La Violència Esportiva en el Dia Internacional del Esport per al Desenvolupament i la Pau

El 23 d'agost de 2013 la Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 6 d'abril com el Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau. Aquest dia ens dóna l'oportunitat de celebrar i destacar la capacitat de l'esport com a promotor de valors com la tolerància, el respecte, la solidaritat, la disciplina, la justícia i el treball en equip; els que junts contribueixen a la cooperació i l'establiment de la pau. A més de contribuir significativament a la promoció de la igualtat de gènere, l'esport ajuda a donar poder als joves i discapacitats i fomenta la inclusió social i l'intercanvi cultural.

 
Dedicar un dia internacional a l'esport com a catalitzador de pau i desenvolupament també serveix per fer una crida mundial per pressionar les autoritats competents a prendre les mesures necessàries per lluitar contra la violència esportiva.
 
La majoria de les vegades ens referim a l'esport utilitzant expressions o paraules positives, però, cada vegada és més comú que també ens vinguin a la ment imatges de violència, vandalisme i corrupció. Aquesta tendència a provocar situacions conflictives en ambients en els quals suposadament hauria de regnar la pau, deterioren la percepció positiva que es té de l'esport i perjudica el seu valor humà pacificador. Segons les paraules de l'ex Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon, «els esports també poden treure una banda preocupant de l'ésser humà - la de la intolerància, la corrupció, i una mentalitat de guanyar sense importar el cost» i depèn de nosaltres canviar això.
 
Per molts anys, els països desenvolupats han utilitzat l'esport com una eina clau per promoure el desenvolupament, benestar i la pau a les societats dels països en desenvolupament. Molt es parla sobre els impactes positius que han tingut aquests projectes d'esport, però poca atenció se li ha donat a la incapacitat de les institucions governamentals, organitzacions internacionals i fundacions dels països desenvolupats per prevenir i combatre la violència esportiva que augmenta cada vegada més.
 
Com és possible que les mateixes institucions que es dediquen a utilitzar l'esport com a instrument per promoure la pau en altres països no siguin capaços de fer front a tots aquells que susciten el litigi, el conflicte i la violència en els esports en els seus propis països. Casos de corrupció que involucren tant als àrbitres com als dirigents i governants que fan mal ús dels recursos públics, com ells mateixos que inciten a realitzar tortes organitzades, provocant desordre i excessos en els estadis i als carrers, embruten la imatge del esport i destrueixen els principis de l'ètica esportiva.
 
A un any de realitzar-se el Mundial de futbol de Rússia en 2018, un diputat rus va proposar convertir les baralles d'ultres en esport. Aquesta idea que clarament incita a la violència ha estat recolzada per altres polítics d'aquest país tot i que les xifres de fanatisme descontrolat i actes de discriminació s'ha incrementat potencialment en els últims anys. A més d'aquesta situació, ens trobem amb casos com les baralles que protagonitzen tant els jugadors com els mateixos pares d'aquests durant trobades amistoses i competitius, els crits xenòfobs i racistes que habitualment s'escolten en diferents esdeveniments esportius i els temes de corrupció que envolten regularment a àrbitres i dirigents d'importants associacions i clubs al voltant del món.
 
Casos com aquest i molts altres fan que la tasca d'aconseguir objectius de desenvolupament i pau com els plantejats a la declaració de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible siguin molt difícils d'aconseguir. Podrem aconseguir societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, com es planteja en l'ODS 16, si les pròpies institucions que suposadament han de ser les responsables de promoure aquests valors no compleixen amb la seva tasca? Fins quan seguirem fent-nos els muts, els cecs i els sords davant aquests episodis de violència? Si volem veure un canvi, hem d'unir forces i pressionar les autoritats perquè castiguin moral i criminalment a tots aquells que han impedit la bona pràctica de l'esport.
 
I, només així, amb la participació en conjunt de la ciutadania, de la societat civil, dels governs i les institucions nacionals i internacionals, dels esportistes professionals i amateurs compromesos amb l'esport, que donen suport als principis i als valors, que donen suport l'ús correcte de les polítiques i les estratègies, i sancionen als deshonestos i als violents, l'esport pot ser per a la pau.