Lliurament del XXX Premi per la Pau a Ramin Jahanbegloo

Jahanbegloo: "Democràcia i violència no poden caminar junts”

Ramin Jahanbegloo va recollir el Premi per la Pau fent una crida a favor de l’esperit de la no violència, de la dignitat de les persones, dels valors de l’ètica i de la necessitat de defensar el drets humans i de superar les pors. El filòsof, escriptor i dissident iranià va rebre el guardó que atorga l’Associació de les Nacions Unides amb el suport de la Diputació de Barcelona, -enguany en la seva XXX edició- en una emotiva cerimònia pública que va tenir lloc el dia 2 de març a la seu de Casa Àsia a Barcelona. L’acte va comptar amb la participació d’Eduard Sagarra, president de l’ANUE; Jordi Labòria, en representació de la Diputació de Barcelona, i Jesús Sanz, director de Casa Àsia.

Intel·lectual iranià, represaliat per l’actual règim, és un pioner en l’estudi de les fonts filosòfiques de la no violència

Amb el guardó atorgat a Ramin Jahanbegloo es vol destacar la vàlua del compromís personal enfront situacions de vulneració del dret fonamental a la lliure expressió de les idees. La distinció recolza al mateix temps la tasca de totes aquelles persones que amb el seu treball, sovint anònim i amb sacrifici, posen el seu gra de sorra per a la construcció d’un món més just, més pacífic i més solidari.

Doctorat en filosofia per la Universitat de la Sorbona, els treballs de Ramin Jahanbegloo –més d’una vintena de llibres en castellà, anglès, persa i francès– han contribuït significativament a la comprensió de la filosofia occidental a l’Iran. Destacat membre del moviment intel•lectual iranià, és un dels primers pensadors en parlar de les fonts filosòfiques de la no violència, amb especial dedicació als idearis de Mahatma Ghandi i Martin Luther King. Entre els seus llibres es troben Conversations with Isaiah Berlin (1992), Gandhi. Aux sources de la non-violence (1998), Iran: Between Tradition and Modernity (2004), Talking India (2006), amb Ashis Nandy, India Revisited: Conversations on Contemporary India (2007), The Clash of Intolerances i The Spirit of India (2008). A Espanya s’han publicat Conversaciones con Isaiah Berlin (Arcadia, 2009), L’imperatiu intercultural (Arcadia, 2009), Elogio de la diversidad (Arcadia, 2007), George Steiner en diálogo con…(Anaya/Mario Muchnik, 1994), Giulio Einaudi en diálogo con…(Anaya/Mario Muchnik, 1994), Isaiah Berlin en diálogo con Ramin Jahanbegloo (Anaya/Mario Muchnik, 1993).

A banda de les seves aportacions culturals –ha dirigit la Casa dels Artistes a Teheran–, l’any 2005 es va posicionar obertament en contra de la política del president Mahmud Ahmadineyad. El 2006 va ser detingut, passant dos anys a la presó d’Evine per raons de “seguretat i espionatge”. Human Rigths Watch i nombrosos intel•lectuals de tot el món van fer públiques les seves inquietuds, demanant la seva llibertat. Actualment viu a Canadà, país que li ha concedit la nacionalitat.

El jurat del Premi està constituït per Àngels Mataró, directora de l’ANUE; Francesc Osán, cap de la l’Oficina de la Diplomàcia Municipal acompanyat per Maria Albareda, tècnica de l’Oficina, i per Eulàlia Pascual, presidenta de la Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans, actuant com a secretari Joan Soler, membre del Consell Directiu de l’ANUE. El Premi compta amb una dotació de 18.000 euros que aporta la Diputació de Barcelona.

Des de la seva fundació l’any 1963, l’ANUE ha dut a terme una activitat dirigida a la difusió i consecució dels objectius continguts a la Carta de les Nacions Unides. És amb aquest esperit que concedeix anualment el Premi per la Pau que, des de la seva primera edició l’any 1980, vol reconèixer els mèrits d’una obra individual o col·lectiva, una trajectòria personal o una entitat que destaqui per la seva dedicació i esforços per aconseguir els objectius de l’esperit que anima les Nacions Unides: la defensa de la solució pacífica dels conflictes, dels drets humans i de les llibertats fonamentals.

Entre els premiats estan Pere Casaldàliga, Nelson Mandela, Mikhaïl Gorbatxov, Hans Blix, Daniel Barenboim i els desapareguts Joaquín Ruiz-Jiménez, Olof Palme i Miriam Makeba. En l’edició de l’any passat el Premi va recaure en Stéphane Hessel, membre del comitè que va redactar la Declaració Universal de Drets Humans, diplomàtic francès i destacat lluitador en favor dels drets humans i la no violència i defensor del emigrants indocumentats i els sense sostre.