• Experts de l'ONU insten atendre demandes sobre desapareguts a Espanya

    Espanya ha d'assumir un paper més actiu en l'atenció de les demandes de familiars de milers de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura. Així ho van afirmar el 30 de setembre els experts del Grup de Treball de l'ONU sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries en concloure la seva visita de set dies. Van observar que "des del retorn a la democràcia s'han donat tímides passes per assegurar la veritat, la justícia, la reparació i la memòria enfront de les desaparicions forçades comeses durant la Guerra Civil i la dictadura".

    Els experts van puntualitzar que els avenços s'han aconseguit gràcies a iniciatives impulsades per familiars de les víctimes, per la societat civil i per algunes institucions estatals, principalment en certes comunitats autònomes. Per aquest motiu, els experts han subratllat que "l'Estat hauria d'assumir la seva responsabilitat per assegurar que aquestes iniciatives siguin part d'una política comprensiva, coherent i permanent".

    Van lamentar "la situació d'impunitat" per a aquests casos. Van afegir que no hi ha cap investigació judicial efectiva en curs ni cap persona condemnada. En aquest sentit, han indicat que el pas del temps i l'avançada edat de molts dels testimonis i familiars converteixen en urgent que l'Estat atengui aquestes demandes.

    Finalment, destacar el limitat abast de la Llei de Memòria Històrica, la vigència de la Llei d'Amnistia, l'absència d'un delicte autònom de desaparició forçada, la manca d'un pla nacional de recerca de persones desaparegudes i la manca d'una llei de accés a la informació.

  • Feminicidi i Drets Humans

    El 17 de setembre a Ginebra, la Federació Mundial d'Associacions per a les Nacions Unides (WFUNA), en col·laboració amb l'ANUE i Small Arms Survey, va organitzar un acte paral·lel a la 24a sessió del Consell de Drets Humans sobre el tema Feminicidi i Drets Humans. Davant d'uns 40 delegats, els panelistes van informar l'audiència sobre els reptes actuals a l'entorn del feminicidi al món.

    + informació

  • Síria: legalitat i justícia internacional

    Article d'Eduard Sagarra, president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya

    Legalitat internacional i justícia internacional

    En el dramàtic i sagnant assumpte de Síria, amb un sentiment d’impotència com a persones que voldríem defensar les persones, i davant de la posició de l’ONU, els Estats Units, França, Rússia o Xina, ens enfrontem –a títol individual i com a societat– a haver de  considerar  quina és la decisió correcta entre les diverses possibilitats: i) Intervenció en defensa dels drets humans, ii) càstig col·lectiu o judicial, iii) sanció a un govern per la vulneració d’un tractat o, iv) represàlies internacionals, però sense canviar la situació i observant la guerra civil.

    Tots plegats tenim un conjunt de sentiments, que és molt difícil d’expressar, i que ens porta a una esquizofrènia. Ja que el cor i les terribles imatges (de nens assassinats impunement) ens farien acceptar una immediata acció multilateral o, si això no fos possible, admetre (a contracor) una acció militar adequada i limitada unilateral dels Estats Units i algun altre país. Aquesta acció, al cap i a la, la podríem considerar justa, aplicant el “dret i deure d’intervenir” tenint com a paràmetre la defensa de la població i la defensa dels drets de milions de persones indefenses que no tenen altre ajut exterior ni interior. Només tenen la sortida del refugi en un altre país veí o que s’arrisquin a morir en mans del govern o dels opositors (insurrectes).

    La raó legalista i el nostre coneixement del dret ens fa analitzar la situació amb una lectura des del dret internacional humanitari i del dret internacional general. Des d’aquesta perspectiva, la legalitat internacional que sustenta la sanció multilateral al règim Síria (però, en definitiva, a l’estat i a la seva població) passa, necessàriament, per l’ONU. Recordem que la intervenció multilateral a Irak per part dels EEUU i els seus aliats (entre ells l’Espanya governada pel Sr Aznar), va ésser una intervenció il·legal, ja que no tenia cap suport jurídic sinó meres sospites d’armes d’abast nuclear.

    Perquè l’ONU actuï, cal molt de temps, diners i unanimitat del 5 membres del Consell, que ja es veu que no cediran en les seves respectives zones d’influència. L’altra via dins de la legalitat seria que els Estats demandessin els causants de l’ús prohibit d’armes químiques (quina contradicció dir que hi ha armes bones i armes dolentes!), al Tribunal Internacional de Justícia, que és un dels òrgans principals de les Nacions Unides amb seu a La Haia. Aquesta via no només és llarguíssima, sinó que la sentència, quan arribés, ja no tindria cap mena d’eficàcia, perquè segurament els culpables ni “hi serien ni se’ls esperaria”.

    La legalitat imposada pels Estats en el Dret Internacional i la justícia que tots reclamen davant la impotència de la mort inexplicable per culpa d’idearis, religions o tràfic d’armes, ens semblen incompatibles. Ho són?Cal que la justícia es basi en la legalitat, però tenint en compte que el més important són els ciutadans, la gent i els seus drets. Si no ens ho creiem, anem malament.

  • Declaració de la FMANU sobre Síria: La inacció no és una opció

    En la 207a  reunió del Comitè Executiu de la Federació Mundial d'Associacions per a les Nacions Unides -del qual l'ANUE en forma part- es va fer pública el 9 de setembre una declaració sobre els últims esdeveniments a Síria en el que assenyala que "la inacció, simplement no és una opció". La FMANU assegura sentir-se profundament dolguda pel fracàs del Consell de Seguretat per assumir la seva responsabilitat com estipula la Carta de les Nacions Unides. Insisteix que qualsevol decisió ha de respectar el dret internacional -especialment en quant a l'us de la força-, i en la importància d'esperar els resultats dels inspectors d'armes químiques, a la vegada que treballar en aconseguir una acció multilateral. En aquest sentit, demana al Consell de Seguretat que porti el cas de les armes químiques a la Cort Penal Internacional, així com que declari un embargament d'armes immediat.

    Podeu veure el text íntegre aquí

  • Drets humans art i debat 4: Drets Humans i Poesia.

    L'ANUE inicia aquest cicle d'estiu amb una sèrie de conferències i debats al voltant de l'art en totes les seves manifestacions i la seva vinculació amb els drets humans. Per aquest motiu, hem programat aquestes quatre sessions en un espai de l'Associació que volem potenciar aquesta temporada com un punt de trobada per compartir idees i reflexions en un entorn distés i relaxat.

    Quarta conferència. Dijous 11 de juliol, de19h a 20'30h

    Drets Humans i Poesia. Amb Carles Duarte, poeta.

    Associació per a les Nacions Unides a Espanya
    Via Laietana 51, entl. 3a
    Tel. 933013990 info@anue.org
    Es prega confirmació. Places limitades

Pàgines