre propi pati del darrere. A cada ciutat, a cada poble, a cada comunitat hi ha desenes, centenars, milers de víctimes de violència domèstica que pateixen en silenci, i els seus drets humans inalienables són violats diàriament.

Potser perquè es tracta d’un fenomen tan instal·lat i tan comú, ens oblidem que hem de combatre’l amb la mateixa passió i determinació que combatem la tortura i altres tipus de violacions i abusos dels drets humans.

Combatre la violència domèstica no vol dir simplement empresonar aquells que l’exerceixen, tot i que a la majoria de països això encara és difícil. Significa abordar contextos culturals més amplis en els quals la sacralització del matrimoni impedeix que persones alienes intervinguin en casos de violència, simplement oferint  més informació i suport a les víctimes, trencant el tabú del silenci.

Es pot pensar que la situació està millorant, però malgrat els informes de molts països en aquest sentit, es constata que veritablement la violència domèstica en l’àmbit del matrimoni només ha canviat de forma. En l'actualitat, la violència durant el festeig és una preocupació creixent a molts països, atès que Internet ha proporcionat eines addicionals als perpetradors per controlar i amenaçar les seves víctimes.

Per altra banda, la creixent conscienciació sobre la violència domèstica a través de campanyes de vegades contribueix a crear estereotips erronis sobre les víctimes. Les imatges reiterades de dones fràgils i dependents no sempre s’ajusten a la realitat. Les dones i els homes d’èxit i poderosos també poden ser víctimes de la violència domèstica, i quan ho denuncien són qüestionats per les autoritats i per la societat en general.

Encara que molts drets consagrats en els tractats internacionals podrien aplicar-se a la violència domèstica, com ara el dret a la vida, la seguretat i la llibertat, o el dret a la igualtat i a la no discriminació, o fins i tot el dret a no ser sotmès a tortura, en els últims anys s'ha reconegut que lluitar contra la violència domèstica requereix un conjunt de normatives pròpies. La Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona, que va entrar en vigor el 1981, va ser un primer pas. El 1985, l'Assemblea General de l'ONU ja va aprovar una primera resolució, sobre el tema de la violència domèstica. Va aconsellar als estats que prenguessin mesures específiques per prevenir-la, per incrementar el suport a les víctimes i considerar-la un problema per separat. El 1993, l'Assemblea General va aprovar la Declaració sobre l'Eliminació de la Violència contra la Dona, que finalment va reconèixer el cas específic de la violació marital com un delicte.

Des de llavors, hi ha hagut iniciatives internacionals, regionals i locals per aturar aquest crim atroç. Però fins que no canviem la nostra mentalitat i ens neguem a perpetuar els estereotips relacionats amb les dones, els homes, el matrimoni i la violència, l'impacte serà mínim.

El veritable canvi s’esdevindrà quan col·lectivament es decideixi dir no i escoltar les víctimes. Pel seu bé, pel bé dels seus fills i pel bé de la societat, ja que de la violència domèstica se’n deriven repercussions psicològiques que sovint redunden en altres tipus de violència i de crims en els anys subsegüents, que la societat també ha de combatre.

La violència domèstica ja no es pot considerar un assumpte privat, i en canvi governs i estats, després d'anys de ser amonestats per l'ONU i altres organitzacions, segueixen fent els ulls grossos davant de la violació conjugal i l’assetjament a les esposes, i del sofriment de totes les víctimes. Necessitem involucrar les nostres comunitats per lluitar contra això i exigir que la violència domèstica sempre es consideri un delicte públic, que els perpetradors sempre hagin de ser jutjats i que es doni protecció a les víctimes.

 


"TU" of Romà Panadés 

ANUE Collection

ONU i el Pacte Mundial sobre Migració

El tema de la Migració s'ha tornat un tema prioritari en els últims anys. Segons les dades de l'OIM, Organització Internacional per a les Migracions, des de l'any 2000 la quantitat de migrants internacionals ha augmentat d'un 49%. Avui a tot el món hi ha 258 milions de migrants que es desplacen per buscar millors condicions de vida. Canvi climàtic, pobresa, conflictes armats i violència són només algunes de les raons que alimenten els fluxos migratoris i que continuaran a fomentar els moviments massius en els propers anys. La qüestió necessita un fort compromís de part de tots els països, representant un desafiament i una responsabilitat per a la governança global i requierendo un enfocament de cooperació i diàleg entre tots els governs.

Per assegurar l'assoliment de resultats concrets, el 19 de setembre de 2016, l'Assemblea General de Nacions Unides ha adoptat la Declaració de Nova York per a Refugiats i Migrants, document A / 70 / L.61, en la qual els 193 països membres de l'ONU reconeixen la necessitat d'una perspectiva holística i concreta al tema de mobilitat humana i d'enfortiment de la cooperació a nivell global mitjançant la creació de mecanismes que protegeixin les poblacions migrants. La Declaració de Nova York posa inici a un procés de consulta i negociació intergovernamental amb l'objectiu d'adoptar un Pacte Mundial per a una Migració Segura, Regular i Ordenada.

El Pacte mundial es desenvolupa mitjançant un procés obert, transparent i inclusiu, amb la participació de totes les parts interessades, com la societat civil, el sector privat, institucions acadèmiques, parlaments, comunitats i organitzacions de migrants. Les negociacions estan en curs des del 2016 i els resultats del primer taller, celebrat el abril de 2017, serviran per al procés preparatori que es porta a terme aquest any 2018.

Les negociacions finals començaran el 20 de febrer, per arribar a la forma definitiva del Pacte. El president va declarar "Seran una prova per a tots nosaltres. (...), tots haurem de comprometre'ns, (...) Aquesta és la promesa que ens vam fer a nosaltres mateixos, i a les persones de tot el món. "

Les negociacions estan organitzades en vuit sessions plenàries i quatre diàlegs interactius, en els quals es debatrà un programa de deu temes específics sobre migració.

Entre els més complexos i urgents, el tema de ruptures familiars. La migració, que abans interessava sobretot homes adults, involucra sempre més dones i nens. De manera sempre creixent nuclis familiars han de triar entre aquesta units i viure en perill de guerres i pobresa o emigrar, separant-se. El tema d'unió familiar i de com aquest problema afecta els migrants i la seva integritat psicològica.

Els nens no acompanyats constitueixen un altre important desafiament a la migració. Aquests nens són més vulnerables a ser víctimes de violència física i abusos sexuals. La Convenció ONU per als drets de l'infant reclama la necessitat d'un enfocament específic i diferenciat per als nens, que no consideri el seu estat legal i implementi la seva protecció.

La migració, a més quan és irregular, comporta dificultats per als migrants a trobar feina. Sovint es verifiquen formes d'explotació laboral de migrants en els països d'acollida i serioses violacions de drets humans. Per lluitar contra aquest fenomen, es requereix la implementació de polítiques públiques amb un enfocament específic de desenvolupament econòmic per als migrants. Les condicions de treball són part del més ampli tema d'integració. El procés d'integració als països d'acollida ha de considerar com a elements necessaris la definició legal del migrant i la possibilitat d'entrar de manera regular en el mercat del treball.

El Pacte vol promoure un nou enfocament de front al tema migratori. Sovint ha estat presentat com un risc i una amenaça per als països d'acollida i les seves economies, fomentant una "narrativa política xenòfoba" perillosa, com ha dit António Guterres en l'informe "Aconseguir que la migració funcioni per a tothom". L'ONU es compromet a sensibilitzar governs i societat civil sobre el valor positiu de la migració i la seva aportació per al desenvolupament econòmic i cultural global.

Segons les dades OIM, el 2017 més de 3000 migrants han mort a la Mediterrània, i més de 14.000 des 2014. Impedir aquesta tragèdia humanitària és la responsabilitat de la nostra època.

Global Compact on Migrationhttps://www.iom.int/global-compact-migration

NOTA DE L’ANUE AMB MOTIU DE L’ACTUAL SITUACIÓ A CATALUNYA

L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya és una entitat creada l’any 1962 per defensar i promoure el coneixement, respecte i garantia dels propòsits i principis de l’ONU i, molt especialment, la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals de tothom i arreu. Des de llavors, hem desenvolupat aquesta tasca sense interrupcions, malgrat tot i en situacions polítiques no gens fàcils.

Avui, a l’ANUE, estem molt preocupats davant la situació que s’està vivint a Catalunya des de fa uns mesos. És per això que demanem, amb urgència, a totes les autoritats, poders legislatiu, executiu i judicial, però també a tota la societat espanyola, catalana i europea, el més estricte respecte dels drets inalienables i les llibertats fonamentals. En concret, dels  drets civils i polítics recollits a la Declaració Universal de Drets Humans aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 desembre 1948, als Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics del 1966, a la Convenció Europea de Drets Humans, i al Tractat de la Unió Europea, entre altres textos internacionals, i que estan incorporats a la Constitució espanyola, la qual cosa els fa -no ho podem oblidar- d’obligat compliment a Espanya.

Es tracta d’una obligació de tots que no podem defugir, ni individual ni col·lectivament, altrament aniríem en contra del valors estructurals de la nostra moderna societat democràtica, i, evidentment, en contra de la raó d’esser i dels objectius que sempre hem defensat a l’ANUE.

Mai la raó de la força o qualsevol ús de la força, en un sistema democràtic, pot estar per sobre de la força de la raó i del respecte dels drets i llibertats fonamentals tant difícilment aconseguits .

 

Barcelona a 14 de febrer 2018

 

Consell Directiu ANUE

 

 

La nova política dels Estats Units d’Amèrica posa en perill els refugiats palestins

ANUE Febrero 2018

Stefania Mascolo. Màster Universitari en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament

El 2017 ha acabat amb una situació de forta tensió a l'Assemblea General de Nacions Unides per raó de la qüestió palestina. Durant els primers dies de desembre l'Administració Trump ha confirmat la intenció de reconèixer de manera unilateral Jerusalem com a capital d'Israel, sense consultar els fòrums internacionals. La notícia ha sacsejat profundament la comunitat internacional per les enormes conseqüències que aquesta decisió té en la delicada qüestió palestinoisraeliana, però també en la seguretat de tota la regió de l'Orient Mitjà.

La decisió nord-americana ha estat durament debatuda en una sessió extraordinària de l'Assemblea General el 21 desembre, i ha estat seguida per la votació dels estats membres de la resolució proposada pel Grup de països àrabs, liderat per Egipte. La resolució número 377 (1950) denunciava la decisió de l'Administració Trump com una amenaça a la pau i la seguretat a la regió i a escala internacional, a més d'una violació dels drets dels palestins, tant cristians com musulmans.

Abans de la votació, la representant permanent dels Estats Units a l'ONU, Nikki R. Haley, va fer un discurs intimidador adreçat a l'ONU i als seus membres, en el qual, de manera explícita, posava en qüestió el futur compromís dels EUA respecte del finançament de l'Organització i respecte de les ajudes als països que votessin en contra de la voluntat de la gran potència nord-americana.

Tot i les intimidacions, 128 països van votar a favor de la resolució contra el reconeixement de Jerusalem com a capital d'Israel, mentre que només 7 països, fortament dependents de les ajudes econòmiques dels Estats Units van votar-hi en contra. Entre les 35 abstencions trobem aliats dels Estats Units com Canadà i Mèxic. El resultat de la votació palesa la nova posició de l'aïllament internacional dels EUA i una greu ruptura entre Amèrica del Nord i la Unió Europea.

El compliment de les amenaces nord-americanes no s'ha fet esperar. El nou any ha començat amb una reducció de més de la meitat dels fons provinents dels Estats Units per a l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA), i això representa una disminució dels fons per un valor de 280 milions de dòlars, atès que s’ha passat dels 350 del 2017 als 60 concedits el 2018 .

Pierre Krähenbühl, comissari general de l’Agencia UNRWA, ha manifestat la seva preocupació per aquesta retallada que posa en greu perill  el desenvolupament dels projectes d’educació i sanitat per als  refugiats palestins, i que a més afecta la seguretat de la regió.

La resposta de solidaritat i compromís de l’ONU ha estat ràpida. El dilluns 22 de gener, l’UNRWA ha llançat una iniciativa d’àmbit global encaminada a recaptar fons amb l’objectiu de mantenir els projectes d’ajuda per als palestins desplaçats i vulnerables a la regió del Pròxim Orient. La campanya s’anomena #DignityisPriceless i el seu propòsit va més enllà del finançament; es tracta d’un projecte de sensibilització que refusa l’enfocament purament econòmic en qüestions de caràcter humà i ètic.

Link de la campanya https://www.unrwa.org/sites/default/files/global_campaign_factsheet_en.pdf

Pàgines