Com cada any, durant la temporada d’estiu l’ANUE realitza un cicle de xerrades dedicades sensibilitzar sobre temes de drets humans i de geopolítica de forma distessa a la seu de l’Associació.

Aquest any comencem el cicle el dia 29 de juny a les 18h amb la conferència “75è anniversari de la Declaració Universal de Drets Humans” a càrrec del Dr. Miguel Medina, Dr. en Relacions Internacionals per la Universitat de Cambridge i consultor en assumptes europeus i internacionals, en ocasió d’aquesta celebració tan important en l’àmbit dels drets humans.

Es prega confirmació d’assitència a info@anue.org

Us hi esperem.

Gràcies a un grup d’estudiants de dret de la Universitat del Sud del Pacífic i als governs de la República de Vanuatu, Palau i 16 països més, el 29 de març es va aprovar per consens una resolució de l’Assemblea General dirigida en forma de requeriment al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ). La resolució presenta una sèrie de qüestions al TIJ, en les quals es pregunten quines són les obligacions dels estats respecte a les mesures de mitigació del canvi climàtic, així com quines han de ser les conseqüències legals per a aquests països pel fet d’haver omès aquestes obligacions fins a l’actualitat.

L’aprovació d’aquesta resolució és un fet novedós, ja que s’havien dut a terme intents en el passat però no es van superar els obstacles per a arribar fins a la instància del Tribunal. Aquest article de Marc Parcerisas ens explica com aquesta consulta, podria tractar-se d’un moviment decisiu per al futur en quant a la situació climàtica.

Aquest article, de Miguel Medina, Doctor en Relacions Internacionals per la Universitat de Cambridge i Consultor en assumptes europeus i internacionals, analitza les pautes de continuïtat i canvi del sistema internacional en els darrers cinquanta anys, posant sobre la taula dues grans semblances (crisi energètica i segmentació tecnològica) i dues grans diferències (predictibilitat del sistema i dinàmica dels conflictes internacionals) del mateix .

El nombre de conflictes al món ha anat augmentant fins al punt que alguns estan gairebé en l’oblit. El conflicte a la Regió Oriental de la RD del Congo n’és un, i també un dels més llargs i mortífers de la història africana. Recentment, la situació ha empitjorat a les províncies orientals d’Ituri, Kivu del Nord i Kivu del Sud, a causa de l’augment de la inseguretat alimentària, el desplaçament intern i la violència. L’article de Silvie Carrel analitza l’actual i complicada relació entre la República Democràtica del Congo i els seus efectes a la regió.

La creació d’una economia diferent és fa més necessaria que mai. El article de Silvie Carrel explica la falla del sistema econòmic actual a brindar estabilitat i aconseguir els objectius de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, a causa de la crisi del COVID-19, la invasió d’Ucraïna i la creixent vulnerabilitat d’uns certs estats nacionals.

Per poder assolir els ODS, s’ha de construir “Economies de Drets Humans”, que col·loquin a les persones i al planeta en el centre de les polítiques econòmiques, les decisions d’inversió, les eleccions dels
consumidors i els models comercials. La iniciativa de l’Oficina de Drets Humans de l’ONU
establerta en 2019 està abordant la lenta implementació dels ODS i ha ajudat a desenvolupar
plans nacionals de desenvolupament/sostenibilitat i eines per a enfortir la integració i
aplicació dels DESC. Existeix una necessitat immediata de canvi per a aconseguir els ODS i
posar els drets humans en el centre de les accions econòmiques pot fer aquest canvi necessari.

En les últimes dècades, Sudan ha estat un escenari d’incessants conflictes armats i des del d’abril es troba immersa en un nou conflicte que pot desencadenar una conflagració catastròfica que poden afectar a tota la regió.

Per aquest motiu l’ANUE organitza la conferència “Sudan: Frustració democràtica i geopolítica del conflicte” a càrrec d’ Eduard Soler, politòleg i professor associat de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’objectiu de reflexionar quines han estat les causes del conflicte i quines són les conseqüències directes d’aquesta situació per Àfrica.

Aquest passat mes d’abril, l’Índia es va convertir en la primera potència demogràfica, ficant-se al capdavant de la Xina. Al llarg del següent article es repassen les claus demogràfiques del país, els reptes que suposa ser la cinquena força econòmica i comptar amb la major força productiva del món, en un estat en el qual impera la pobresa i les desigualtats, i quin impacte pot generar això en el context internacional.

L’ actual conflicte al Sudan, reflecteix una lluita de poder entre l’exèrcit i les Forces de Suport Ràpid (RSF), un grup paramilitar que ha estat acusat de violacions als drets humans i controla certs interessos econòmics, com l’exportació de mines d’or il·legals.

La inestabilitat política del país es va aguditzar a l’abril del 2019 amb el cop d’estat que va depostar a l’aleshores, president Omar al-Bashir, després de tres dècades de govern.

Des de llavors, hi ha hagut tensions entre l’exèrcit i la plataforma civil opositora Forces de la Llibertat i el Canvi, que demanen una transició democràtica liderada per civils.

Aquest article intenta donar una visió general sobre les arrels de la violència, així mateix com les conseqüències del conflicte avui en dia, i les diferents posicions adoptades per la comunitat internacional.

El 22 d’abril es va celebrar el Dia Internacional de la Mare Terra, una jornada per a reflexionar sobre la nostra relació amb la naturalesa. Com insta el Secretari General de l’Organització per a les Nacions Unides, António Guterres, la nostra salut depèn directament de la salut del planeta i per a preservar-la hem de treballar units governs, empreses, institucions i societat civil.

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va publicar el 21 d’abril, l’informe sobre l’Estat del clima mundial 2022, el qual, a més de posar la mirada en indicadors climàtics com gasos d’efecte d’hivernacle, l’acidificació dels oceans o les temperatures; té en compte altres impactes del canvi climàtic com l’augment de la desnutrició, els desplaçaments de població, els canvis en la floració dels arbres, la migració dels ocells, o el desglaç de les glaceres. Així mateix, l’informe posa en relleu els canvis meteorològics i climàtics extrems que estan tenint lloc en els últims temps, com les sequeres, les inundacions i les onades de calor cada vegada més freqüents i intenses. 

Els nostres actes estan arrasant amb els ecosistemes sans, acabant amb una part important de la biodiversitat, un milió d’espècies estan a la vora de l’extinció, informa António Guterres. Per a això, diu “Treballem per a aplicar l’històric acord sobre biodiversitat i garantir que el 30% de la terra i l’aigua del món estiguin protegides d’aquí a 2030”.

El missatge del Secretari General és clar, exposa que disposem dels coneixements i els mitjans per a combatre el canvi climàtic, però hem de fer-lo a un ritme més accelerat, com ja es va explicar en l’últim informe sobre canvi climàtic que va emetre el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que posava en rellevància els impactes que suposaria l’augment de la temperatura global d’ 1,5 °C i la urgència d’implementar retallades més efectives en les emissions. Declara que per a aconseguir-ho, és fonamental augmentar radicalment les inversions en adaptació i resiliència, concretament als països i les comunitats més vulnerables, que a més, són els que menys impacte han tingut sobre aquesta crisi.

Per concloure, ens anima a aprendre de la saviesa, els coneixements i el lideratge dels pobles indígenes, els qui porten mil·lennis sent guardians del medi ambient, per la qual cosa posseeixen solucions a les crisis globals del clima i la biodiversitat. Actualment, existeix una plataforma de comunitats locals i pobles indígenes dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCC), que ofereix un espai per a l’actuació i permet participar en el procés de presa de decisions a aquestes comunitats. 

Finalment, ‘Actua ara’ és la campanya de l’ONU d’acció individual pel canvi climàtic i la sostenibilitat. Al voltant de dos terços de les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle estan relacionades amb les llars, per aquest motiu, les nostres decisions tenen un gran impacte. Per a dur a terme un seguiment de la nostra petjada ecològica, l’ONU proposa descarregar l’aplicació ‘AWorld in support of ActNow’, la qual, mesura la teva petjada individual, a més de disposar d’informació sobre sostenibilitat, reducció de les emissions i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Més informació a https://news.un.org/es/story/2023/04/1520357

El 24 d’abril commemorem el Dia Internacional del Multilateralisme i la Diplomàcia per a la Pau. Des de la ANUE reivindiquem el multilateralisme com el mètode de cooperació i forma d’organització del sistema internacional més eficient per a arribar a acords i prendre decisions col·lectives que permetin aconseguir la pau i la seguretat a escala global, defensar els drets humans i promoure un desenvolupament inclusiu i sostenible.

El multilateralisme és l’essència de les Nacions Unides. La Carta de les Nacions Unides estableix clarament que l’Organització és un “centre que harmonitza els esforços de les nacions per aconseguir aquests propòsits comuns” amb la finalitat de “prendre mesures col·lectives eficaces per a prevenir i eliminar amenaces per a la pau” i “fomentar entre les nacions relacionis d’amistat basades en el respecte del principi de la igualtat de drets i la lliure determinació dels pobles”. Des de la seva fundació en 1945 fins a l’actualitat, el nombre d’estats membres va ascendir de 51 a 193, la qual cosa demostra l’evolució de la diplomàcia multilateral. Els seus resultats en matèria de drets humans, de resolució de conflictes i de cooperació per al desenvolupament han estat substancials.

Si bé el sistema multilateral es troba travessant una crisi de legitimitat i d’eficiència respecte a la defensa de la pau i la seguretat internacional, hem de continuar apostant pel multilateralisme i la diplomàcia com a manera d’alleujar tensions i de desbloquejar, contenir i resoldre conflictes.