Revista

  • L'Estat islàmic gihadista com a projecte despòtic

    Abril 2015
    L'islamisme polític és una manifestació específica de la interacció entre religió i política i, com a teoria, és una creació moderna que invoca fonts molt tradicionalistes. El ressorgiment islamista és una resposta primària a molts dels problemes del món musulmà, sent un fenomen més aviat recent que té els ulls girats cap al passat. Es basa en la interpretació més rigorista i extrema de l'Islam sunnita a partir dels criteris del wahhabisme i el salafisme i, avui dia, d'un enfrontament amb els Estats existents ha passat a reclamar-ne un estrictament congruent amb el seu fanàtic ideari. L'Estat islàmic semblaria el més "genuí" i és el que més rebuig suscita entre els oligàrquics governs de l'àrea i a Occident, d'aquí la seva popularitat entre amplis sectors socials radicalitzats. Anàlisi de Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona
     
  • El “comunisme capitalista” de Vietnam

    Gener 2015
    Així com per a molts dirigents polítics occidentals el comunisme nord-coreà o cubà són intrínsecament negatius, no així el xinès o el vietnamita. En aquests últims casos, l'absència de llibertats polítiques i democràcia pluralista queda del tot compensada perquè tots dos països han abraçat sense reserves "l'economia de mercat", el que ha afavorit extraordinaris intercanvis entre tots. Vietnam, en particular, és un cas d'especial interès perquè els dirigents comunistes cubans l'estan considerant ara -almenys en part- per anar introduint progressivament elements d'aquest model a l'illa caribenya. La veritat és que al Vietnam el capitalisme està florint en un règim nominalment comunista. Article de Cesáreo Rodríguez - Aguilera. Catedràtic de Ciència Política per la Universitat de Barcelona.

  • La Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques de 1961

    gener 2015
    S'han complert 50 anys de l'entrada en vigor de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques de 1961; el més important instrument normatiu de Dret diplomàtic, que ve a ser el dret processal de les relacions diplomàtiques. El que regula com s'estableixen relacions diplomàtiques entre dos Estats, o com es trenquen. En aquest mig segle de vida, la Convenció ha aconseguit tal rellevància que encara en els pocs Estats que no són part del tractat, les seves disposicions s'apliquen com a dret internacional consuetudinari. "La Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques de 1961: Un balanç als 50 anys de la seva entrada en vigor" està escrit per Carles Pérez-Desoy Fages, Diplomàtic i professor de Dret diplomàtic . 
  • Eleccions a Bòsnia i Hercegovina: Un país que no avança

    Octubre 2014
    El passat diumenge 12 d'octubre es van celebrar a Bòsnia i Hercegovina, per setena vegada des de la fi de la guerra (1992-1995), eleccions generals per elegir el govern de l'Estat i les cambres territorials. El debat es va focalitzar en la delicada economia del país, que ja registra un 40% d'atur. No obstant, aquestes eleccions no han suposat cap avenç cap a la unió política del país, al contrari, cada partit s'ha dirigit exclusivament a la seva comunitat ètnica i els moviments nacionalistes i independentistes han dominat tant entre els serbobosnians com entre els croats. 

  • "Veritat i justícia: assignatures pendents d'Espanya segons l'ONU en relació als crims de la Guerra Civil i del Franquisme"

    Octubre 2014
    En menys d'un any, Espanya ha rebut la visita de dos mecanismes especials de protecció de drets humans de les Nacions Unides. Aquestes responen en gran mesura a la pressió de la societat civil, en veure que l'Estat espanyol ni investiga ni estableix la veritat sobre les atrocitats comeses en el passat. Anàlisi de la situació escrit per Elisenda Calvet Martínez, professora de Dret Internacional, Universitat de Barcelona.

  • L'autodeterminació d'Escòcia

    Octubre 2014
    Anàlisi del procés viscut pel Regne Unit que va portar a la celebració del referèndum sobre la independència d'Escòcia, el passat 18 de setembre. Escrit per Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de Ciència Política per la Universitat de Barcelona.

  • Les Nacions Unides davant l'huracà de sang i foc a la Franja de Gaza

    Julio 2014
    L'ofensiva militar israeliana a la franja de Gaza iniciada fa unes setmanes ha posat de nou en l'actualitat mediàtica, pel nombre de víctimes mortals i la immensa desolació que ha provocat, un conflicte permanentment situat a primera línia de la actualitat internacional des de fa gairebé setanta anys. Anàlisi de Xavier Pons Rafols, catedràtic de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona.
     

  • Les Nacions Unides i l'accés humanitari a Síria: massa poc, massa tard

    Juliol 2014

    L'agreujament recent de la situació en el conjunt d'Orient Mitjà no ens pot fer oblidar ni emmascarar un dels conflictes més violents en aquest escenari geogràfic com és el de la guerra civil de Síria. En una mica més de tres anys de conflicte armat han mort a Síria més de 150.000 persones, inclosos més de 10.00 nens, més de 2.800.000 persones s'han hagut de refugiar-se en altres països, més de 6.400.000 persones són desplaçats interns, molts d'ells en zones de difícil accés o assetjades. Anàlisi de Xavier Pons Rafols, catedràtic de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona.
  • Eleccions europees: ¿per què el populisme?

    Juny 2014
    Uns dels resultats més cridaners de les eleccions europees de maig de 2014 ha estat l'auge de la dreta radical populista, no per esperada, menys inquietant. Encara que no hi ha una relació directa de causa-efecte, la triple crisi que afecta la Unió Europea ha incidit en bona mesura aquest fenomen. Anàlisi de Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de Ciència Política per la Universitat de Barcelona. 

Pàgines