Blogs

Seminari “La Responsabilitat Social de les Empreses en el marc de les Nacions Unides”

 


L’ANUE va organitzar el 28 de novembre al Cercle d’Economia de Barcelona el seminari “La Responsabilitat Social de les Empreses (RSE)  en el marc de les Nacions Unides, amb la col·laboració del Ministeri d’afers Exteriors i Cooperació.

Eduard Sagarra, president de l’ANUE, va inaugurar l’acte  i Fernando Riquelme Lindón, director general d’Afers Multilaterals, de la Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors, va fer una introducció de l’àmbit de les empreses en el sistema de les Nacions Unides a través del Pacte Mundial (Global Compact), i de l’informe del Consell de Drets Humans sobre l’RSE, i del posterior establiment dels principis rectors.

Eduard Sagarra, president de l'ANUE, i Fernando Riquelme Lindón, director general d'Afers Multilaterals, de la Secretaria d'Estat d'Afers Exteriors

El següent ponent, Xavier Fernández Pons, professor titular de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona, va aprofundir en aquests principis rectors per a les empreses, que tot i que no afegeixen més obligacions jurídicament vinculants de les ja existents en els tractats internacionals (de drets humans; drets civils i polítics; drets econòmics, socials i culturals; i de drets laborals) sí que afegeixen unes guies de conducta i de bones practiques per a totes les empreses (tant nacionals com transnacionals, públiques o privades, grans o petites), per promoure el respecte dels drets humans i una globalització socialment sostenible. Aquests principis es basen en el deure d’estats i empreses de: 1) respectar els drets; 2) protegir-los; 3) establir mecanismes per remeiar l’incompliment.

Per la seva part, Juan de la Mota, president de la Red Española del Pacto Mundial, va explicar perquè les empreses han de tenir una visió més àmplia més enllà de l’objectiu de maximitzar beneficis a curt termini. Així, va defensar l’adopció de la RSE amb un enfoc empresarial de gestió de riscos per assolir un rendiment sostenible a llarg termini, en un món de creixent competivitat i on les noves tecnologies fan que les empreses  estiguin sota permanent observació. Va descartar la mera filantropía o obra social de les empreses, a favor d’implantar l’RSE en tots els processos i presa de decisions de l’empresa, fet que repercuteix positivament en la innovació, qualitat, productivitat i competivitat de l’empresa.

Xavier Fernández Pons, professor titular de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona; Brigitte Colarte-Duerr, Promotora de Growing Inclusive Markets Project, Centre Regional de Bratislava (PNUD); i Juan de la Mota, president de la Red Española del Pacto Mundial

En aquest mateix sentit, però des de la perspectiva de l’ONU, es va expressar Brigitte Colarte-Duerr, Promotora de Growing Inclusive Markets Project, Centre Regional de Bratislava (PNUD) que va afirmar que la filantropía o les aportacions a programes de desenvolupament no són sostenibles i, per contra, va defensar el concepte d’inversions responsables, i el de desenvolupament de mercats inclusius. Colarte-Duerr  va explicar diversos exemples d’iniciatives de models inclusius arreu del món que han rebut el suport del PNUD i que demostren que la inclusió de les persones amb ingressos baixos en la principal activitat de l’empresa produeix valor per a les persones, i també per a l’empresa.

Kathryn Dovey, directora del Global Bussines Initiative on Human Rights, (una plataforma per les empreses per parlar de drets humans) es va referir a la gran disparitat en la consciència de les empreses de la seva responsabilitat social, i dels dilemes als quals s’enfronten davant els conflictes que poden haver entre la normativa local i la dels països d’origen o el dret internacional que afecten als drets humans. Si bé va assenyalar que hi ha ordenaments jurídics millors que d’altres, aquests conflictes es produeixen tant en països en desenvolupament, com en els desenvolupats. En aquest sentit va elogiar el Pacte Mundial i els principis rectors per distingir les responsabilitats dels estats i les de les empreses, i per la diligencia deguda als drets humans. També va destacar la importància que s’hagi modificat el punt de partida de ser només una qüestió de gestió de riscos per a l’empresa, a ara també de les persones, i que es facin interpretacions sectorials de l’RSE.

Kathryn Dovey, directora del Global Business Initiative on Human Rights; Isabel Vidal, directora del màster sobre Responsabilitat Social Corporativa de la Universitat de Barcelona; Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global; i Xavier Guerrero, director adjunt de l'ANUE.

Isabel Vidal, directora del màster sobre Responsabilitat Social Corporativa de la Universitat de Barcelona, va parlar del difícil context de crisi actual, i de com aquesta ha provocat una exclusió del mercat laboral (especialment dels joves), una exclusió financera  (la manca d’accés a crèdits), i una desconfiança respecte l’activitat financera. Tot i que la previsió és que aquestes exclusions augmentaran, es va referir al document de la Comissió Europea sobre RSE, que mostra avenços, amb un nombre cada cop més gran d’empreses que publiquen els seus informes. Per altra banda, es va sumar als anteriors ponents en destacar la importància de desenvolupar el concepte creació de valor compartit,  i va defensar un enfoc empresarial de la RSE per assolir aquest “cercle virtuós” de la sostenibilitat que generi beneficis tant per a les empreses com per a la societat.

Per acabar, Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, va destacar la complexitat de l’RSE que fa que no totes les empreses poden aconseguir-la. I va qualificar de fonamental que el Pacte Mundial englobi també les petites empreses i no només les grans multinacionals, considerant que en el marc de l’RSE no hi ha petites o grans empreses, sinó empreses ben o mal gestionades. En aquest sentit, va assegurar que no és una qüestió només de bones pràctiques (aquestes es poden “comprar”), sinó d’anar un pas més enllà en el treball per la qualitat, anar cap a l’excel·lència social i la ciutadania corporativa. Es tracta d’incorporar l’esperit social en tots els processos de l’empresa, i fins i tot en el diàleg amb tots els grups d’interès i l’administració per vincular l’RSE amb la idea de construir territoris socialment responsables, perquè les empreses no poden tenir èxit en societats fracassades, i les societats no poden tenir èxit amb empreses insostenibles.

Xavier López, director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, de la Generalitat de Catalunya

L’acte va finalitzar amb la cloenda de Xavier Lòpez, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, de la Generalitat de Catalunya,  que va  considerar que si en el segle passat el que importava a les empreses era el què, en aquest ha de ser el com, perquè guanyar diners és una condició necessària, però no ha de ser la seva única finalitat, i que haurien de tenir tres objectius més: la creació d’ocupació, la cooperació, i una dimensió social, un compromís amb els més desfavorits.

Presentació de l’IDH 2011 en català

 

Sostenibilitat i equitat per evitar “que el planeta premi el botó de reiniciar”

L’Escola Industrial de Barcelona va acollir el 23 de novembre la presentació de l’edició en català del resum de l’Informe sobre el Desenvolupament Humà 2011, en un acte organitzat per l’ANUE, UNESCOCAT i  la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i que va comptar amb la participació d’Adam Rogers, assessor principal de Comunicació Estratègica de l’Oficina de Coordinació a Ginebra del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).

Van acompanyar Rogers Daniel López Codina, director del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (UPC); Enric Carrera, en representació de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC; i Carles Llorens, director general de Cooperació al Desenvolupament. Amb el títol Sostenibilitat i equitat: un futur millor per a tothom, l’Informe del PNUD vol destacar el vincle entre la sotenibilitat i l’equitat entesa com a justicia social, i la necessitat de tractar-los conjuntament per tal de mantenir els avenços en desenvolupament humà.

Adam Rogers, assessor principal de Comunicació Estratègica de l'Oficina de Coordinació a Ginebra del PNUD; Daniel López Codina, director del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (UPC); Enric Carrera, en representació de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, i Carles Llorens, director general de Cooperació al Desenvolupament.

En les primeres intervencions, Daniel López Codina a més d’assenyalar la trascendència d’unir sostenibilitat i equitat en la gestió dels recursos, va afegir la necessitat que les inversions no siguin només econòmiques, sinó també en coneixement; i en la transmissió del coneixement en la cooperació al desenvolupament. Enric Carrera, va recordar les entitats que han fet possible la traducció al català de l’IDH des de 1988 -fet que a permès una major difusió en la societat-, i va elogiar la dimensió social que adquireix el nou informe en posar l’èmfasi en l’equitat. Carles Llorens va destacar la importància i utilitat de l’IDH com a instrument en les polítiques de cooperació, i que molt sovint fa canviar la percepció que es té de molts països.

En presentar l’informe d’enguany, Adam Rogers va explicar que si bé els anteriors mostren que la majoria de països han crescut molt en tots aquests anys, la degradació ambiental i les desigualtats (de gènere, en l’accès a prestacions socials, aigua, sanejament, energies renovables…),  posen en perill aquest progrés, sent els més desfavorits qui pateixen més  aquesta doble càrrega. En aquest sentit, Rogers va alertar que l’Informe 2011 preveu un retrocés alarmant en el desenvolupament si el deteriorament ambiental i les desigualtats socials continuen intensificant-se, fet que podria portar el món a un col·lapse per al  2050.

Malgrat això, Rogers va anunciar que la Cimera de Rio+20 es debatrà sobre com evitar aquest col·lapse -“que portaria al planeta a prémer el botó de reiniciar”- i va plantejar propostes per assolir una economia verda, incorporant polítiques ambientals progressives que integrin l’equitat i millorin la participació de la població més afectada.

Per últim, Rogers va fer un repàs de l’evolució de l’índex de desenvolupament humà a diversos països amb la introducció, en aquesta edició, del factor de la desigualtat en els indicadors, fet que ha provocat un reordenament en la clasificació.

Podeu veure l’Informe complet a http://hdr.undp.org/es/informes/mundial/idh2011/

Cerimònia de lliurament del XXXII Premi per la Pau a Mayors for Peace

El vicepresident de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, Xavier Pons, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve van presidir l’acte de lliurament del XXXII Premi per la Pau atorgat a l’organització Mayors for Peace (Alcaldes per la Pau) que va tenir lloc el dimecres 9 de novembre a la Sala de Plens de l’Edifici de Can Serra de Barcelona.

L’alcalde d’Hiroshima i president de Mayors for Peace, Matsui Kazumi, en representació d’Alcaldes per la Pau, va recollir el XXXII Premi per la Pau que concedeix l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Alcaldes per la Pau és una organització mundial presidida pels alcaldes de Nagasaki i Hiroshima, que agrupa més de 5.000 ciutats de 150 països i regions d’arreu del món amb l’objectiu de treballar a favor de la pau, el desarmament i, especialment, l’eliminació de les armes nuclears.

Més de 300 ciutats d’Espanya en formen part; de les quals 200 són de Catalunya i 120 de la província de Barcelona. Des de l’any 2005, Granollers és una de les ciutats adherides al moviment d’Alcaldes per la Pau i, des de 2009, forma part de la seva Executiva mundial, ostentant en l’actualitat una de les vicepresidències.

Des de fa anys, Alcaldes per la Pau treballa per aconseguir que, l’any 2020, el món s’hagi alliberat de l’amenaça nuclear, i que mai més es pugui repetir una tragèdia com la que van patir les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki.

L’ANUE es plantejà fa ja trenta-dos anys instaurar un premi que reconegués “una obra individual o col·lectiva, una trajectòria personal o d’una entitat que propagui i enalteixi els propòsits continguts en la Carta de les Nacions Unides”. El Premi compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i es dóna a conèixer el 24 d’octubre de cada any, en commemoració de l’aniversari de la fundació de les Nacions Unides (1945).

Presentació de l’Informe Unesco Educació per a Tothom 2011

L’ANUE i UNESCOCAT van presentar el 16 de maig a la seu de L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) l’edició catalana de l’Informe de Seguiment de l’Educació per a Tothom en el Món (EPT) 2011: ‘Una crisi encoberta: conflictes armats i educació’ de la UNESCO.

L’acte, que va reunir una quarantena de persones, va ser presidit pel director general de Relacions Institucionals, Joan Auladell, i va comptar amb les intervencions de Rafael Grasa, president de l’ICIP; Kevin Watkins, director de l’informe; Eduard Sagarra, president de l’ANUE; i Miquel Àngel Essomba, director d’UNESCOCAT.

En presentar l’informe, Kevin Watkins va afirmar que tot i que s’han produït alguns avenços, els governs no estan complint amb el compromís que van contreure col·lectivament a Dakar l’any 2000, on es va adoptar el Marc d’Acció sobre l’Educació per a Tothom.

L’informe consta de dues parts: La primera presenta l’estat actual de l’educació al món i s’assenyala els avenços i els contratemps, així com una sèrie d’aplicacions pràctiques que poden contribuir a accelerar els progressos. La segona part analitza la repercussió dels conflictes armats a l’educació.

Watkins també va analitzar amb profunditat quatre deficiències que identifica l’informe i que s’han tenir en compte a l’hora d’assolir les millores proposades: deficiències en la protecció dels drets humans que afecten l’educació; les deficiències en la prestació de serveis educatius; les deficiències en la reconstrucció; i les deficiències en la construcció de pau assumint el potencial que té l’educació en la consolidació de la pau.

Veure resum de l’informe en català

Pàgines