Sancions i protestes: Cuba es convulsiona

Unes protestes històriques tornen a posar el focus internacional a Cuba, maltractada per dècades de sancions i la pandèmia. Mallol Codony ho analitza en aquest nou article.

Els drets LGTBI+ a Hondures: Entrevista a Maycol

Cada any se celebra la setmana de l’orgull LGTBI+, un moviment social que reivindica la llibertat sexual i de gènere de totes les persones, però especialment d’aquelles que no se senten identificades amb les identitats i orientacions socialment majoritàries. És el cas de Maycol, un jove gai de 31 anys que s’ha vist obligat a fugir del seu país, amb la finalitat de salvar la seva vida i protegir la seva família.

Una entrevista – article de Dani Thormann i Helena Cuéllar.

“Ja no parlem de canvi climàtic, sinó d’emergència climàtica”

“Quina paraula us ve a la ment quan escoltem el concepte de canvi climàtic?” Amb aquesta reflexió, convidant a participar en els assistents, comença la conferència Martí Oliveras, geògraf i meteoròleg de RAC1 i RAC105.

Emergència és la paraula en la qual posa el focus, en explicar que, reflecteix amb major contundència la gravetat de la situació en la qual vivim. Estem en un moment molt delicat, assenyala, en el qual la participació de la ciutadania ja no és suficient i és necessari que els agents polítics i institucionals actuïn urgentment.

Per a comprendre millor l’escenari cap al qual ens dirigim hem de conèixer el nostre passat i els canvis que ja s’han produït en el nostre territori. Per a això, Oliveras enumera una sèrie de dades. Comença esmentant que l’any passat 2020 va ser l’any més càlid a Catalunya des de 1950. Apunta, que, si bé el mes d’octubre va ser molt fred, no ho va ser prou per a rebaixar la mitjana anual de les temperatures. Igualment indica que el ritme d’increment de les temperatures continuarà accentuant-se, arribant el 2050 a un augment d’1,5 °C respecte a les temperatures preindustrials. Aquest progressiu creixement es tradueix, segons assenyala, en un allargament de la temporada d’estiu i en una disminució del 40% dels períodes de pluja. A més, introdueix dos conceptes essencials en l’estudi del clima; nit tropical i nit tòrrida. Nit tropical, explica, s’utilitza per a designar a aquelles nits en què la mínima no baixa dels 20 graus. Mentre la nit tòrrida fa referència a aquelles nits en què la mínima no baixa dels 25 graus. Segons Oliveras, es preveu que la freqüència de les primeres augmenti de 25 vegades més, provocant directament un impacte sobre la salut dels ciutadans. Tots aquests impactes, recalca, poden ser mitigats per la creació dels anomenats plans estratègics metropolitans.

Al llarg de la conferència, el geògraf va mostrar la seva gran fascinació pel Pirineu català, una de les zones, exposa, que es veurà més afectada per l’emergència climàtica. Des de 1980 fins a l’actualitat, no s’ha vist un allargament dels períodes secs, si hi ha hagut, no obstant això, un augment extrem de les temperatures. Una situació que defineix com a crítica i molt preocupant que porta a l’increment dels riscos, com els incendis, la pèrdua de biodiversitat, de rendiments de cultiu i de recursos híbrids, així com la desaparició d’una gran part de les glaceres per a 2050.

El ponent, Martí Oliveras, conclou la conferència reiterant la importància de dos conceptes; situació d’emergència i adaptabilitat. Amb això vol posar en clar que l’escenari ha canviat i ja no podem parlar de canvi climàtic sinó d’emergència climàtica. El temps que ens queda per a actuar es redueix progressivament i la necessitat d’adaptació és cada vegada una realitat més present.

La crisi del Mar d’Aral: el desastre oblidat

Després de tan sols 60 anys des de l’inici de les polítiques soviètiques a les regions d’Àsia Central, el mar d’Aral ha perdut gairebé el 80 per cent del seu volum total. Territoris per als quals anteriorment l’accés a l’aigua era una comoditat viuen ara a quilòmetres de la Mar. La resposta internacional ha estat lenta, i moltes vegades insuficient. Organitzacions internacionals o fins i tot els mateixos països involucrats han començat a mobilitzar-se fa tan sols dues dècades, i moltes d’aquestes iniciatives estan encara en fase de desenvolupament o negociació. Mentrestant, el mar d’Aral continua disminuint i els seus habitants, patint. Ana Salas ens ho explica en aquest nou article.

La vacuna: una oportunitat per a la cooperació o un instrument més de la carrera geopolítica

Aquest passat dimecres vam tenir l’oportunitat de rebre a Eduard Soler, expert en relacions internacionals i investigador al CIDOB. Soler va parlar sobre com la vacuna de la COVID-19, que tenia potencial per ser una possible eina de cooperació entre països, s’ha tornat una arma en l’àmbit internacional -sobretot entre països rics i pobres-.

La involucració d’experts internacionals a temes relacionats amb la pandèmia ha donat l’oportunitat de poder debatre sobre si la vacuna podia incentivar la cooperació o alimentar una competició entre les diferents zones i països del món. Tot i que és massa aviat per parlar de conclusions, ja que encara no ens trobem a la post pandèmia, Soler va parlar de les dinàmiques que teníem abans que la COVID-19 arribés a les nostres vides. El món tenia una dinàmica de cooperació i una reemergència d’actors arreu del món que creaven una hegemonia de competició i alhora llaços estrets entre països. Però, la pandèmia i la vacuna ens han donat un nou punt de vista a com gestionar els nous problemes i també a tenir en compte nous actors internacionals, reincidint així en una reexaminació de l’ordre al sistema internacional  i humanitari després de viure un fet traumàtic, posant com a exemples la Primera i Segona Guerra Mundial.

La pregunta que Soler va plantejar és “com pot existir cooperació entre els països amb la vacuna?”. Ell va admetre que formen part de l’arsenal d’aquesta lluita socioeconòmica, però que també agrandeixen les desigualtats en termes de salut i repercussió socioeconòmica. Un fet innegable de les vacunes i el seu repartiment global és que donen pas a l’erosió de nous conflictes i noves relacions entre països. Aquestes relacions són diferents i variants, i poden augmentar si li sumem canvis interns polítics, posant com a exemple els Estats Units amb les noves polítiques de Joe Biden comparades amb les de l’expresident Donald Trump.

La xerrada va acabar amb una nota positiva, i és que els estats de la Unió Europea i la mateixa UE han gestionat el repartiment de les vacunes d’una manera molt coordinada, i això ha fet que no apugin els preus de les vacunes a Europa i que el repartiment de vacunes hagi sigut just. Així i tot, la Unió Europea ha mancat d’una estratègia cooperativa amb els països exteriors i ha mostrat les seves limitacions a l’hora de poder ajudar als països més necessitats, com Tunísia o l’Índia.

Solidaritat, global?

“Solidaritat” és un concepte que ha adquirit moltíssima força, bé com una legítima reivindicació moral i política, bé com un eslògan comercial i ben sonant –com ocorregué amb la pau, amb els Drets Humans, i com ocorre ara amb la sostenibilitat. Davant la confusa i perillosa potència d’aquestes idees no hauríem de deixar mai de preguntar-nos críticament per elles. Joel Oliveras Lorente ho analitza en aquest nou article.

Famílies ideològiques i grups polítics a Europa

L’esquema del politòleg Claus Von Beyme per a classificar les grans famílies ideològiques de partits a partir de les experiències europees continua sent útil en l’actualitat, a penes requereix avui algunes subclassificacions en alguns casos per a donar compte d’alguns matisos en el canviant món polític posterior a la caiguda del Muro de Berlín en 1989.

Nou article d’opinió del professor Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, sobre les famílies ideològiques i grups polítics a Europa.

270.000 nous desplaçats a l’Afganistan

La situació continua empitjorant a l’Afganistan amb la retirada de les tropes estrangeres i l’avanç dels Talibans. L’Agència de l’ONU pels Refugiats (ACNUR), estima que al voltant de 270.000 persones han hagut de desallotjar els seus habitatges des de gener, acumulant un total de desplaçats interns a més de 3.5 milions. 

L’agència ha declarat que les famílies majoritàriament fugen de les amenaces de grups no estatals i els perills generats per artefactes explosius improvisats. Molts ciutadans també atribueixen la seva fugida a la caiguda de les ajudes socials i la pèrdua d’ingressos, generant així més inseguretat en la zona.

Assistència d’emergència

Per a ajudar als necessitats, ACNUR i col·laboradors han proporcionat als recents desallotjats amb refugis d’emergència, menjar, aigua, sanejament, ajudes sanitàries, i assistència en efectiu. Així i tot, un dels majors problemes és accedir als grups més vulnerables.

Segons la missió d’assistència de l’ONU a l’Afganistan (UNAMA), el nombre de víctimes civils ha augmentat un 29 per cent en el primer quart de l’any, comparat amb els números del mateix període de l’any passat.

“Les necessitats dels quals han hagut de fugir són profundes”,  ha declarat el representant d’ACNUR, Babar Baloch.

Els civils són portats al límit

“La resiliència dels Afganesos està sent portada al límit pel durador conflicte, l’alt nombre de desplaçaments, l’impacte de la COVID-19, els constants desastres naturals com la sequera, i la intensificació de la pobresa”, va explicar Baloch a la premsa a Gènova.

Al voltant d’un 65% de la població a l’Afganistan – dins i fora del país- són nens i joves. El fracàs d’arribar a un acord de pau entre els Talibans i el Govern per a frenar l’actual situació de violència desencadenarà a un major nombre de desallotjaments al país, igual que a països pròxims, va alarmar el representant d’ACNUR.

Iran i Pakistan

L’Iran i el Pakistan han acollit al voltant del 90% dels Afganesos desplaçats- més de dos milions de refugiats registrats en total. Els dos països han concedit accés al territori i protecció als refugiats Afganesos. A més se’ls proporciona ajudes sanitàries i serveis educatius. “La seva hospitalitat i les seves incloents polítiques, que remunten a dècades i generacions enrere, no s’han d’oblidar”, va dir el Baloch.

“ACNUR aplaudeix el compromís dels governs a proporcionar accés als aïllats enmig de la situació actual que vivim amb la COVID-19. Estem disposats a reforçar el suport humanitari a tots els països d’acolliment en cas d’arribades addicionals.”

Un pas cap endavant

L’agència anima i urgeix a la comunitat internacional a ajudar i donar suport al Govern i la gent de l’Afganistan, i els seus respectius països veïns en aquest “moment crític” pel qual passen, recalca el representant de l’agència, “amb esperit de solidaritat i repartiment de responsabilitats.”

La crida financera d’ACNUR per a la situació a l’Afganistan (incloses les operacions per als refugiats al Pakistan i l’Iran) continua sent summament insuficient, amb solo el 43% dels 337 milions de dòlars necessaris.

Font: UN News

“No cuidis la teva dieta, deixa que la dieta et cuidi a tu”

“Si les verdures són tan bones, com és que n’hem de menjar més?”. Amb aquesta reflexió comença l’Àngela Rourera, diplomada en infermeria i antropòloga.

Tant l’alimentació com el menjar és una cosa íntima, una cosa interna- forma part de la identitat de les persones. Mengem segons som, explica, però al mateix temps la nostra alimentació ve influenciada pel clima, la zona geogràfica en la qual vivim, la nostra economia, religió, cultura, ideologia, grup social o fins i tot les modes canviants de les nostres societats.

Segons Rourera, el menjar té diferents dimensions- la coneguda dimensió plaent, però també la dimensió social, amb les celebracions que anem fent amb família i amics. L’antropòloga explica que és una de les maneres en la que els éssers humans es relacionen.

És aquí quan ens adonem del significat de cada aliment. A més de la funció nutricional  que té cada àpat, l’Àngela explica que també tenen un cert estatus, diferenciant el “menjar dels rics” del “menjar dels pobres”. Segons com, a una celebració de Nadal s’espera que l’amfitrió ens serveixi marisc, no pollastre a la planxa.

Per tant, planteja Rourera,  Com podem menjar bé, sense morir en l’intent? Quines eines tenim per saber què menjar i quines quantitats?

La piràmide de l’alimentació, amb la qual, segons Rourera, és amb la que tots hem crescut, va ser canviada el 2016- en aquest cas, al posar com a base de la mateixa piràmide consells d’estils de vida i no pas aliments mateixos.

L’Escola de Salut Pública de Harvard va considerar que aquest canvi era fins i tot complicar massa les coses i s’havia de facilitar de cara al públic. És inviable que hàgim de mesurar cada gram de cada aliment que ens posem a la boca, i a la llarga un es cansa i capitula.

És aleshores quan van crear l’anomenat “plat de Harvard” en el que, per mantenir una bona alimentació saludable, s’havien de distribuir els nostres àpats en un plat imaginari en el qual la meitat havien de ser verdures i fruites, ¼ del plat havien de ser cereals integrals i l’última part havia de contenir en tot cas proteïnes. D’aquesta manera aconseguim una alimentació bàsica però saludable, tant per nens d’un any com per adults de noranta. Segons els mateixos creadors d’aquest plat, es prioritzen els aliments saciants, de proximitat o temporada, així com el peix i proteïna vegetal abans que la carn vermella, que ha de ser reduïda a dos cops per setmana. Així mateix explicava l’Àngela que tal com la piràmide tenia en compte certs interessos econòmics, el plat de Harvard només es guia pels conceptes nutricionals.

Rourera explicava que menjar no serveix només per nodrir-nos, és una manera de viure. Per tant, si volem transformar la manera en què mengem, hem de canviar a poc a poc i d’esgraó en esgraó.

La creixent influència europea als Balcans: l’Alt Representant a Bòsnia i Hercegovina

Des del final de la guerra fa 25 anys, l’Oficina de l’Alt Representant té poders extensos i radicals al país, però el consens internacional sembla que està desapareixent. Mallol Codony ens ho explica en aquest nou article.