La islamofobia desperta el debat en els Drets Humans

El 16 de juny passat, l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) va organitzar el Seminari: “La islamofobia: un perill pels Drets Humans”, amb la col·laboració del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació, a la seu de l’Ateneu Barcelonès.


El programa va començar a les 18h i es va estendre fins a les 20h30, amb una concorreguda audiència a la qual li va faltar temps per fer preguntes als panelistas. Eulàlia Pascual, membre del Consell Directiu de ANUE i Ainara Gómez López, cap de l'Àrea de l'Oficina de Drets Humans de l'Adreça de Nacions Unides i Drets Humans del Ministeri d'Afers exteriors i de Cooperació d'Espanya, van donar la benvinguda als convidats.

 

“De vegades confonem l'islam i no veiem tota la cultura que hi ha darrere de la religió”, va dir Naima Benaicha Ziani, professora associada de l'àrea d'Estudis Àrabs i Islàmics del Departament de Filologies Integrades de la Universitat d'Alacant. Ella va parlar sobre la llibertat religiosa, política i cultural al món àrab i musulmà i va fer èmfasi en el respecte a les cultures i a la festa del “Ramadà” que celebren els musulmans. Va recordar que la cultura espanyola no va saber apreciar la influència que va tenir de l'islam i va destacar la necessitat immediata de construir una societat de valors, sana i de respecte cap a la cultura musulmana, molt lligada a la religió.

 

Najib Abu-Warda, professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internaciones de la Universitat Complutense de Madrid, va comentar que anys abans es parlava des del poder hegemònic del comunisme com l'enemic, “potser el buit deixat pel comunisme ha portat a la guerra contra el mal anomenat ‘estat islàmic’ per justificar la indústria d'armes i el negoci de les guerres” va dir, en referir-se que Orient Mitjà segueix sent la zona més conflictiva del món i que parlem d'un xoc de civilitzacions que té molts matisos de política i interessos, doncs no hi ha una forma definida que mostri com ha de ser  ‘l’estat islàmic’ perquè un musulmà nord-americà, francès o marroquí, han de ser bons ciutadans al seu país i bons practicants de la seva fe i en això no hi ha contradicció, va recalcar.


Alberto López Bargados, professor de la Universitat de Barcelona especialitzat en discursos i pràctiques islamofóbicas, es va referir als articles 18 i 19 de la Declaració dels Drets Humans, per sostenir que les persones tenen llibertat de religió, consciència i expressió; i va assenyalar que dins de la cultura espanyola, els assumptes de la religió catòlica es promocionen a l’espai públic, no només com a religiosos, sinó també culturals, doncs tenen un tracte preferencial perquè representen aquesta combinació entre cultura i religió que caracteritza al poble catòlic. Aquesta situació no es contempla de la mateixa manera amb la religió musulmana.


Finalment, Brigitte Vasallo, escriptora, periodista i mediadora intercultural, va dir que quan es parla dels Drets Humans, ens referim a una convenció o acord social que ens recorden a una versió laica dels Deu Manaments donats a Moisés, amb la diferència del pacte humà que reflecteixen els Drets Humans i el pacte diví que reflecteixen els Deu Manaments. Aquí, va precisar que és important saber com es compleixen i on no es compleixen els Drets Humans, qui garanteix la universalitat dels mateixos, doncs en la pràctica es pot retreure a Occident el reclam per aquests drets per a les seves societat i l'atropellament dels mateixos per a altres societats.


“Quan parlem de drets parlem dels drets de tot el món. Tots els drets ens afecten tant en positiu o en negatiu, això significa que tots els drets han de ser aplicats a tots i no solament en la defensa del meu territori”, va insistir Vasallo. Al tancament de la jornada, va haver-hi oportunitat per intercanviar alguns comentaris entre els participants i els convidats al seminari.