16 de setembre: Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó

ozó
Es va descobrir que diversos productes d’ús comú i habitual són realment nocius per la Capa d’Ozó. Concretament, el halocarburs amb brom tenen generalment un potencial per esgotar amb més força l’ozó.
A la segona meitat del segle XX, es va confirmar científicament que la capa d’ozó s’està esgotant. Per això, la comunitat internacional va prendre la decisió de crear un mecanisme de cooperació per adoptar mesures que protegeixin la capa. La formalització d’aquest compromís és el Conveni de Viena per protegir la capa d’ozó, aprovat i signat el 22 de març de 1985. Aquest tractat va conduir a la redacció del Protocol de Montreal relatiu a les substàncies que esgoten la Capa d’Ozó. Aquest va tenir lloc en setembre de 1987. L’objectiu del protocol és controlar la producció mundial i el consum d’aquestes substàncies que esgoten la capa per a la seva definitiva eliminació a partir del progrés científic i tecnològic.
L’Assemblea General de les Nacions Unides proclamà el 16 de setembre com a Dia Internacional de la preservació de la Capa d’Ozó. L’elecció del dia va ser per commemorar la data de la signatura del Protocol de Montreal sobre substàncies que esgoten la Capa d’Ozó en 1987. Un detall desconegut en el moment de l’elecció del dia és que, l’any 2003, el Secretari General de Nacions Unides d’aquell moment, Kofi Annan, va declarar: “És possible que l’acord internacional amb més èxit fins aquest moment sigui el Protocol de Montreal”, donat el progrés constant des de la seva aprovació.