Conferència “Desemmascarant l’intel·ligència artificial: protegeix els teus drets”

El passat 16 de maig de 2024 l’ANUE va organitzar la conferència “Desemmascarant l’intel·ligència artificial. Protegeix els tus drets” a càrrec de Rafael Merino, expert en drets humans i tecnologia i responsable de projectes de la Fundació Fernando Pombo. Durant la seva presentació, ens va explicar la creixent influència de la Intel·ligència Artificial (IA) i els algoritmes a les nostres vides i sus implicacions pels Drets Humans.

La conferència s’enmarca dins del projecte de l’Associació per a sensibilitzar sobre la propera Cimera del Futur que portarà a terme les Nacions Unides al mes de setembre i on es dedicarà un apart específic per a parlar sobre : “Ciència, Tecnologia i Innovació (CTI) i Cooperació Digital”.

Podeu escoltar tota la conferència, gràcies a la Fundació Fernando Pombo en el següent enllaç

La lluita per la carrera armamentista espacial

En aquest article de Max Sierra, s’analitzen les possibles conseqüències de la carrera armamentista espacial, que ens poden conduir a un món trencat.

Explorant el paper de la Revisió Periòdica Universal en l’avançament del desenvolupament sostenible

En aquest nou article, Selena Lucía Osswald duu a terme un anàlisi de l’Examen Periòdic Universal i de com les recomanacions d’aquest mecanisme són d’ajuda a l’hora d’integrar els drets humans en les estratègies de desenvolupament sostenible.

Reptes laborals: El Canvi climàtic i la Salut Mental en l’oblit

Arran del passat Dia Mundial de la Seguretat y Salut en el treball, en aquest article, Anna Palomera Clapisson, destaca la persistent problemàtica de morts i malalties laborals, amb al voltant de 3 milions de treballadors afectats anualment.

A més, es discuteixen els desafiaments addicionals que planteja el canvi climàtic en la seguretat laboral i la subestimació de la salut mental en l’entorn laboral.

El nou estatus de Palestina davant l’Assemblea General de Nacions Unides

Per a poder reconduir la pèrdua de confiança en el multilateralisme i les Nacions Unides, com a eixos de la governança global, és necessari apostar per mesures que permetin donar un cop d’efecte que pot suposar l’inici d’un canvi important en la dinàmica tradicional d’imposició de poder dins de les Nacions Unides.

La recent aprovació de la resolució A/ES-10/L.30/Rev.1 de l’Assemblea General durant la seva 10a sessió d’emergència, d’atorgar més drets a Palestina com a membre observador, suposa una resposta a la negativa dels Estats Units exercint el seu poder de veto en el Consell de Seguretat del passat 18 d’abril, de recomanar a Palestina davant l’Assemblea General com a membre de ple de dret.

Si tradicionalment el principal escull que ha deslegitimat l’eficàcia de les Nacions Unides com a organismes multilateral capaç de resoldre de manera pacífica i justa els conflictes internacionals ha estat el poder de veto dels 5 membres permanents del Consell de Seguretat, en els últims anys ha començat a cobrar més força la tendència legítima de recórrer a l’Assemblea General per a pronunciar-se sobre situacions que alteren la pau i la seguretat internacional i que des del si del Consell de Seguretat és impossible resoldre. Sempre sense transgredir els mandats i poders que confereix la Carta de les Nacions Unides a cadascun dels seus òrgans principals. D’aquesta manera s’intenta desencallar greus situacions de conflictes internacionals enquistats sota el poder de veto dels P5 (la Xina, els Estats Units, França, el Regne Unit i Rússia) .

Certament aquesta nova resolució de l’Assemblea General, que dit sigui de pas ha estat aprovada amb caràcter excepcional i sense ànims de no crear precedent, no resol l’arrel del problema entre el conflicte entre Israel i Palestina, ni tampoc el seu reconeixement com a Estat de ple dret atès l’article 4 de la Carta de les Nacions Unides i l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia del 28 de maig de 1948.

No obstant això i encara que pugui semblar que la resolució li confereix un reconeixement merament simbòlic, la mateixa si que dota a Palestina d’un estatus reforçat com a membre observador de Nacions Unides.

En aquest sentit a partir del 10 de setembre de 2024, Palestina tindrà els següents drets com a membre observador, exceptuant el dret a vot o a presentar la seva candidatura als òrgans de les Nacions Unides, privilegis que únicament tenen els membres de ple dret:

1) El dret a ocupar un lloc entre els Estats membres per ordre alfabètic.

2) El dret a inscriure’s en la llista d’oradors en relació amb els punts de l’ordre del dia diferents de les qüestions palestines i d’Orient Pròxim, en l’ordre en què manifesti el seu desig d’intervenir.

3) El dret a fer declaracions en nom d’un grup, fins i tot entre els representants dels grups principals.

4) El dret a presentar propostes i esmenes i a introduir-les, fins i tot oralment, també en nom d’un grup.

5) El dret dels membres de la delegació de l’Estat de Palestina a ser triats membres de la Mesa del Ple i de les Comissions Principals de l’Assemblea General.

6) El dret a participar plena i efectivament en les conferències de les Nacions Unides i en les conferències i reunions internacionals convocades sota els auspicis de l’Assemblea General o, segons sigui procedent, sota els auspicis d’altres òrgans de les Nacions Unides.

Aquest nou escenari que es dibuixa a partir d’ara amb el nou pes diplomàtic de Palestina en l’Assemblea General i tot el sistema de Nacions Unides, suposa un altre revés per a Israel que continua amb les hostilitats en la zona de Gaza saltant-se tots les normes del dret internacional humanitari i amb efectes devastadors per a la població civil de Palestina.

És difícil que aquest gest simbòlic pugui generar un canvi d’actitud per part d’Israel, però el que sí que està a la vista és l’interès de les Nacions Unides d’apostar per un canvi d’imatge en moments rellevants per a la pau i la seguretat internacional quan requereix d’actuacions subjectes a la predisposició dels 5 membres permanents del Consell de Seguretat i el seu exercici del seu poder de veto davant greus conflictes que sens dubte afecten la governança mundial.

El que sí que és cert és que aquesta aposta per traslladar del Consell de Seguretat a l’Assemblea General situacions difícils en matèria de pau i seguretat que es veuen obstaculitzades en el si del Consell continua a l’alça, amb la intenció d’alleujar-les, encara que sigui lleument davant la comunitat internacional, especialment des de la invasió de Rússia a Ucraïna i la seva resolució A/76/L.52 del 20 d’abril de 2022 que li atorga un mandat permanent i especial a aquest òrgan per a conèixer de situacions que posin en perill la pau i la seguretat internacional i que a causa del veto de l’un membre permanent no puguin ser resoltes davant el Consell de Seguretat.

Sense cap dubte, la volta a la credibilitat en les Nacions Unides i el respecte pel Dret Internacional, necessiten d’una reflexió profunda a través d’un pas endavant amb una reforma efectiva del funcionament del Consell de Seguretat.

Ariadna Quintero

Coordinadora de Programes i Drets Humans.

El paper de la tecnologia en la crisi de l’aigua

El nou article de Pilar Sánchez Novis es parla de les diferents dimensions de la crisi mundial de l’aigua.

Després d’explorar els punts clau d’aquesta crisi, s’expliquen algunes eines tecnològiques que ja existeixen per tractar aquests punts i com poden ser millors noves tecnologies en reduir el seu efecte mediambiental mentre es millora la gestió d’aquest recurs natural tan essencial per a la vida.

El pas de Rafah, la “línia vermella” que ha creuat Israel

El passat 6 de maig Israel va creuar la “línia vermella” a la guerra amb Gaza. El camp de refugiats a Rafah ha estat la primera ajuda humanitària que va entrar al territori de guerra, i ha donat refugi a més de 1.5 milions de víctimes de guerra. Però Israel s’ha fet seu únic i darrer enllaç vital que donava ajuda.

A l’article següent d’Alba Hernández Peláez s’explicarà la greu situació produïda i les diferents solucions de què disposa la comunitat internacional.

L’auge del Populisme de Dreta a Europa: Implicacions per a les properes eleccions al Parlament Europeu

En aquest article, Sophia Maria Schultz analitza l’auge del populisme de dretes i com aquest pot condicionar les pròximes eleccions al Parlament Europeu, així com els seus potencials efectes en la política de la Unió Europea.

Drets humans a l’Iran: augmenten les execucions i detencions

En aquest article, Susana Merino analitza la situació dels drets humans a la República Islàmica de l’Iran.

Des de 2021 les execucions han augmentat dràsticament. La majoria d’aquestes es decideixen en tribunals revolucionaris o són fetes per la policia de la moral. Dones i nenes han sofert les conseqüències de manifestar-se pels seus drets o de no respectar els codis de vestimenta marcats pel govern.

Mentre que les dones i les minories ètniques s’han convertit en el pilar de les protestes, els homes també han donat suport a aquesta lluita, fins el punt que 9 d’ells van ser executats per participar a les manifestacions “Dona, Vida, Llibertat.”

El món universitari i la guerra d’Israel a Gaza

En aquest article de Max Sierra, s’analitza la situació de les mobilitzacions contra la guerra a importants universitats europees i americanes, arrel dels atacs d’Israel a Palestina.