El Secretari General António Guterres, apela a la constitució de l’Estat de Dret com a garantia de

“L’estat de dret forma la base de tota la cooperació internacional i la capacitat del multilateralisme per a operar de manera efectiva”, va exposar el passat 12 de gener el secretari general António Guterres al Consell de Seguretat.

Guterres va recalcar que l’estat de dret és “el que s’interposa entre la pau i l’estabilitat” i el paper que té principalment en la protecció dels més vulnerables, prevenir la discriminació, reforçar la confiança de les institucions, donar suport a les economies i societats inclusives i, sobretot, a ser la primera línia de defensa contra els crims atroços.

Per a emfatitzar en la importància de l’estat de dret com a garantia de pau va fer referència a la invasió russa a Ucraïna, els homicidis il·legítims de palestins i israelians, l’apartheid basat en el gènere de l’Afganistan, el programa il·legal d’armes nuclears de la República Popular Democràtica de Corea, la violència i les greus violacions dels drets humans a Myanmar i la profunda crisi institucional a Haití.

Són precisament aquests exemples el que motiva que “l’adhesió a l’estat de dret és més important que mai. Tots els Estats membres tenen la responsabilitat de defensar-ho en tot moment”, va afirmar el secretari.

Va destacar també la funció de l’ONU i tots els seus mecanismes per a promoure i implementar l’estat de dret. A tot el món, l’ONU està “mobilitzada contra la impunitat i compromesa a fer que els perpetradors rendeixin comptes a través de procediments judicials justos i independents”, va exposar Guterres. Com també va posar l’èmfasi en la labor dels Estats membres d’enfortir a l’Organització en la promoció de l’estat de dret mitjançant la defensa de la Carta de les Nacions Unides, la Declaració de Drets Humans i el dret internacional.

Més informació a : https://news.un.org/en/story/2023/01/1132402

“El Multilateralisme pensat en les Persones: el Paper de la Societat Civil a les Nacions Unides”

El passat 22 de setembre de 2022 l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya va organitzar, en ocasió del seu 60è aniversari, una jornada de reflexió amb el títol de “El Multilateralisme centrat en les persones: el paper de la societat civil en les Nacions Unides”, amb la participació de destacades personalitats del món associatiu, acadèmics i experts internacionals en Drets Humans. La jornada va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Aquest és el resulta de les reflexions dels participants a la jornada.

Relatoria realitzada per Laura Sols Balcells, Máster en Ciutadania i Drets Humans: Ética i Política, de la Universitat de Barcelona y col·laboradora d’ANUE

L’aplicació de sancions internacionals contra Azerbaiyan

Article d’opinió de Emma Hakobyan, advocada

Des del 12 de desembre passat de l’any 2022 Azerbaidjan ha bloquejat la principal carretera que comunica a Armènia i Artsaj. A Artsaj habiten 120.000 armenis. L’objectiu del bloqueig és emprendre una depuració ètnica de la població armènia, és a dir, forçar la població armènia a abandonar les seves terres ancestrals.

L’any 2020 Azerbaidjan va iniciar una guerra a gran escala contra Artsaj, també conegut com a Nagorno Karabakh, que va causar la mort de més de 4.000 soldats, i civils armenis. Rússia va forçar la fi de la guerra mitjançant una declaració en què les parts es comprometien a frenar la guerra, i retornar tots els presoners de guerra, i garantir la comunicació entre Armènia i Artsaj. Azerbaidjan a data d’avui no ha tornat tots els presoners de guerra armenis, i ha adoptat mesures d’agressió per posar en risc la vida del poble d’Artsaj.

El poble d’Artsaj segueix exigint el dret a l’aplicació del principi de secessió remeial per protegir el seu dret a existir.

El bloqueig està causant greus perjudicis a la població armènia. Els supermercats s’han buidat, manquen medicaments per tractar malalties greus, hi ha hagut talls d’electricitat, de gas i de connexió a internet. i el Govern d’Artsaj ha hagut de recórrer a la mediació de la Creu Roja per poder traslladar pacients a Armènia. La població armènia demana la intervenció de la comunitat internacional per garantir la pau a la regió.

Cap declaració política enfocada a desbloquejar Artsaj ha tingut efecte al Govern d’Azerbaidjan. L’activitat de la comunitat internacional tant des d’una perspectiva política, social i jurídica és imprescindible per dissuadir l’Azerbaidjan de cometre una depuració ètnica contra el poble armeni d’Artsaj.

Armènia ha sol·licitat l’aplicació de mesures cautelars a instàncies jurisdiccionals internacionals a fi d’evitar els danys morals, físics i personals a què s’estan enfrontant el poble d’Artsaj.

A data d’avui la situació tan dràstica per al poble armeni persisteix qui ha decidit una vegada més defensar el seu dret a viure i a existir romanent als territoris armenis d’Artsaj.

Existeix una altra eina jurídica continguda a la Carta de San Francisco per evitar el trencament de la pau internacional, mitigar les friccions que puguin posar en perill la pau internacional, en contra d’actes d’agressió i protegir la vida de pobles minoritaris en risc de patir greus crims.

El règim de sancions de l’ONU està continguda al Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides. L’adopció del règim de sancions és conferida al Consell de Seguretat de l’ONU. L’aplicació de sancions contra el règim d’Azerbaidjan és necessària i urgent per salvaguardar la vida del poble d’Artsaj. El règim de sancions pot abastar l’embargament d’armes i els béns sensibles, la prohibició de viatjar i la congelació d’actius.

L’article 41 de la Carta de les Nacions Unides preveu que el Consell de Seguretat pugui adoptar mesures que no impliquin l’ús de la força per mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals. Aquestes mesures coercitives s’adopten a través d’una Resolució i són de compliment obligat per a tots els Estats membres

D’altra banda, en el marc de la Política i Exterior i de Seguretat Comuna (d’ara endavant PESC), la Unió Europea (d’ara endavant UE) aplica mesures restrictives o sancions en virtut de l’article 11 del Tractat de la Unió Europea, bé sobre una base autònoma de la UE o en execució de les Resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides (d’ara endavant, RCSNU).

Tenint en compte els precedents existents a l’agressió militar perpetrada per part d’Azerbaidjan contra Artsaj. La situació per la qual travessa el poble armeni resulta ser alarmant, i hi ha prou indicis per inferir que la pau regional i internacional estan en perill amb el bloqueig d’Artsaj.

La comunitat internacional ha d’actuar amb contundència per frenar l’estratègia d’Azerbaidjan d’apoderar-se dels territoris armenis i emprendre una depuració ètnica.

Existeixen nombrosos conflictes internacionals els quals s’estan aplicant sancions per aturar guerres, i salvaguardar la vida de persones indefenses que aclamen l’aplicació del dret internacional per garantir la pau.

Gaudeix de descomptes del 10% a la teva matrícula a la UOC amb l’ANUE

Gràcies a l’acord entre l’ANUE i la UOC, pots beneficiar-te d’un descompte del 10% per a la tela pròxima matrícula a la UOC. La Universitat Oberta de Catalunya ofereix un ampli ventall de formacions orientades al món laboral i plans d’estudis pensats per conciliar feina i estudis amb una metodologia 100% digital i sense horaris.

14 Àrees d’estudi i més de 700 programes

Tria entre un ampli ventall de programes formatius en múltiples àrees: màsters, postgraus, graus, especialitzacions i molt més.

Aprofita el teu codi de descompte

Beneficiar-te del descompte de la UOC és molt fàcil.

1. Informa’t dels programes al a pàgina de la UOC.

2. Contacta amb nosaltres i et donarem el teu codi de descompte.

3. Tria el teu programa, consulta el calendari i el procés de matriculació.

4. Afegeix el codi de descompte al formulari de matrícula.

“El risc d’explicar la veritat”

Des de ANUE hem tingut el plaer de poder entrevistar els periodistes David Jiménez i Sandra Balsells, dos periodistes espanyols que han dedicat la seva vida a contar el que succeeix en altres països. L’entrevista parla sobre el preu tan alt, que en moltes ocasions és amb la seva pròpia vida, que han de pagar molts dels periodistes que es dediquen al mateix, a comptar aquesta escabrosa realitat.

Entrevista escrita per l’estudiant del màster en periodisme internacional que imparteix la facultat Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, Júlia Cussó Melero.

Escenarios postbélicos en Ucrania

Després de 10 mesos de conflicte a Ucraïna i havent desplegat el 85% del seu poder militar, les greus deficiències i febleses de l’exèrcit rus són cada vegada més evidents. Lluny encara d’un desenllaç, el professor Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic emérit de Ciència Política en la Universitat de Barcelona, analitza els diferents escenaris postbèl·lics del país.

4 mesos des de l’inici de les protestes a l’Iran, en quin punt ens trobem?

Han passat 4 mesos des que van començar les revolucionàries protestes a l’Iran i la seva població es manté ferma malgrat les barbàries de les quals ha demostrat ser capaç el règim. Almenys 500 persones han mort i més de 2.000 han sigut empresonades per la seva participació en les protestes, algunes d’elles a l’espera de la seva execució.

Mentre centenars de ciutadans iranians s’enfrontaven amb les forces de seguretat, es donava principi al mundial a Qatar, on el seu equip nacional de futbol romania en silenci mentre sonava el seu himne nacional. Un acte discret, però amb risc docns 3 dies després es va arrestar a un dels futbolistes més famosos del país: Vouria Ghafouri, opoisitor declarat del règim. Una flagrant amenaça per part del govern que s’ha repetit amb l’arrest d’Amir Nasr-*Azadani, un altre dels futbolistes que s’ha atrevit a protestar i que es troba ara mateix condemnat a 26 anys de presó.

Malgrat que el règim ha intentat alleujar el rebuig antigovernamental amb la suposada abolició de la Policia Moral, el poble iranià no s’ha deixat engalipar. Poc pot solucionar l’abolició d’un cos com aquest quan al país, segueixen i continuaran sent vigents unes lleis profundament repressives. Després dels successos ocorreguts fins ara, el règim ja no és capaç d’emmascarar les seues vertaderes intencions i ha recorregut a sembrar la por, estant disposat a prendre qualsevol mesura amb la condició de conservar-se.

Així, s’han donat inici a les execucions; el 8 de Desembre es va produir el primer penjament d’un xic de 23 anys després de menys d’un mes del seu arrest i sense un judici amb garanties. El motiu de la seva mort: fer la guerra en contra de Déu. Després de l’execució, Taraneh Alisdoosti, una de les actrius més celebres de l’Iran, va mostrar el seu suport al la revolució amb una foto d’Instagram en la qual apareixia sense el hijab i amb un cartell que posava: “Dones, vida, llibertat”. Poc després va ser arrestada.

Mehdi Mohammad Karami, de 22 anys, i Seyed Mohammad Hosseini, de 39 han sigut els últims executats després de ser acusats de matar a un membre de les forces paramilitars. Avui dia, la vida d’almenys 20 persones depèn del sistema judicial iranià i desconeixem l’abast que pot arribar a tindre la seua crueltat. El que aquesta clar a hores d’ara, és que el règim silenciarà a tots els que puguin, però no podran acabar amb la revolució

El Ártico, el último rincón de la tierra por conquistar

En el següent article, “L’Àrtic, l’últim racó de la terra per conquistar “ es podrà analitzar quin és el context geopolític que hi ha avui dia a la regió àrtica. L’anàlisi se centra en explicar quin és el problema que hi ha a l’hora de delimitar les fronteres de la zona entre els cinc Estats àrtics – Estats Units, el Canadà, Dinamarca, Noruega i Rússia -. A més, dels interessos d’aquests, inclòs el paper de la Xina, país que es considera “gairebé àrtic” i quin paper juga el canvi climàtic a la regió. L’article està escrit per Júlia Cussó Melero, estudiant de periodisme internacional.

Dia Internacional del Migrant

Avui, 18 de desembre, és el dia internacional pels migrants. Actualment, el nombre de migrants al món continua augmentant: més gent que mai viu a països on no van néixer. L’Agència de les Nacions Unides per a la Migració (IOM) defineix un migrant com qualsevol persona que s’està movent o s’ha mogut a través d’una frontera internacional o dins d’un Estat fora del lloc de residència habitual, independentment de l’estatus legal de la persona; de si el moviment és voluntari o involuntari; de quines són les causes del moviment; o de quina és la durada de l’estada.

Actualment, aproximadament 281 milions de persones són migrants internacionals que viuen en un país diferent del país de naixement. Molta gent migra per culpa de conflictes, catàstrofes naturals, malaltes o fins i tot pel canvi climàtic. Altres simplement per aconseguir nous reptes acadèmics, personals o professionals.

Els guanys i la utilitat de rebre migrants són més visibles que els desavantatges. Promou la convivència cultural i la mobilitat entre els diferents sectors laborals i socials del país afavorint així nexes entre regions. També afavoreixen que les persones visquin al país que millor s’adapti al seu estil de vida. Els migrants omplen les bretxes actuals als mercats laborals ia les habilitats i, per tant, augmenten la competitivitat i el creixement. L’acollida de la migració és beneficiosa per als països amb una població en edat laboral en declivi, i també pot ajudar a resoldre els problemes causats per l’auge de la joventut a alguns països de la regió. El primer grup de països són generadors de demanda, mentre que el segon grup de països poden ser centres dinàmics que proporcionin mà dobra si estan suficientment qualificats.

Les comunitats esdevenen més fortes i resilients com a resultat del coneixement, les xarxes i les habilitats que aporten els migrants. En prendre decisions significatives que satisfacin els beneficis i problemes que plantegen la mobilitat transfronterera i les persones en moviment, es pot canviar l’entorn social i econòmic mundial. Quan es resol i es tramita correctament, la migració pot ajudar al creixement del PIB.

Però la veritat és que, per a molts desgraciadament, de manera habitual, les repercussions de la migració són també negatives a causa de preocupacions que els costos i beneficis no es distribueixen de manera uniforme, que els immigrants “treuen” llocs de treball (cosa discutible , tenint en compte que fan moltes feines que en el nostre cas els espanyols trien no fer) o creen restriccions salarials. Els desavantatges de la migració al final resideixen en les dificultats que els migrants es troben al camí d’un nou país, com la desigualtat, la precarietat, el racisme i els prejudicis.

En dies com aquest cal recordar la necessitat de ser solidari i acollir amb els braços oberts aquells que necessiten canviar de vida i de situació personal, laboral o educativa.

Maria Kinder Lucas

Commemoració pel dia dels Drets Humans

El 12 de desembre passat al Palau Robert, l’Associació per a les Nacions Unides va organitzar la lectura pública de la Declaració Universal de Drets Humans en ocasió del dia dels Drets Humans i de l’aniversari de la Declaració Universal que aquest any va celebrar els seus 74è aniversari des de que fos proclamada el dia 10 de desembre de 1948 per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

La lectura corresponent a aquest any ha estat especialment significativa per motiu del 60è aniversari de la nostra Associació. Per això els encarregats de la lectura dels articles va anar a càrrec de representants d’institucions, organitzacions, amigues, amics, tots ells i ells molt propers a l’ANUE, que ens han acompanyat durant aquests 60 anys de la nostra trajectòria de treball constant a la promoció i defensa dels drets humans i de donar suport als principis i objectius de les Nacions Unides.

L’acte inaugural va estar presidit per la Sra. Eulàlia Pascual, presidenta de l’Associació per a les Nacions Unides, l’Honorable Sra. Meritxell Serret, Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya i la Sra. Pilar Díaz, diputada adjunta de l’Àrea de Presidència i delegada per les relacions internacionals de la Diputació de Barcelona.

Tant la Sra. Pascual, com la Consellera Serret i la Sra. Díaz, van coincidir que després del devastador panorama mundial del 1945 ocasionat per la II Guerra Mundial, la comunitat internacional es va implicar profundament en el desenvolupament d’un instrument el qual pogués garantir el respecte pels drets humans per tal de no tornar a presenciar la crueltat patida. No obstant això, avui dia, el món continua sent escenari d’innombrables injustícies, cosa que va ser emfatitzada pels ponents que van posar especial èmfasi en la propera guerra a Ucraïna, però també en aquells conflictes que ens són més llunyans, com les revoltes contra el règim a l’Iran, o la situació de misèria que viuen els afganesos després de dècades de conflicte.

És per això que hem de confiar en el valor Declaració Universal de Drets Humans i la importància de difondre i educar sobre la seva tasca amb l’esperança d’aconseguir la màxima implicació en la defensa dels valors; la igualtat, dignitat, llibertat i justícia.

Després dels discursos inicials, es va iniciar la lectura dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Sandra Jabalquinto    Responsable de Relacions Institucionals Ajuntament de Barcelona

Santos Fèlix                Responsable Coordinador del grup LGTBI d’UGT Catalunya

Anna Dotor                 Directora general d’Acció Exterior. Generalitat de Catalunya

Antoni Montseny        Director de Relacions Internacional de la Diputació de Barcelona

Mario Urrea                 President de la Fundació de Micropobles de Catalunya

Montse Tafalla            Presidenta d l’Institut de Drets Humans de Catalunya

Lali Carrillo                  Cap de la secció de suport municipal i estratègies. Diputació BCN

David Bondia              Síndic de Barcelona

Mercè Kischner          Professora de Relacions Internacionals i coordinadora de práctiques Blanquerna-URL

Rafael Grasa               Professor de Relacions Internacionals Universitat Autònoma de Barcelona i de Conflicte, Prevenció, Reacció i Reconstrucció IBEI/Jurista

Barbara Palacios        Directora Caixaforum Macaya. Fundació “la Caixa”

Luciano Ruiz               Director Cia. de teatre Comediarte, acompanyat d’estudiants de 1º any de teatre de la Cia. Comediarte

Miguel Ángel Elizalde  Director del Máster Universitari en Drets Humans, Democràcia i           Globalització. UOC

Josep Casajuana        President del Comitè Català d’ACNUR

David Minoves            Director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

Cesareo Rodriguez-Aguilera  Catedràtic Emèrit de Ciències Polítiques-Universitat de Barcelona

Cristina Cabrera         Tècnica especialista en cooperació al desenvolupament i educació per a la  ciutadania Global. Diputació de Barcelona

Jordi Font                   Director del Memorial Democràtic

Pablo Pareja               Vicerector adjunt de la Universitat Pompeu Fabra

Aina Capó                   Vocal de Models d’UNSA BCN

Manel Manonelles      Professor associat de Relacions Internacionals- Blanquerna URL

David Sallán                Soci Director de GM Auditors

Esther Otero               Directora Acadèmica de la Escola Internacional de Protocol

Gloria Cugat               Subdirectora general d’Inspecció i control agroalimentari. Generalitat de Catalunya

Jaume Lanaspa          Presidente UNICEF Comitè Catalunya

Marina Gay                 Directora de Catesco

Anna Sanz                  Professora de Ciències Polítiques i de l’Administració- Universitat de Barcelona

Elvira mendez             Directora Associació Salut i Família

Àngela Rourera           Infermera, Antropóloga i socia d’ANUE

Joan Soler                  Informátic i ex vicepresident d’ANUE

Per finalitzar l’acte, la Filharmònica Popular va oferir tres esglaiadores interpretacions, una d’elles, una cançó molt popular actualment a Ucraïna.