8 de Març: Dia Internacional de la Dona Treballadora

Com assenyala Carol Cohn “el gènere és una forma d'organitzar l'accés diferenciat al poder, els recursos i l'autoritat. La majoria d'estructures organitzatives han estat construïdes i són dirigides per homes. En aquesta situació, quan es pensa en la feina que l'organització ha de fer i com fer-ho, el 'model de treballador' és un home amb un cos masculí i relacions socials masculines i organitzen les estructures i pràctiques de treball de manera que es s'ajustin a aquest model de treballador. Un cop aquestes millors maneres establertes qualsevol desviació per adequar-se al cos o a la vida d'un grup diferent, es percep automàticament com una adequació a situacions especials i reducció dels estàndards d'excel·lència”. La pròpia institució del Dia de la Dona Treballadora incorre en una greu discriminació de gènere, ja que pressuposa que les dones que no estan ocupades amb un salari o no són autònomes; és a dir, amb treballs que històricament han exercit els homes, són les úniques que "treballen" menyspreant així l'ingent i sacrificat treball que han exercit i continuen exercint les dones al llarg dels segles en l'àmbit domèstic i de la cura dels seus familiars .

 

La realitat és que les dones s'han incorporat al món laboral i professional sense que hagi existit un canvi estructural profund, sinó només, una mínima adaptació "estètica" a la qual es referia Carol Cohn. Els salaris de les dones continuen sent, en ple segle XXI, inferiors als dels homes per la mateixa feina. Si bé en els àmbits en què no és possible discriminar, com ara les oposicions a jutge, notari o funcionari, les dones són ara per ara majoria, el nombre de dones descendeix en picat quan es tracta de l'accés a òrgans directius de qualsevol tipus empresarial o polític. Es continua exigint de les dones treballadores el compliment exemplar de les tasques de cura de la llar i dels seus fills, sense el més mínim esforç per adaptar horaris i estructures a la conciliació i eximint d'aquesta exigència als treballadors masculins.

 

Des Nacions Unides, es recolza l'empoderament de la dona i el gaudi dels seus drets, mitjançant l'adopció de normes i polítiques generals. Dins d'aquest marc, el juliol del 2010, l'Assemblea General de l'ONU va votar unànimement per la creació d'una nova entitat per a la igualtat de gènere i l'apoderament de la dona, el nom és "ONU Dones". Addicionalment, amb la nova Agenda Mundial 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats pels estats membres el 25 de setembre de 2015, s'ha fixat transversalment, en els 17 objectius, la manera en què les dones i les nenes poden convertir-se en agents fonamentals del canvi.

 

Per a aquest any i amb el lema: "Per un Planeta 50-50 en 2030: Donem el pas per a la igualtat de gènere", Nacions Unides reflexiona sobre com accelerar l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, l'impuls i l'aplicació efectiva dels nous objectius. Així mateix, se centrarà en els compromisos dels governs sota la iniciativa "Donem el pas" d'ONU Dones.

 

Addicionalment, l'Eurocambra ha centrat la seva atenció en els drets de les refugiades, amb motiu del Dia Internacional de la Dona; i el Parlatino va aprovar la Norma Marc de Democràcia Paritària, usat com un referent pels parlaments dels països d'Amèrica Llatina i el Carib, per a la posada en marxa de reformes institucionals i polítiques que promoguin i garanteixin la igualtat substantiva de drets entre homes i dones en totes les esferes de presa de decisions. L'esmentada normativa, pretén ser una eina clau per a l'establiment d'un nou contracte social que elimini tota exclusió cap a les dones, i més aviat pugui impulsar l'equilibri entre dones i homes, promovent la corresponsabilitat en totes les esferes de la vida, especialment el laboral .

 

Malgrat tots els esforços realitzats, ara per ara, les dones segueixen sent víctimes del sobreesforç i de la renúncia que els exigeix una cultura patriarcal que només ha canviat la societat de forma superficial, sense realitzar els canvis estructurals que exigia la incorporació de la dona i segueix fent falta concretar aquestes conquestes en les vides quotidianes de les dones i nenes de tot el món.



[1]COHN, CAROL. Las mujeres y las Guerras. Hacia un marco conceptual. Ed. Institut Catalá Internacional per la Pau.  Colección Paz y Seguridad. Barcelona. 2015. Págs. 61 a. 75