• Dia Metereològic Mundial (23 de març)

    El 23 de març l'ONU celebra el Dia Meteorològic Mundial. Tot i que la gran part del temps no ens adonem el clima, l'aigua i el temps són molt importants en el nostre món. La combinació de totes és molt important per a la nostra salut i benestar, sense una bona condició d'alguna d'elles no podríem viure o no de la manera adequada. 

    Descarregar article ANUE.

     

  • DIA MUNDIAL DE L’AGUA- 22 DE MARÇ 2017

    L’any 1993 l'Assemblea General de les Nacions Unides van adoptar la resolució A/RES/47/193, des de llavors celebrem el 22 de març el dia mundial de l'Aigua. Any rere any aprofitem aquesta commemoració per organitzar esdeveniments que tracten de fomentar la consciència pública sobre el valor que aquest element té per a la vida i la necessitat de la seva protecció i conservació. Entre lloances i apologies, aquest dia també serveix per revifar els debats entorn a la seva gestió.

     
    Actualment són molts els reptes que enfrontem com a societat relacionats amb els recursos hídrics. Reptes com proveir a la població mundial, seguir desenvolupant-nos alhora que es mitiga l'estrès hídric, assegurar la qualitat d'aigua i potenciar l'energia hidroelèctrica entre d’altres. En la línia de la lluita per la Sostenibilitat, l'aigua segueix sent OPORTUNITAT i la nostra conducta DECISIVA.      
     
    Aquest any el lema “Aigües residuals”, ens permet anar més enllà del reconeixement de la seva importància, perquè apunta directament a la responsabilitat individual i col·lectiva en aquest tema.      
    Les Nacions Unides van aprovar al setembre de 2015 l'Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030 i els seus 17 objectius. Aquests s'han establert per estimular accions en esferes d'importància cabdal com són les persones, la prosperitat, la pau i el planeta, i per a cadascuna d'aquestes esferes, l'aigua resulta un tema prioritari. Així, l’ODS 6 ens insta a garantir no només la seva disponibilitat, si no també la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots i totes.  
     
    Aquells que cerquem la sostenibilitat tenim molta feina  a fer i molts obstacles que superar. De moment no tenim raons per presumir tenint en compte que el 80% de les aigües residuals s'aboquen a mars i rius sense ser tractades convenientment.
    L'incompliment reiterat de la directiva sobre el tractament de les aigües residuals no és un secret. Podem consultar multitud d'informes i veure què països compleixen més les normes i quins menys, com si d'una opció es tractés. Volem seguir tolerant aquestes faltes de respecte?
    Les aigües superficials com rius i mars tenen una capacitat limitada per recuperar-se dels impactes negatius de l'activitat humana. Som conscients de la limitada capacitat depuradora dels mars?          
    En aquest sentit, la Directiva 2006/7/CE del Parlament europeu i el Reial decret 1341/2007 relatius a la gestió de la qualitat de les aigües de bany, subratllen tant el deteriorament ambiental com els riscos per a la salut induïts per les aigües fecals abocades en els medis aquàtics.        
    S'estima que almenys 1.800 milions de persones al món utilitzen una font d'aigua potable que està contaminada amb matèria fecal, per no parlar de l'impacte en els ecosistemes que produeix l'alteració química de l'aigua.
     
    Portem més de vint anys celebrant aquest dia i més de vint anys, moltíssims més, actuant en perjudici del planeta i les persones. Hem tingut temps més que suficient per reflexionar. Ara hem d'exigir que la política comunitària de medi ambient protegeixi, defensi i gestioni aquest recurs natural com cal.          
     
    Al marge d'aquesta necessària denúncia, cadascun de nosaltres ha de responsabilitzar-se de la seva aportació a aquests desastrosos fets. És molt còmode esperar que s'implantin mesures i polítiques menys permissives i més sostenibles, i és fàcil caure en el parany de pensar que aquesta és l'única solució. Cadascun de nosaltres té a les seves mans millorar la situació.        
    D'acord amb això, no podem ignorar que una forma simple i efectiva d'evitar la contaminació i reduir el cost i volum dels tractaments, és no produir tantes aigües residuals. I en això tots i totes podem i hem de col·laborar.          
     
    Avui serà relativament fàcil enrecordar-se dels consells que ens donaven a l'escola per reduir la despesa d'aigua, com el ja clàssic “tanca l'aixeta mentre et rentes les dents”, o per reutilitzar l'aigua en les nostres llars en condicions de seguretat.
    Però hem de reduir el malbaratament dels recursos hídrics diàriament, no hi ha prou amb actuar avui. Per això avui, dia mundial de l'aigua, podria ser una bona idea fixar-nos metes individuals relacionades amb el bon ús d'aquest bé, i celebrar el nostre compromís.
    Seria terriblement trist i inefectiu que aquest dia sigui l'únic en tot l'any en què valorem el que tenim.
     
  • L'ombra del racisme és allargar davant la crisi migratòria

    El dia 21 de març de cada any se celebra el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. Però ¿què és el que realment se celebra en aquest dia? Molt es parla sobre la lluita contra el racisme, però les accions continuen concentrades en molt poques mans. Seria fals afirmar que hi ha hagut una reducció en els actes de discriminació els darrers anys. Per contra, el racisme és un fenomen que s'ha anat normalitzant amb el temps i això cal aturar-ho.
     

    Segons l'exsecretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, aquest dia "és una oportunitat per renovar el nostre compromís de construir un món de justícia i igualtat en el qual no hi hagi la xenofòbia ni la intolerància. Hem d'aprendre les lliçons de la història i reconèixer el greu dolor produït per culpa la discriminació racial ". Paraules que poc representen la realitat de milers de migrants que diàriament es veuen enfrontats a situacions discriminatòries que vulneren tant els drets humans com la seva dignitat.
     
    Es podria dir que ens trobem davant d'una de les pitjors crisis migratòries des de la Segona Guerra Mundial. Situació que ha desencadenat una onada de racisme injustificat i l'aparició de centenars de discursos que inciten a l'odi i a la violència. Mentre que institucions com l'ONU intenten combatre i eradicar aquest problema, personatges públics i influents arreu del món s'han dedicat a potenciar la discriminació racial i la xenofòbia a través dels seus discursos polítics.
     
    En el cas del Sr. Trump, actual president dels EUA, el perill del seu discurs va més enllà de les paraules, ja que el poder que li ha atorgat gran part dels ciutadans d'aquest país li confia l'autoritat per prendre mesures discriminatòries que posen en perill els drets i les llibertats dels que se'ls anomenen com els "altres que comporten un perill extrem anomenat terrorisme" i "aquells que porten problemes com les drogues, la criminalitat i les violacions a través de les fronteres". El perill d'aquest discurs és encara més greu quan occident també comença a legitimar-lo, tal com hem vist darrerament amb les diferents campanyes i propostes fetes per candidats i polítics europeus.
     
    Clarament ens trobem davant d'una situació descontrolada i progressiva que requereix un alt nivell de compromís entre els ciutadans, els estats i les organitzacions internacionals per posar fi a aquestes conductes racistes i a aquests discursos xenòfobs que seguiran reproduint-se en el col•lectiu social fins que no es portin a terme les mesures corresponents.
     
    Aquesta data hauria de ser utilitzada per a fer una crida d'atenció a tots aquells individus, institucions o organitzacions que s'han dedicat a promoure actituds racistes i intolerants a través dels seus discursos i accions. Hem de pressionar els governs perquè promoguin campanyes educatives orientades a donar suport als valors com la tolerància, l'empatia i la solidaritat, així com desautoritzar l'ús d'estereotips negatius sobre els migrants.
     
    Un no neix racista, el racisme s'aprèn, es transmet i es reprodueix culturalment. La discriminació racial és un vici que ens afligeix a tots, i és responsabilitat nostra nosaltres posar-li final. Si realment desitgem un canvi, hem de deixar de donar suport als discursos d'incitació a l'odi racial i avançar cap a una concepció més humanista i menys discriminatòria com la que esperem tenir en un futur pròxim.
     
    -----------------------------------------------------
     
  • ARTICLE DIA INTERNACIONAL DE LA FELICITAT

    20 març 2017

    El dia 28 de juny de 2012, les Nacions Unides mitjançant resolució de l'Assemblea General, va instituir la commemoració el 20 de març com a Dia Internacional de la Felicitat per tal de reconèixer el paper important que exerceix la felicitat en la vida de les persones de tot el món. Durant aquest dia s'insta els Estats membres promoure polítiques públiques que incloguin la importància de la felicitat i el benestar en la seva aposta pel desenvolupament. En efecte, una de les fites d'aquesta commemoració és la de conscienciar els governs que el creixement econòmic per si sol no és suficient per garantir la "felicitat" d'un país i que un desenvolupament més equitatiu, equilibrat i sostenible permetria eradicar la pobresa i assegurar el benestar de tots els pobles.

     
    En un món tan convulsiu en el qual ens trobem ens preguntem, quin és l'estat actual de la felicitat? No hi ha dia que els mitjans de comunicació ens informen sobre catàstrofes humanitàries o mediambientals, sobre conflictes armats o violacions dels drets humans que per desgràcia segueixen a tot el món.
     
     En aquest context mundial on les desigualtats no deixen d'augmentar, Podem considerar que vivim en un món feliç? De què depèn la felicitat mundial?
    La noció de desigualtats és un concepte que està en el centre del debat internacional des de la crisi de 2008 i les seves conseqüències han recreat les condicions d'una bretxa de la riquesa entre els que tenen els mitjans per protegir-se a si mateix i els que no els tenen.
     
    Cadascú és responsable de la felicitat col•lectiva. Cada un de nosaltres podem contribuir a millorar les condicions socials de tots. Sent més generosos, en donar del nostre temps a una causa social o en petits actes de generositat en la nostra vida quotidiana com ara deixar el nostre seient a una persona gran en els transports o comprar alguna cosa de menjar a una persona sense llar.
     
    No obstant això, la qüestió de la felicitat també depèn de les polítiques públiques promogudes pels nostres Estats i el compromís d'aquests és fer efectives condicions de vida, de treball, de salut i d'educació convenients. Per tant, És realment possible aconseguir la felicitat en benefici del desenvolupament de tots els països?
     
    Les Nacions Unides amb la celebració d'aquest dia, convida a totes les persones, de qualsevol edat, de qualsevol nacionalitat i origen, a participar col•lectivament en la recerca d'una "vida millor" per a tots i en millorar les condicions de vida de tots, subratllant la rellevància de la felicitat i el benestar com aspiracions universals dels éssers humans i la importància de la seva inclusió en les polítiques de govern.
     
    El 2015, les Nacions Unides van adoptar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible té com a objectius el de posar fi a la pobresa, reduir la desigualtat i protegir el nostre planeta. El dia internacional de la felicitat s'inscriu en el marc d'aquest nou programa de desenvolupament sostenible. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són una nova eina i corresponen a una veritable oportunitat d'aconseguir l'anhelada felicitat del món sencer però per a això, cal molta voluntat política.
  • Reptes i oportunitats del moviment sindical per influenciar l’assoliment del treball digne al món a través de l’acompliment del ODS 8

    El passat dia 17 de febrer, el president d’ANUE, Eduard Sagarra,  va impartir la conferència inaugural del seminari “Reptes i oportunitats del moviment sindical per influenciar l’assoliment del treball digne al món a través de l’acompliment del ODS 8”, organitzat per Comissions Obreres de Catalunya.

    L’acte va estar inaugurat per Richard Bellera , secretari d’internacional, migracions i cooperació i president de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya, seguidament Eduard Sagarra va parlar dels ODS en el marc de les Nacions Unides i la seva  implementació.P

    Posteriorment es va focalitzar l’atenció en la relació del treball digne i l’ODS 8, i  va celebrar-se  una taula rodona sobre “El treball digne com a mitjà de justicia social. Implementació a nivel internacional”.

    Va tancar l’acte Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya.
     
  • Seminari “Vulnerabilitat urbana i Drets Humans – Els nous reptes de la cooperació entre ciutats”.

    L’Associació de les Nacions Unides i la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, organitzen el proper 24 de febrer el Seminari “Vulnerabilitat urbana i Drets Humans – Els nous reptes de la cooperació entre ciutats”. Aquest tindrà lloc a la Sala Plató del Mati Manning (C/ Montalegre nº 7, Barcelona) de 9.30h a 14.00h. Descarregar programa.

    Avui en dia, l'atur i la precarietat laboral, els assentaments irregulars sense serveis bàsics, la contaminació i la insalubritat de l'espai públic, la desigualtat i l'exclusió social i la delinqüència, entre d'altres, són aspectes que fan de la ciutat un lloc insostenible i vulnerable, on bona part de la seva població viu en desavantatge.

    L'any 1966 Nacions Unides va aprovar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i del Pacte Internacional del Drets Econòmics Socials i Culturals, coneguts com els Pactes de Nova York. El primer acord internacional fa referència a l'espai de llibertat de les persones i la seva participació en la vida social i política. El segon estableix els anomenats DESC, molts dels quals tenen una especial significació en el desenvolupament sostenible de les ciutats: com el dret a un habitatge digne, el dret a l'aigua i al sanejament, el dret a la seguretat i a gaudir de l'espai públic, el dret al treball i a un desenvolupament econòmic sostenible, entre d'altres.

    L'any 2015 aquests drets humans es veuen actualitzats amb l'aprovació de l'Agenda 2030. Aquest nou marc de governança mundial estableix 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en l'àmbit econòmic, social i ambiental i posa de manifest els problemes als que fan front les ciutats. En aquest sentit, l'ODS nº 11 fa referència a la necessitat d'assolir "ciutats i assentaments humans inclusius, segurs, resilents i sostenibles", objectiu que cobra força amb l'aprovació de la Nova Agenda Urbana el passat mes d'octubre a Quito.

    Durant el seminari coneixerem més a fons alguns d'aquests drets que es veuen vulnerats en l'àmbit urbà i s'exposarà la manera d’incorporar els ODS en els projectes de cooperació entre ciutats mitjançant experiències pràctiques, sense oblidar la responsabilitat dels governs locals a l’hora de facilitar la vinculació dels ciutadans amb els afers públics per tal esdevinguin persones apoderades i actives i contribueixin a l'èxit de les actuacions. L’any 2017 ha estat declarat per les Nacions Unides com l’any internacional del turisme sostenible pel desenvolupament, per aquest motiu també parlarem dels projectes de cooperació relacionats amb aquest àmbit i la vulneració de drets que poden experimentar els residents en les ciutats si no hi ha una bona planificació d’aquesta política pública.

Pàgines