El paper del sectarisme religiós en la crisi del Líban

El Líban porta anys patint una crisi económica i financera engoixant. Al 2019 els ciutadans denunciaven als carrers la corrupció i el sectarisme que portaven anys afavorint l’estancament polític culpable de la situació actual. No obstant això, les circumstàncies en les quals viuen els Libanesos no han fet més que empitjorar, sent el país escenari de numerosos atracaments als bancs en les darreres setmanes.

En aquest article d’opinió de Silvia Valle, estudiant de Dret i Relacions Internaciionals, es destaquen els defectes del sistema sectari que regeix avui dia al Líban.

1era setmana de la sessió 51 del Consell pels Drets Humans

El 12 de setembre, es va inaugurar la sessió 51 del Consell dels Drets Humans que durarà fins al 7 d’octubre. El president, Federico Villegas, va realitzar un discurs introductori i informatiu per a la preparació de la sessió on anunciava l’agenda prevista, així com una sessió escacada per les nombroses resolucions que es discutiran. A més, també va recalcar que els reptes quant a drets humans són importants els 365 dies de l’any i és important, en el context actual malgrat les dificultats, que el Consell els tracti amb deteniment en ser el principal organisme multilateral de la comunitat internacional. Per inaugurar la sessió, l’Alta Comissionada per als drets, Nada Nashif, va declarar en el seu primer discurs la importància de l’acció concertada i multilateral que ajuda a aconseguir els estàndards dels drets humans per a societats més igualades. Durant aquesta primera setmana, s’han discutit diversos temes tots els dies de forma rigorosa mitjançant l’apretada agenda establerta. Aquí repassarem els punts més importants que han tractat:

El més destacat del segon dia, a més de les declaracions dels Estats membres, seria la continuació de la discussió sobre l’atmosfera de terror a l’Afganistan seguida d’un informe sobre el deteriorament dels drets humans a Nicaragua per culpa de diversos atacs a associacions.

El tercer dia va tractar temes més generals en lloc d’estudiar casos concrets als Estats, així que hi va haver discussions sobre la purificació de l’aigua, on es va dir que els Pobles Indígenes oferien pràctiques tradicionals importants i valuoses per millorar la crisi global d’aigua, així com un informe sobre l’impacte negatiu que podrien tenir les mesures coactives unilaterals en l’àmbit dels drets humans.

Es va destacar durant el quart dia el dret al desenvolupament més enllà del PIB focalitzant-se en la pau i el desarmament, així com mesures per respondre i recuperar-se del COVID-19 al nivell nacional. També es va parlar de les formes d’esclavitud contemporànies, i s’estima que més de 50 milions de persones pateixen esclavitud encara avui dia.

El cinquè dia, i l’últim de la primera setmana de sessió, es va expandir quant a Mecanismes Experts en el dret al desenvolupament que analitzava que la discriminació racial era una important barrera per poder operar aquest dret. D’altra banda, es va constatar també les diverses amenaces que suposa l’era digital al dret a la privacitat, que mai havia estat tan en risc a causa de la pirateria, a l’espionatge i a la vigilància massiva. A més, també s’han buscat noves alternatives per promocionar la veritat i la justícia a través d’actors no estatals en la justícia transicional.

L’excessiu compliment de les sancions és una amenaça per als drets humans

La relatora especial Alena Douhan manifesta en el seu informe temàtic més recent a la 51a sessió del Consell de Drets Humans que els drets humans podrien ser amenaçats per un excessiu compliment de les sancions.

L’experta independent fa referència a les sancions secundàries, és a dir, les que es deriven de sancions unilaterals imposades per certs països i que tenen per objecte que terceres parts -Estats, entitats comercials i particulars- comerciïn amb els països subjectes a les seves sancions. Les sancions secundàries, i l’amenaça d’aquestes mesures, s’estaven utilitzant per imposar sancions unilaterals contra Estats i sectors econòmics clau.

La relatora especial va destacar l’impacte de les sancions secundàries i l’excés de compliment en el subministrament d’ajuda humanitària i en les operacions dels agents humanitaris. Aquestes mesures provoquen que actors humanitaris hagin de recercar mètodes informals de transferències financeres i adquisicions, per tant, més costos i impediments operatius. Això suposa més risc i menys transparència.

Un exemple destacat de l’informe és la imposició de sancions unilaterals contra la Federació Russa al 2022 en ple conflicte amb Ucraïna, quan moltes grans empreses estrangeres van deixar de treballar amb entitats russes de la llista de sancions o inclús, amb totes les entitats russes independentment d’estar a la llista o no.

L’experta en drets humans assegura que les sancions secundàries i les seves consegüents sancions civils i penals, són il·legals. Prega que els Estats eliminin o minimitzin l’excés de compliment de les sancions unilaterals a través de la regulació, la legislació, i els incentius financers o d’altres. A les empreses i institucions financeres, es demana que adoptin un enfocament basat en els drets en la seva aplicació dels procediments de diligència deguda i que estableixin mecanismes per supervisar l’impacte del compliment i l’excés de compliment dels règims de sancions unilaterals sobre els drets humans.

Podeu accedir a l’article aquí: https://news.un.org/es/story/2022/09/1514351

Podeu accedir a l’informe complet aquí: https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G22/408/19/PDF/G2240819.pdf?OpenElement

La discriminació a la comunitat gitana a Espanya

La comunitat gitana ha estat present a Espanya per més de set segles. Al llarg de la seva història, aquesta comunitat ha patit discriminacions i marginalitzacions que han complicat la seva integració en la societat espanyola.

En aquest article d’opinió de Maria Kinder Lucas, estudiant de Relacions Internacionals, es ressalten els motius pels quals no s’està integrant de manera eficaç a aquesta comunitat i els aspectes a considerar a l’hora d’adoptar iniciatives que els concerneixin.

Ressorgiment del conflicte per Nagorno-Karabaj

Segons el Govern d’Erevan, Armènia ha sigut víctima d’una agressió militar per part de l’exèrcit d’Àzerbaidjan aquest passat dimarts, ressuscitant una vegada més el conflicte per la regió de l’Alt Karabakh.

La lluita per l’Alt Karabaj, situat a l’est d’Àzerdbaijan comença en 1988, quan el parlament del territori vota a favor de la unió amb armènia. En 1991, després de la celebració d’un referèndum d’independència, es crea un estat independent de majoria Armènia el qual no rep reconeixement internacional.

Durant les següents tres dècades, la confrontació ha sigut intermitent, fins a culminar amb la Segona Guerra de l’Alt Karabaj en 2020, durant la qual l’Azerbaidjan va recuperar gran part de l’enclavament.

La violenta escalada de la passada matinada del dilluns a dimarts era l’últim d’esperar després de l’alto el foc pactat en 2021 i suposa una perspectiva desesperançadora per a la comunitat internacional, la qual no pot arriscar-se a definir l’estatus quo de la regió.

Existeixen diversos actors involucrats; d’una banda, cal recordar el genocidi Armeni dut a terme en 1915 per part del govern otomà, el qual Ankara s’ha negat a reconèixer i que fins i tot avui dia és font de fricció entre tots dos països.

Per contra, l’afinitat entre Turquia i l’Àzerbaidjan no ha fet més que créixer després de la col·laboració energètica entre tots dos països, col·laboració que és a la seva mateixa vegada un factor d’interès per a la comunitat internacional, especialment per a la Unió Europea, que acaba de tancar un acord per a duplicar el subministrament de gas.

Malgrat que el joc geoestratègic dificulta la resolució del conflicte resulta imperatiu minimitzar els danys que ha causat el conflicte a través dels diversos mecanismes legals dissenyats per a la protecció dels drets humans del poble Armeni els quals s’estan veient una vegada més violats.

Des de l’ANUE instem a la comunitat internacional, especialment les Nacions Unides i la Unió Europea perquè exerceixin un paper fonamental, i que s’abandoni la neutralitat amb què ha afrontat el conflicte fins ara.

50 milions de persones encara pateixen esclavitud moderna

Segons un informe de les Nacions Unides, el treball i el matrimoni forçats han augmentat de manera important en els últims anys. 28 milions de persones pateixen feina forçada i 22 milions pateixen matrimonis forçats, són 10 milions de persones més que el 2016 que van patir esclavitud moderna, en la qual, les dones i els nens van ser els més vulnerables.

L’esclavitud moderna passa a gairebé tots els països del món i travessa línies ètniques, culturals i religioses. El treball forçós imposat per l’Estat representa el 14%, gairebé un de cada vuit, o 3,3 milions, són nens. Més de la meitat són en explotació sexual comercial. La situació no millora i ara l’Organització Internacional del Treball cerca regulacions i polítiques nacionals efectives.

Podeu accedir a l’article aquí:

https://news.un.org/en/story/2022/09/1126421

El desenvolupament humà cau en més d’un 90% de països

L’últim informe de l’ONU sobre desenvolupament humà, publicat dijous passat, adverteix que múltiples crisis estan frenant el progrés en el desenvolupament humà, que està reculant a la gran majoria dels països. Cinc coses importants que remarca són la primera caiguda de Drets Humans en tres dècades, el COVID-19 com a detonant d’una nova realitat, el nou complex d’incertesa, l’oportunitat que la incertesa pot portar, i la possibilitat de traçar un nou curs. Tot això implicaria implementar polítiques centrades en la inversió, des de les energies renovables fins a la preparació per a les pandèmies; assegurances, inclosa la protecció social, per preparar les nostres societats per als alts i baixos d’un món incert; i la innovació que ajuda els països a respondre millor als reptes que vinguin a continuació.

Podeu accedir a l’article i a l’informe aquí:

https://news.un.org/en/story/2022/09/1126121

El canvi climàtic té un impacte “en direcció a un territori inexplorat”, adverteix el Secretari General

“La ciència climàtica és clara: anem a la direcció equivocada”, declara un important informe de ciència climàtica de diverses agències de l’ONU, amb un enfocament en l’augment de les emissions de combustibles fòssils i l’augment dels gasos d’efecte hivernacle, ara en un nivell rècord, que corre el risc de frustrar els plans per reduir les temperatures globals i evitar una catàstrofe climàtica. Els experts asseguren que hi ha una probabilitat alta d’un “punt d’inflexió” climàtic i que els sistemes d’alerta primerenca han estat reconeguts com una mesura d’adaptació climàtica comprovada, efectiva i factible, que salva vides i multiplica per deu el retorn de la inversió.

Podeu accedir a l’article aquí:

https://news.un.org/en/story/2022/09/1126511

Els preus del menjar segueixen baixant segons la FAO

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), elspreus mundials dels aliments han caigut per cinquè mes consecutiu, però continuen sent gairebé un vuit per cent més alts que fa un any.  El seu últim índex de preus d’aliments mostra que els preus de cinc productes bàsics (cereals, oli vegetal, lactis, carn i sucre) van ser més baixos a l’agost que al juliol.  La FAO va dir que la caiguda dels preus dels cereals reflectia millors perspectives de producció a Amèrica del Nord i Rússia, i la represa de les exportacions des dels ports del Mar Negre a Ucraïna. Al juliol, el país, Rússia, Turquia i l’ONU van signar un acord històric per desbloquejar les exportacions de cereals d’Ucraïna enmig de la guerra en curs.

Podeu accedir a l’article aquí:

https://news.un.org/en/story/2022/09/1125971

Experts de les Nacions Unides asseguren que van ser violats els drets dels exdirigents del Parlament català

Al suspendre de funcions públiques els exmembres del govern i del parlament català abans que fossin condemnats després del polèmic referèndum d’independència el 2017, el Comitè de Drets Humans de l’ONU considera que Espanya va violar els seus drets polítics.

La Llei d’Enjudiciament Criminal només permet la suspensió de funcionaris quan són acusats de rebel·lió. No obstant això, van ser suspesos de les seves funcions com a parlamentaris el juliol del 2018, va reiterar el Comitè.  L’octubre del 2019, tots quatre van ser condemnats per sedició, delicte que no inclou l’element de violència, a diferència de la rebel·lió, i es van aixecar llavors les seves suspensions.

Podeu accedir a l’article aquí:

https://news.un.org/en/story/2022/08/1125862