Pedro Sánchez a la 73 Assemblea General de la ONU

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El debat general de la 73 Assemblea General de les Nacions Unides va tenir lloc a Nova York entre el dia 18 de setembre i l’1 d’octubre. El debat va ser obert pel Secretari General de les Nacions Unides Antonio Guterres, qui va establir com a màxima prioritat trobar solució al que va denominar “trastorn de dèficit de confiança”, referint-se al fet que el món viu una completa falta de confiança, tant en les institucions, com en els Estats. Per tant, va considerar prioritari reconstruir aquesta confiança perduda. I per recuperar-la, segons les seves paraules, és necessari revitalitzar el projecte de multilateralisme.

El Secretari General va donar pas a la Presidenta de L’Assemblea General, María Fernanda Espinosa, qui en el seu discurs va establir les set prioritats de l’Assemblea General: la igualtat de gènere i l’apoderament de la dona; la implementació d’acords globals per a migració i refugiats; la creació de treball digne; la protecció del medi ambient; el compromís social i polític per a les persones amb discapacitat; la revitalització de les Nacions Unides, i el manteniment de la pau i seguretat. Aquestes prioritats van marcar la temàtica dels discursos dels caps d’Estat doncs son, com va expressar la presidenta, amenaces i reptes globals.

El dia 27 de setembre va intervenir el President del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez Pérez-Castejón, que va deixar clar el ferri compromís d’Espanya amb l’organisme de les Nacions Unides i els seus objectius. En el seu discurs, el president va aconseguir abordar la majoria de reptes globals com el canvi climàtic, la pobresa, la igualtat de gènere, la crisi migratòria i de refugiats, la seguretat –posant l’èmfasi en el terrorisme-, i fins i tot la reforma del sistema de les Nacions Unides – fent-se ressò de la iniciativa franc-mexicana per a la restricció de l’ús del vet en cas d’atrocitats-.

El president va assenyalar com una de les majors injustícies dels nostre temps la desigualtat entre homes i dones, i va subratllar la importància d’establir un full de ruta global per eradicar qualsevol forma de desigualtat cap a la dona, en la qual Espanya mostraria el seu compromís inequívoc. De la mateixa manera, va voler recalcar la necessitat d’aconseguir la igualtat de gènere en el lideratge com a exemple per a les societat, senyalant que el seu Govern està format en un 60% per dones. Així mateix, va voler felicitar al Secretari General per haver aconseguit la paritat de gènere en l’equip directiu per primera vegada en la història de les Nacions Unides.

I, malgrat tractar cadascun dels reptes amb la mateixa importància, el tema central del discurs va ser la crisi migratòria i de refugiats. El president va assenyalar la importància d’assumir el repte amb una distribució equitativa de la responsabilitat, i va ser molt perseverant en assenyalar que resoldre o mitigar la crisi de refugiats és un imperatiu moral de tots els governs. A més, va voler subratllar que a Espanya, malgrat ser un els països europeus que més ha sofert les conseqüències de la crisi econòmica, la gran majoria de la societat no ha donat l’esquena a la tragèdia migratòria i no s’ha deixat radicalitzar pel discurs xenòfob que aflora a cada vegada més països. El president va recordar la història de la població espanyola, una història de migrants i refugiats, per entendre que la societat d’avui no oblida el seu passat i per això actua de manera solidaria enfront de la crisi migratòria. Com a mostra de la seva comesa, va recordar a l’Assemblea General que el Govern espanyol va acollir un vaixell a la deriva amb 630 éssers humans –“l’Aquarius”-, i va assenyalar que la motivació no estava només relacionada amb el compliment de la legislació internacional, sinó també amb entendre el problema com una obligació moral.


 

Pedro Sánchez es va reafirmar en les comeses de les Nacions Unides i la Unió Europea, organitzacions que van néixer de la victòria contra el racisme i la tirania. Per això va voler assenyalar que ,–malgrat la narrativa excloent que vol inundar el discurs públic sobre la migració amb un discurs xenòfob-, la migració té aspectes positius dels quals és possible beneficiar-se si es treballa. A més, va indicar que l’aspiració hauria de ser que la migració sigui una lliure elecció i mai una necessitat. Malgrat entendre la migració com quelcom positiu no va dubtar a assenyalar la necessitat d’abordar les seves causes profundes: pobresa, degradació ambiental, absència d’oportunitats, etc. Sens dubte, el discurs del president no només va ser la contraposició del discurs excloent del president dels Estats Units, Donald Trump, sinó també un espai d’esperança contra els discursos xenòfobs.

El cap de Govern va llançar un clar missatge a l’Assemblea General de les Nacions Unides, els problemes globals que ens amenacen a tots per igual no es resolen transformant les societats en societats tancades on regni el nacionalisme –perquè coneixem cap a on ens condueixen- sinó en la necessitat de forjar un nou lideratge global basat en la cooperació, el consens i el multilateralisme. Només així, liderant amb l’exemple, les Nacions Unides podran superar l’escepticisme de les noves generacions –que veuen les Nacions Unides com un vell òrgan només visible pels seus passats assoliments- i podran forjar amb força i determinació el futur.

El debat general de la 73 Assemblea General de les Nacions Unides va tenir lloc a Nova York entre el dia 18 de setembre i l’1 d’octubre. El debat va ser obert pel Secretari General de les Nacions Unides Antonio Guterres, qui va establir com a màxima prioritat trobar solució al que va denominar “trastorn de dèficit de confiança”, referint-se al fet que el món viu una completa falta de confiança, tant en les institucions, com en els Estats. Per tant, va considerar prioritari reconstruir aquesta confiança perduda. I per recuperar-la, segons les seves paraules, és necessari revitalitzar el projecte de multilateralisme.

El Secretari General va donar pas a la Presidenta de L’Assemblea General, María Fernanda Espinosa, qui en el seu discurs va establir les set prioritats de l’Assemblea General: la igualtat de gènere i l’apoderament de la dona; la implementació d’acords globals per a migració i refugiats; la creació de treball digne; la protecció del medi ambient; el compromís social i polític per a les persones amb discapacitat; la revitalització de les Nacions Unides, i el manteniment de la pau i seguretat. Aquestes prioritats van marcar la temàtica dels discursos dels caps d’Estat doncs son, com va expressar la presidenta, amenaces i reptes globals.

El dia 27 de setembre va intervenir el President del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez Pérez-Castejón, que va deixar clar el ferri compromís d’Espanya amb l’organisme de les Nacions Unides i els seus objectius. En el seu discurs, el president va aconseguir abordar la majoria de reptes globals com el canvi climàtic, la pobresa, la igualtat de gènere, la crisi migratòria i de refugiats, la seguretat –posant l’èmfasi en el terrorisme-, i fins i tot la reforma del sistema de les Nacions Unides – fent-se ressò de la iniciativa franc-mexicana per a la restricció de l’ús del vet en cas d’atrocitats-.

El president va assenyalar com una de les majors injustícies dels nostre temps la desigualtat entre homes i dones, i va subratllar la importància d’establir un full de ruta global per eradicar qualsevol forma de desigualtat cap a la dona, en la qual Espanya mostraria el seu compromís inequívoc. De la mateixa manera, va voler recalcar la necessitat d’aconseguir la igualtat de gènere en el lideratge com a exemple per a les societat, senyalant que el seu Govern està format en un 60% per dones. Així mateix, va voler felicitar al Secretari General per haver aconseguit la paritat de gènere en l’equip directiu per primera vegada en la història de les Nacions Unides.

I, malgrat tractar cadascun dels reptes amb la mateixa importància, el tema central del discurs va ser la crisi migratòria i de refugiats. El president va assenyalar la importància d’assumir el repte amb una distribució equitativa de la responsabilitat, i va ser molt perseverant en assenyalar que resoldre o mitigar la crisi de refugiats és un imperatiu moral de tots els governs. A més, va voler subratllar que a Espanya, malgrat ser un els països europeus que més ha sofert les conseqüències de la crisi econòmica, la gran majoria de la societat no ha donat l’esquena a la tragèdia migratòria i no s’ha deixat radicalitzar pel discurs xenòfob que aflora a cada vegada més països. El president va recordar la història de la població espanyola, una història de migrants i refugiats, per entendre que la societat d’avui no oblida el seu passat i per això actua de manera solidaria enfront de la crisi migratòria. Com a mostra de la seva comesa, va recordar a l’Assemblea General que el Govern espanyol va acollir un vaixell a la deriva amb 630 éssers humans –“l’Aquarius”-, i va assenyalar que la motivació no estava només relacionada amb el compliment de la legislació internacional, sinó també amb entendre el problema com una obligació moral.


 

Pedro Sánchez es va reafirmar en les comeses de les Nacions Unides i la Unió Europea, organitzacions que van néixer de la victòria contra el racisme i la tirania. Per això va voler assenyalar que ,–malgrat la narrativa excloent que vol inundar el discurs públic sobre la migració amb un discurs xenòfob-, la migració té aspectes positius dels quals és possible beneficiar-se si es treballa. A més, va indicar que l’aspiració hauria de ser que la migració sigui una lliure elecció i mai una necessitat. Malgrat entendre la migració com quelcom positiu no va dubtar a assenyalar la necessitat d’abordar les seves causes profundes: pobresa, degradació ambiental, absència d’oportunitats, etc. Sens dubte, el discurs del president no només va ser la contraposició del discurs excloent del president dels Estats Units, Donald Trump, sinó també un espai d’esperança contra els discursos xenòfobs.

El cap de Govern va llançar un clar missatge a l’Assemblea General de les Nacions Unides, els problemes globals que ens amenacen a tots per igual no es resolen transformant les societats en societats tancades on regni el nacionalisme –perquè coneixem cap a on ens condueixen- sinó en la necessitat de forjar un nou lideratge global basat en la cooperació, el consens i el multilateralisme. Només així, liderant amb l’exemple, les Nacions Unides podran superar l’escepticisme de les noves generacions –que veuen les Nacions Unides com un vell òrgan només visible pels seus passats assoliments- i podran forjar amb força i determinació el futur.