Blogs

ONU i el Pacte Mundial sobre Migració

El tema de la Migració s'ha tornat un tema prioritari en els últims anys. Segons les dades de l'OIM, Organització Internacional per a les Migracions, des de l'any 2000 la quantitat de migrants internacionals ha augmentat d'un 49%. Avui a tot el món hi ha 258 milions de migrants que es desplacen per buscar millors condicions de vida. Canvi climàtic, pobresa, conflictes armats i violència són només algunes de les raons que alimenten els fluxos migratoris i que continuaran a fomentar els moviments massius en els propers anys. La qüestió necessita un fort compromís de part de tots els països, representant un desafiament i una responsabilitat per a la governança global i requierendo un enfocament de cooperació i diàleg entre tots els governs.

Per assegurar l'assoliment de resultats concrets, el 19 de setembre de 2016, l'Assemblea General de Nacions Unides ha adoptat la Declaració de Nova York per a Refugiats i Migrants, document A / 70 / L.61, en la qual els 193 països membres de l'ONU reconeixen la necessitat d'una perspectiva holística i concreta al tema de mobilitat humana i d'enfortiment de la cooperació a nivell global mitjançant la creació de mecanismes que protegeixin les poblacions migrants. La Declaració de Nova York posa inici a un procés de consulta i negociació intergovernamental amb l'objectiu d'adoptar un Pacte Mundial per a una Migració Segura, Regular i Ordenada.

El Pacte mundial es desenvolupa mitjançant un procés obert, transparent i inclusiu, amb la participació de totes les parts interessades, com la societat civil, el sector privat, institucions acadèmiques, parlaments, comunitats i organitzacions de migrants. Les negociacions estan en curs des del 2016 i els resultats del primer taller, celebrat el abril de 2017, serviran per al procés preparatori que es porta a terme aquest any 2018.

Les negociacions finals començaran el 20 de febrer, per arribar a la forma definitiva del Pacte. El president va declarar "Seran una prova per a tots nosaltres. (...), tots haurem de comprometre'ns, (...) Aquesta és la promesa que ens vam fer a nosaltres mateixos, i a les persones de tot el món. "

Les negociacions estan organitzades en vuit sessions plenàries i quatre diàlegs interactius, en els quals es debatrà un programa de deu temes específics sobre migració.

Entre els més complexos i urgents, el tema de ruptures familiars. La migració, que abans interessava sobretot homes adults, involucra sempre més dones i nens. De manera sempre creixent nuclis familiars han de triar entre aquesta units i viure en perill de guerres i pobresa o emigrar, separant-se. El tema d'unió familiar i de com aquest problema afecta els migrants i la seva integritat psicològica.

Els nens no acompanyats constitueixen un altre important desafiament a la migració. Aquests nens són més vulnerables a ser víctimes de violència física i abusos sexuals. La Convenció ONU per als drets de l'infant reclama la necessitat d'un enfocament específic i diferenciat per als nens, que no consideri el seu estat legal i implementi la seva protecció.

La migració, a més quan és irregular, comporta dificultats per als migrants a trobar feina. Sovint es verifiquen formes d'explotació laboral de migrants en els països d'acollida i serioses violacions de drets humans. Per lluitar contra aquest fenomen, es requereix la implementació de polítiques públiques amb un enfocament específic de desenvolupament econòmic per als migrants. Les condicions de treball són part del més ampli tema d'integració. El procés d'integració als països d'acollida ha de considerar com a elements necessaris la definició legal del migrant i la possibilitat d'entrar de manera regular en el mercat del treball.

El Pacte vol promoure un nou enfocament de front al tema migratori. Sovint ha estat presentat com un risc i una amenaça per als països d'acollida i les seves economies, fomentant una "narrativa política xenòfoba" perillosa, com ha dit António Guterres en l'informe "Aconseguir que la migració funcioni per a tothom". L'ONU es compromet a sensibilitzar governs i societat civil sobre el valor positiu de la migració i la seva aportació per al desenvolupament econòmic i cultural global.

Segons les dades OIM, el 2017 més de 3000 migrants han mort a la Mediterrània, i més de 14.000 des 2014. Impedir aquesta tragèdia humanitària és la responsabilitat de la nostra època.

Global Compact on Migrationhttps://www.iom.int/global-compact-migration

NOTA DE L’ANUE AMB MOTIU DE L’ACTUAL SITUACIÓ A CATALUNYA

L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya és una entitat creada l’any 1962 per defensar i promoure el coneixement, respecte i garantia dels propòsits i principis de l’ONU i, molt especialment, la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals de tothom i arreu. Des de llavors, hem desenvolupat aquesta tasca sense interrupcions, malgrat tot i en situacions polítiques no gens fàcils.

Avui, a l’ANUE, estem molt preocupats davant la situació que s’està vivint a Catalunya des de fa uns mesos. És per això que demanem, amb urgència, a totes les autoritats, poders legislatiu, executiu i judicial, però també a tota la societat espanyola, catalana i europea, el més estricte respecte dels drets inalienables i les llibertats fonamentals. En concret, dels  drets civils i polítics recollits a la Declaració Universal de Drets Humans aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 desembre 1948, als Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics del 1966, a la Convenció Europea de Drets Humans, i al Tractat de la Unió Europea, entre altres textos internacionals, i que estan incorporats a la Constitució espanyola, la qual cosa els fa -no ho podem oblidar- d’obligat compliment a Espanya.

Es tracta d’una obligació de tots que no podem defugir, ni individual ni col·lectivament, altrament aniríem en contra del valors estructurals de la nostra moderna societat democràtica, i, evidentment, en contra de la raó d’esser i dels objectius que sempre hem defensat a l’ANUE.

Mai la raó de la força o qualsevol ús de la força, en un sistema democràtic, pot estar per sobre de la força de la raó i del respecte dels drets i llibertats fonamentals tant difícilment aconseguits .

 

Barcelona a 14 de febrer 2018

 

Consell Directiu ANUE

 

 

La nova política dels Estats Units d’Amèrica posa en perill els refugiats palestins

ANUE Febrero 2018

Stefania Mascolo. Màster Universitari en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament

El 2017 ha acabat amb una situació de forta tensió a l'Assemblea General de Nacions Unides per raó de la qüestió palestina. Durant els primers dies de desembre l'Administració Trump ha confirmat la intenció de reconèixer de manera unilateral Jerusalem com a capital d'Israel, sense consultar els fòrums internacionals. La notícia ha sacsejat profundament la comunitat internacional per les enormes conseqüències que aquesta decisió té en la delicada qüestió palestinoisraeliana, però també en la seguretat de tota la regió de l'Orient Mitjà.

La decisió nord-americana ha estat durament debatuda en una sessió extraordinària de l'Assemblea General el 21 desembre, i ha estat seguida per la votació dels estats membres de la resolució proposada pel Grup de països àrabs, liderat per Egipte. La resolució número 377 (1950) denunciava la decisió de l'Administració Trump com una amenaça a la pau i la seguretat a la regió i a escala internacional, a més d'una violació dels drets dels palestins, tant cristians com musulmans.

Abans de la votació, la representant permanent dels Estats Units a l'ONU, Nikki R. Haley, va fer un discurs intimidador adreçat a l'ONU i als seus membres, en el qual, de manera explícita, posava en qüestió el futur compromís dels EUA respecte del finançament de l'Organització i respecte de les ajudes als països que votessin en contra de la voluntat de la gran potència nord-americana.

Tot i les intimidacions, 128 països van votar a favor de la resolució contra el reconeixement de Jerusalem com a capital d'Israel, mentre que només 7 països, fortament dependents de les ajudes econòmiques dels Estats Units van votar-hi en contra. Entre les 35 abstencions trobem aliats dels Estats Units com Canadà i Mèxic. El resultat de la votació palesa la nova posició de l'aïllament internacional dels EUA i una greu ruptura entre Amèrica del Nord i la Unió Europea.

El compliment de les amenaces nord-americanes no s'ha fet esperar. El nou any ha començat amb una reducció de més de la meitat dels fons provinents dels Estats Units per a l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA), i això representa una disminució dels fons per un valor de 280 milions de dòlars, atès que s’ha passat dels 350 del 2017 als 60 concedits el 2018 .

Pierre Krähenbühl, comissari general de l’Agencia UNRWA, ha manifestat la seva preocupació per aquesta retallada que posa en greu perill  el desenvolupament dels projectes d’educació i sanitat per als  refugiats palestins, i que a més afecta la seguretat de la regió.

La resposta de solidaritat i compromís de l’ONU ha estat ràpida. El dilluns 22 de gener, l’UNRWA ha llançat una iniciativa d’àmbit global encaminada a recaptar fons amb l’objectiu de mantenir els projectes d’ajuda per als palestins desplaçats i vulnerables a la regió del Pròxim Orient. La campanya s’anomena #DignityisPriceless i el seu propòsit va més enllà del finançament; es tracta d’un projecte de sensibilització que refusa l’enfocament purament econòmic en qüestions de caràcter humà i ètic.

Link de la campanya https://www.unrwa.org/sites/default/files/global_campaign_factsheet_en.pdf

L'adaptable federalisme de l'Índia

ANUE Gener 2018

Cesáreo Rodríguez-Aguilera de Prat. Catedràtic de ciència política. Universitat de Barcelona.

Una de les principals objeccions que se solen recórrer per argumentar la impossibilitat que Europa pugui ser algun dia un Estat és l'absència d'un demos (un poble) comú donada la seva tan alta heterogeneïtat lingüisticocultural interna. Doncs bé, l'Índia té tanta o major complexitat i, però, és un Estat, organitzat d'una manera federal molt específic que ha resultat ser viable.

pdf: 

Pàgines