L’ONU recorda el llegat de Boutros-Ghali, arran de la seva mort

El 16 de febrer, va morir l'ex secretari general de l'ONU, Boutros Boutros Ghali, als 93 anys d'edat. La notícia va ser rebuda amb pesar a la seu de l'organisme i la va donar a conèixer en el curs de la reunió del Consell de Seguretat el president de torn, Rafael Ramírez, ambaixador de Veneçuela.
 
El Consell va guardar un minut de silenci en memòria seva i poc després el secretari general, Ban Ki-moon, va rememorar la importància de la gestió de Boutros-Ghali, quan va ocupar el càrrec, entre 1992 i 1996. “Va estar al capdavant de l’ONU, en una època en la qual el món acudia cada vegada més a Nacions Unides per resoldre els seus problemes, en l'etapa immediatament posterior a la Guerra Freda (…) Va demostrar valor a l’hora de plantejar temes difícils per als estats membres, i va insistir amb raó en la independència del seu càrrec i de la Secretaria de l’ONU (…) El seu compromís, la seva missió i el seu valor personal, van ser inequívocs i la petjada que ha deixat a l'Organització és inesborrable”, va recalcar l'actual secretari.
 
Ban Ki-moon, també va descriure a Boutros-Ghali com l'artífex de les primeres agendes per al desenvolupament i la democratització de l'ONU; coincidint amb el seu mandat es van assentar les bases de l'actual forma de donar resposta als problemes de l'era moderna.
 
L'ex secretari general de l'ONU va morir en un hospital del Caire, després de sofrir una fractura de maluc que va aguditzar altres dolences degudes a la seva avançada edat. 
 
Ressenya personal
 
Boutros Boutros Ghali va arribar a la secretaria general de l'ONU el 1992 i va tenir un únic mandat de quatre anys. Va ser el primer secretari general procedent d'un país de tradició àrab (Egipte) i del continent africà, objecte dels majors esforços per part de l'Organització. Va ser l'únic secretari a qui no li va ser renovat el càrrec per raó  del veto del representant dels EUA al Consell de Seguretat; durant el seu mandat es van esdevenir els episodis més cruents de la conflictivitat de la immediata Postguerra Freda: la guerra de Iugoslàvia i el genocidi de Rwanda. 
 
A més del seu paper en l’ONU, Boutros-Ghali va ocupar altres càrrecs al govern egipci: va ser ministre d’Afers d'Exteriors des del 1977 fins al 1991, entre els mandats dels presidentes Anuar al Sadat (mort el 1981) i Hosni Mubarak (enderrocat per la revolució egípcia de 2011).
 
Va representar el seu país en nombroses trobades de l'Organització per a la Unió Africana (OUA), i va actuar com a delegat egipci a les reunions del MPNA. El 1978 va ser el representant egipci a les negociacions de Camp David, per les quals es va arribar a un acord egipci-israelià. Seguidament va formar part de la delegació egípcia a l'Assemblea General, durant els anys 1979, 1982 i 1990, on es va iniciar  la seva vinculació amb les Nacions Unides. 
 
Va néixer al Caire, l’any 1922, en el si d'una família vinculada a la política. El seu pare i el seu avi, van ocupar càrrecs ministerials al govern egipci; la seva família professava el cristianisme en un país de majoria musulmana. Va desenvolupar una intensa activitat com a acadèmic a la Universitat del Caire, des del 1949 fins al 1977; a la Universitat de Columbia, Universitat de París i a l'Acadèmia de Dret Internacional de la Haia , on va impartir classes de Dret Internacional i Relacions Internacionals.