Revista

  • Lliçons de Palmira

    Imatge de l'Arc de Triomf de Palmira abans i despés de ser destruït . Foto : Joseph Eid (AFP)
    Maig 2016
    Article ANUE. Carles Pérez-Desoy i Fages. Diplomàtic.
     
    Ens hem de quedar plegats de braços veient com es destrueixen Vestigis tan valuosos com els de Palmira, o, Anteriorment els Budes de Bamiyan pels Talibans o el museu arqueològic de Bagdad? No es pot fer res per impedir la destrucció del llegat cultural i històric de la Humanitat? No hi ha Instruments jurídics per combatre aquesta barbàrie destructiva? La resposta no és fàcil. Com veurem a continuació, sí hi ha eines jurídiques, però són d'abast limitat i en general de difícil aplicació, degut al fet que en certa manera han quedat obsoletes com a conseqüència dels Canvis registrats en el " modus operandi " dels contendents moderns.
  • El gobierno de Viktor Orbán, una vergüenza para Europa

    La tan grave crisis europea por la acogida de refugiados, en su mayoría sirios que huyen de la atroz guerra que asola su país, ha puesto de relieve una vez más dos cosas: 1º, la endeblez de la Unión Europea (UE); y 2º, la anomalía de su socio húngaro. Al margen del crónico problema estructural comunitario, lo más negativo ha sido constatar la intolerable actitud del Gobierno de Viktor Orbán que ha acabado cerrando parte de sus fronteras, ha construido una valla espinada en los límites con Serbia y ha forzado las excepciones del tratado de Schengen (una de las mejores conquistas comunitarias) que ahora está en serio peligro. Os invitamos a leer este interesante análisis elaborado por el catedrático de Ciencia Política Cesáreo Rodríguez-Aguilera.

     

  • Què és el dret d'asil?

    Eulàlia Pascual, advocada del Col·legi Penal Internacional, analitza el dret a l'asil i les seves conseqüències. Amb la crisi dels refugiats afectant bona part dels països d'Europa, és el millor moment per analitzar què significa ser un asilat, com s'aconsegueix aquest estatus i les conseqüències que té en els diferents territoris la condició d'asilat. A més, repassem què diu la legislació internacional al voltant d'aquest tema.

  • L'Estat islàmic gihadista com a projecte despòtic

    Abril 2015
    L'islamisme polític és una manifestació específica de la interacció entre religió i política i, com a teoria, és una creació moderna que invoca fonts molt tradicionalistes. El ressorgiment islamista és una resposta primària a molts dels problemes del món musulmà, sent un fenomen més aviat recent que té els ulls girats cap al passat. Es basa en la interpretació més rigorista i extrema de l'Islam sunnita a partir dels criteris del wahhabisme i el salafisme i, avui dia, d'un enfrontament amb els Estats existents ha passat a reclamar-ne un estrictament congruent amb el seu fanàtic ideari. L'Estat islàmic semblaria el més "genuí" i és el que més rebuig suscita entre els oligàrquics governs de l'àrea i a Occident, d'aquí la seva popularitat entre amplis sectors socials radicalitzats. Anàlisi de Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona
     
  • El “comunisme capitalista” de Vietnam

    Gener 2015
    Així com per a molts dirigents polítics occidentals el comunisme nord-coreà o cubà són intrínsecament negatius, no així el xinès o el vietnamita. En aquests últims casos, l'absència de llibertats polítiques i democràcia pluralista queda del tot compensada perquè tots dos països han abraçat sense reserves "l'economia de mercat", el que ha afavorit extraordinaris intercanvis entre tots. Vietnam, en particular, és un cas d'especial interès perquè els dirigents comunistes cubans l'estan considerant ara -almenys en part- per anar introduint progressivament elements d'aquest model a l'illa caribenya. La veritat és que al Vietnam el capitalisme està florint en un règim nominalment comunista. Article de Cesáreo Rodríguez - Aguilera. Catedràtic de Ciència Política per la Universitat de Barcelona.

  • La Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques de 1961

    gener 2015
    S'han complert 50 anys de l'entrada en vigor de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques de 1961; el més important instrument normatiu de Dret diplomàtic, que ve a ser el dret processal de les relacions diplomàtiques. El que regula com s'estableixen relacions diplomàtiques entre dos Estats, o com es trenquen. En aquest mig segle de vida, la Convenció ha aconseguit tal rellevància que encara en els pocs Estats que no són part del tractat, les seves disposicions s'apliquen com a dret internacional consuetudinari. "La Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques de 1961: Un balanç als 50 anys de la seva entrada en vigor" està escrit per Carles Pérez-Desoy Fages, Diplomàtic i professor de Dret diplomàtic . 
  • Eleccions a Bòsnia i Hercegovina: Un país que no avança

    Octubre 2014
    El passat diumenge 12 d'octubre es van celebrar a Bòsnia i Hercegovina, per setena vegada des de la fi de la guerra (1992-1995), eleccions generals per elegir el govern de l'Estat i les cambres territorials. El debat es va focalitzar en la delicada economia del país, que ja registra un 40% d'atur. No obstant, aquestes eleccions no han suposat cap avenç cap a la unió política del país, al contrari, cada partit s'ha dirigit exclusivament a la seva comunitat ètnica i els moviments nacionalistes i independentistes han dominat tant entre els serbobosnians com entre els croats. 

  • "Veritat i justícia: assignatures pendents d'Espanya segons l'ONU en relació als crims de la Guerra Civil i del Franquisme"

    Octubre 2014
    En menys d'un any, Espanya ha rebut la visita de dos mecanismes especials de protecció de drets humans de les Nacions Unides. Aquestes responen en gran mesura a la pressió de la societat civil, en veure que l'Estat espanyol ni investiga ni estableix la veritat sobre les atrocitats comeses en el passat. Anàlisi de la situació escrit per Elisenda Calvet Martínez, professora de Dret Internacional, Universitat de Barcelona.

  • L'autodeterminació d'Escòcia

    Octubre 2014
    Anàlisi del procés viscut pel Regne Unit que va portar a la celebració del referèndum sobre la independència d'Escòcia, el passat 18 de setembre. Escrit per Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de Ciència Política per la Universitat de Barcelona.

Pàgines